Una acarnissada batalla es lliura ara mateix entre els bastidors de la política d’Estat per a l’exoneració i/o minoració dels avals dels quatre clubs de futbol que encara no són societat anònima i que, com el FC Barcelona, a més de Real Madrid, Athletic i Osasuna, estan sotmesos a l’obligació de prestar garanties amb el patrimoni personal dels directius.
D’una banda, el president del Barça, Joan Laporta, es frega les mans imaginant un futur, no tan llunyà, alliberat dels maleïts avals com a beneficiari del pacte del Govern de Pedro Sánchez acordat amb Bildu i PNB per a reduir en dos terços el volum de l’aval exigit per la Llei de l’Esport, que és avui del 15% de l’últim pressupost de despeses aprovat. La iniciativa dels partits bascos, centrada exclusivament a alleujar la successió directiva de l’Athletic, facilita l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat i, de rebot, una imminent modificació en forma de decret de l’actual normativa. Bàsicament es regularà l’aval sobre la base d’una reducció del seu percentatge i és possible que adaptada en cada club als seus propis indicadors.
Però, mentre es tramita aquest decret o fins i tot algun tipus d’actuació provisional, el president de LaLiga, Javier Tebas, li ha marcat el territori a Joan Laporta mitjançant dues maniobres que, clarament, juguen en contra de les pretensions, ambició i desitjos del president blaugrana. Li ha demanat al Consell Superior d’Esports (CSD) una ampliació de l’auditoria del Barça per a aclarir diverses qüestions i, entretant es fa la llum, l’obliga que renovi l’aval de 124’6 milions, presentat el 17 de març passat per prendre possessió, abans del pròxim 28 de novembre.
Tebas simplement ha aplicat la normativa després de rebre, per part de la directiva de Laporta, una interpretació sui generis de l’auditoria i de la liquidació dels comptes aprovats pels socis en l’assemblea del 23 d’octubre passat. Amb l’agreujant, com ha apuntat LaLiga en les seves explicacions, que el club blaugrana no ha respost per dues vegades a preguntes dels experts econòmics plantejades a la llum dels comptes remesos per Ferran Reverter i dissenyades per Eduard Romeu, un “mag de les finances” com el qualifica el seu cap i avalador, José Elías.
El missatge de Tebas sembla no deixar cap mena de dubte. En tant el Govern no canviï les regles de joc, de moment Laporta ha de repetir com a mínim l’aval amb el qual va prendre possessió, de 124,6 milions, bastant més elevat del que el seu equip econòmic havia calculat, d’uns 90 milions, i pot ser que inferior al que finalment resulti d’afinar-lo, com a resultat d’aquesta auditoria complementària en marxa sol·licitada al CSD, i d’una revisió que com a màxim ha d’estar llesta abans del 17 de gener pròxim.
Mentre Joan Laporta va pel peix gros, la retirada completa de l’aval -pot ser que missió impossible-, LaLiga va per Laporta, o almenys així ho interpreta un president massa acostumat a saltar-se i eludir la llei amb facilitat i el consentiment de les autoritats esportives, federatives i polítiques.
El manteniment de l’aval en 124,6 milions és clarament un indicador que LaLiga contempla, després d’una primera anàlisi, una quantitat superior en les seves previsions.
La junta i el CEO de Laporta no s’han mogut d’una perspectiva i escenari molt diferents, a la baixa, amb l’argument que els seus tres mesos de mandat, entre el 17 de març i el 30 juny, han deixat un superàvit a descomptar de l’aval recalculat sobre un pressupost de despeses de 784 milions, és a dir a restar del 15% reglamentat per la llei, sobre 117,6 milions. Amb els suposats beneficis, Laporta preveia no anar molt més enllà dels 90 milions, una quantitat assumible sent conscient de la retirada de l’aval de Jaume Roures, de 30 milions d’euros. Per si de cas, el club acaba d’aprovar, a proposta de la junta, un augment del nombre de directius fins a 25 membres, sis més que ara, als quals els tocaria compensar aquest buit deixat per l’empresari de Mediapro.
Els plans de Laporta, no obstant això, s’han torçat perquè el calendari de LaLiga no li dóna cap respir. El president ha de trobar avaladors abans del 28-N, curiosament en el límit de l’aniversari de la fundació del FC Barcelona gràcies a l’impuls de Joan Gamper, el 29 de novembre de 1899, és a dir fa 122 anys, en qüestió d’uns pocs dies, a penes vint dies mal comptats.
Aquesta urgència no és res comparada amb la incertesa apuntada pel comunicat de Javier Tebas, que planteja l’aval de 124,6 com una quantitat provisional, amb enormes possibilitats que després de l’examen al qual se sotmetran els comptes per part del CSD i de la mateixa LaLiga pugui incrementar-se.
Les sospites o indicis discrepants que ha anat acumulant Javier Tebas ja es van reflectir en els comptes del Barça analitzats pel seu equip sobre els criteris d’aplicació de les pèrdues per Covid, molt diferents de les del propi club, així com d’aquests 263 milions en deterioracions i devaluacions que, per dir alguna cosa, van ser classificades per LaLiga com a “atípiques”, sense entrar en més detalls.
Per a LaLiga, l’impacte Covid en la liquidació de la temporada 2020-21 va ser avaluat en 324 milions de menys d’ingressos mentre que Ferran Reverter va destacar la incidència en les pèrdues totals de 481 milions de només 92 milions atribuïbles a la pandèmia.
Diferències més que notables de criteri i de volums per més que el FC Barcelona diu haver aplicat les regulacions i indicacions de LaLiga. Per a Tebas resulta evident, i així ho ha manifestat, que l’administració de Laporta ha anat en la direcció contrària, tractant de negar l’efecte Covid a uns comptes el dramatisme dels quals s’ha construït sobre un relat d’única i exclusiva culpabilitat de Josep Maria Bartomeu.
Aquí radica el risc del qual ja va ser advertit en el seu moment Laporta per aquesta compulsió incompatible amb les evidències aportades per la mateixa LaLiga. L’organisme regulador que controla i audita els clubs ha raonat que el tancament de l’estadi i del Museu, dues de les fonts d’ingrés més destacades del FC Barcelona, durant tota la temporada ha significat, inevitablement, 324 milions menys d’ingressos. El club afirma haver estalviat 125 milions, de manera que fins a 199 milions de les perdudes podrien acollir-se al decret Covid que les exonera d’afegir-les a l’aval i de ser reclamades en una acció de responsabilitat.
LaLiga, sorpresa, li va transmetre al CEO els seus dubtes i li va plantejar consultes sobre aquest tema que no han estat ni aclarides ni respostes. Pot ser que Tebas, davant l’obstinada postura de Laporta de no admetre el factor Covid sobre uns comptes que li vol endossar a Bartomeu com sigui i a més no acollir-se a la protecció del Govern, no acabi tenint més remei que aplicar tot el pes de la llei sobre els comptes aprovats en assemblea dels quals només pot ser responsable la junta directiva que els ha formulat.
Deixant a banda les pèrdues sobrevingudes com a provisions clarament tramposes per a fabricar beneficis artificials de 25 milions amb dos jugadors, Griezmann i Trincao, LaLiga no considera justificats els beneficis que afirma haver tingut la gestió de Laporta en els tres mesos de govern. Tampoc estima correcte carregar-li amb totes les pèrdues, però és clar que si es distribueixen les pèrdues proporcionalment als dies de mandat a la seva etapa li correspondrien 36,5 milions, tenint en compte que les provisions realitzades (263 milions) són neutres.
En definitiva, un ball de xifres que ara com ara no van a favor de les tesis de Laporta sinó més aviat en contra. Vella tàctica de Joan Laporta: combatre la realitat i la llei amb una comptabilitat de somni i fantasiosa per a després denunciar que LaLiga i Tebas persegueixen el Barça i a ell. Ja li va sortir bastant malament la jugada de voler carregar l’engany a Messi sobre l’esquena de Javier Tebas que, al contrari, li va buscar la solució de CVC perquè Leo pogués seguir al Barça i a LaLiga.
De nou, l’avantatge és per a Tebas i la pressió per a Laporta a conseqüència d’aquesta mania per fer-se trampes al solitari.
