Tebas i el Govern coronen a Laporta com a propietari del Barça

Una moratòria de dos mesos fins que entri en vigor el decret anti-aval elimina l'últim obstacle per a governar el club sense cap control

El president del Barça, Joan Laporta
El president del Barça, Joan Laporta

Javier Tebas apreta, però no ofega. Pocs dies després de comunicar-li al FC Barcelona la urgència per renovar el seu aval de 124,6 milions, abans del 29 de novembre, acaba d’atorgar-li una moratòria de dos mesos amb la finalitat que aquest ajornament li permeti acomodar-se i aprofitar-se del decret que planeja publicar el Govern d’Espanya més o menys per aquestes dates per a reduir el volum dels avals dels clubs que no són societat anònima. 

És la resposta a la pressió política impulsada des de l’entorn de Joan Laporta perquè, també des del Govern de la Generalitat, es posin fora de perill els interessos del president, això el primer, i dels seus avaladors, entre ells els d’Audax (José Elías i Eduard Romeu) i també els de Jaume Roures, que tenia ‘enxampats’ 30 milions en l’aval ‘frankenstein’ subscrit la matinada del 17 de març passat, al límit de poder fer efectiva la presa de possessió de la nova junta directiva del FC Barcelona.

Es replica així la maniobra que, des d’Euskadi, els partits clau en l’aprovació dels pressupostos de Pedro Sánchez, PNB i Bildu, han realitzat per a pràcticament suprimir l’aval, l’única garantia dels quatre clubs que encara no són societat anònima -Barça, Real Madrid, Athletic i Osasuna- per a acabar molt aviat convertits en una entitat ingovernable, arruïnada i inevitablement abocada a la conversió en una societat accionarial.

La mesura suposa, efectivament, la fi del club blaugrana tal com els socis l’han conegut i mantingut des del 29 de novembre de1899. No és casualitat, al contrari, resulta molt significatiu i grotesc, cínic fins i tot, que s’hagi triat aquesta data per a l’inici de la moratòria que, com anhelava Joan Laporta, li permetrà perfilar el model de Barça somiat, un club en el qual ja no existeix cap ràtio econòmica a complir respecte al deute, ara sense límits, tampoc cap control estatutari després de l’anul·lació assembleària de l’article 67 i ara lliure de prestar cap aval.

No fa falta dir que Joan Laporta fa anys que va prescindir de l’opinió i voluntat dels socis, que també s’ha deslliurat de les penyes i que des de la seva arribada es mofa i se’n fot de la Comissió de Control i Transparència del FC Barcelona, convertida en la vergonya de qualsevol institució com cal. Va ser el mateix Joan Laporta qui es va portar al seu “compliance” de cambra per a evitar que la seva funció, aparentment orientada a la netedat i legalitat dels processos administratius i executius, no li fes nosa per als seus plans ni decisions.

Els pocs empleats i executius del FC Barcelona que desconeixien com és i actua en la realitat Joan Laporta no surten de la seva sorpresa davant el vandalisme de la seva gestió interna i dels seus constants abusos de poder, ja sense límit.

No fa ni 48 hores que, per exemple, ha estat nomenat el nou director de l’oficina del FC Barcelona a Hong Kong, Bryan Bachner, exdirector de CSSB Limited, l’empresa assessorada en el passat pel president i controlada per Joan Oliver, que va liderar la desaparició del Reus juntament amb Joan Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala-Martín. El seu fitxatge garanteix, encara que sigui a distància, el mateix procés d’autodestrucció exhibit per aquesta mateixa ‘banda’ al capdavant del Reus, a més de continuar cuidant, amb cost per al club, dels interessos que encara mantenen Laporta i els seus a la Xina, un mercat en el qual Bryan Bachner representa que és especialista. De les maniobres que van conduir al Reus a la seva liquidació la més sorprenent va ser, sens dubte, l’adquisició d’un club de futbol xinès amb una inversió de 20 milions.

L’oficina de Hong Kong no ha estat doncs adjudicada a cap executiu per meritocràcia o currículum sinó a un altre amic del president, a un d’aquests “amigatxos” de Joan Laporta en els seus foscos negocis. Per no tenir, Laporta no té enfront ni una premsa seriosa i valenta, perquè aquests mitjans que encara presumeixen d’haver destapat el Barçagate  es conformen, callen, reculen i s’inhibeixen quan es tracta de denunciar els ardits i malifetes de l’actual president, comesos a plena llum del dia.

Els casos evidents de nepotisme amb la seva germana i la seva cosina o la figura sotmesa a la seva voluntat del cap de “compliance” no són res al costat de la recent adjudicació a dit a una empresa israeliana, de la qual ell havia estat consultor i soci, per a l’explotació comercial dels NFT (Non Fungible Token), una societat desconeguda després de descartar al principal especialista d’aquest mercat, Dapper Labs, que era la proposta del departament digital del mateix club, que portava temps preparant aquest pas endavant.

No han reaccionat encara del xoc que ha suposat l’assignació a l’empresa relacionada amb l’entorn personal i de negocis del president. Per no parlar de l’estrany i sospitós paper del seu germà, Xavier Laporta, que està apareixent contínuament en tota mena d’operacions en representació, no queda del tot clara segons els testimonis, si del president o del propi club, com si es tractés d’una intermediació. 

Ni tan sols en la roda de premsa de la presentació de Xavi els periodistes es van atrevir a insistir a preguntar-li a Laporta per l’acord final amb l’Al Sadd per la clàusula d’alliberament del nou entrenador del FC Barcelona.

Se sap i se sospita que, al final, Laporta en nom del FC Barcelona haurà de col·laborar en la promoció del Mundial de Qatar. D’aquesta opacitat evident, la mateixa premsa que s’inventa càrrecs i acusacions contra Josep Maria Bartomeu prefereix callar i mirar cap a un altre costat quan és Laporta qui s’escapoleix de la transparència promesa.

Cal preguntar-se si hauria denunciat aquesta premsa l’escàndol que suposa col·locar en nòmina a la seva pròpia germana si ho hagués fet Bartomeu, saltant-se la literalitat i prohibició del Codi Ètic. Per descomptat hauria corregut la tinta i els tertulians traurien foc pels queixals  amb censures i retrets salvatges en contra seva. És la mateixa premsa que, en el seu moment, ja callava quan Laporta imposava que la seva amant, la brasilera Flavia Massoli, fos contractada i mantinguda pel club. La mateixa premsa que  continuarà guardant aquest silenci covard i emmordassada després de col·locar el llistó tan alt.

El Barça es troba a pocs mesos ja de la pèrdua completa de la seva identitat i dels seus valors d’arrelament social a penes vuit mesos després de l’ascens de Joan Laporta a la presidència del club. És l’inici d’un procés de govern desenfrenat, sense control ni participació dels socis després d’una assemblea en la qual, voluntàriament, els compromissaris van posar el futur del club a les mans d’una junta que ja no ha de donar cap mena d’explicació ni respondre a cap dels seus actes, molt menys ara que el Govern de Pedro Sánchez, atenallat pels partits bascos i catalans, vol aprovar un model de clubs de futbol sense cap mena de futur.

L’últim obstacle per a Laporta eren els avals, no tant per a ell com per a la resta dels seus companys de junta, que van posar 120 dels 124,6 milions de garantia exigits per la llei. El nou decret que ve podria reduir aquest aval que avui és del 15% del pressupost de despeses a un 3%, xifra que Laporta tractarà de reduir al zero absolut si li ho permet la llei i l’assemblea li ho aprova. Ningú dubta que la seva premsa el portarà entre clams i aplaudiments a liderar un Barça sense Messi, sense força social, sense control econòmic, sense límit de pèrdues ni de deute, sense penyes i ara també sense avals. Laporta ja se sent propietari del FC Barcelona.

(Visited 253 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari