La presentació de Xavi Hernández com a nou entrenador del FC Barcelona ha estat, com s’esperava, un acte multitudinari i ambientat en un entorn festiu, entusiasta, animat i propens a l’eufòria, especialment per part de Joan Laporta, el president que millor sap passar pàgina de les seves pròpies calamitats i desencerts, com han estat desfer-se de Leo Messi, no ser capaç de reunir recursos per a fitxatges -més enllà de Luuk de Jong-, malvendre Griezmann i, finalment, conduir a poc a poc a Ronald Koeman a l’escorxador.
En aquest carreró sense sortida no hi havia una altra alternativa que deixar-se pressionar pel lobby mediàtic de Xavi, el mateix que fa temps que ve destrossant Koeman i promovent la candidatura de qui fins fa molt pocs dies entrenava Al-Sadd de Qatar, i avui ja seu a la banqueta del Barça després d’una negociació que al president li continua fent vergonya admetre i explicar. Laporta podia haver fitxat Xavi el passat l’estiu sense cap problema, i haver rebaixat el pagament de la clàusula de rescissió del contracte amb l’Al-Sadd si no fos esclau del potent entorn jueu que el domina des de fa molts anys.
Amb la concessió de portar a Xavi, que era l’entrenador d’un altre candidat a la presidència, Víctor Font, Laporta ha salvat una nova situació de risc potencial després de la seva erràtica i desconcertant política sobre la banqueta. Xavi ha exhibit, tal com estava pactat, el seu etern agraïment a Joan Laporta per haver-lo portat, gest que la premsa i l’aparell laportista han traduït com l’inici d’una època definitivament guanyadora per al FC Barcelona. Està per veure, no obstant això, si rebre Xavi com si fos Messi retornarà a l’equip l’espurna ofensiva i el govern dels partits que ha perdut.
El discurs de Xavi ha provocat una onada d’optimisme: “Estic molt emocionat per com m’ha rebut l’afició i agraït per l’esforç del club. Sé que és un moment complicat, econòmicament i esportivament, però les ganes i la il·lusió són enormes. Torno a casa amb la base clara i això és el que vull transmetre als jugadors. Som el Barça”, ha dit. “Perdre o empatar no va amb el que jo he après en aquesta casa. No som aquí per perdre partits”, ha afegit.
El nou entrenador del Barça ha promès ordre, regles -disciplina-, noves formes d’entrenament, exigència, treball mental, suport als jugadors… En definitiva, el manual perfecte “per a ser competitius en tot moment”.
“Hi ha unes normes i s’han de complir; jo, quan he tingut normes al vestidor, hem anat bé, i quan no hi ha hagut, hem anat malament”, ha afegit, categòric, al·ludint a les escapades de Piqué en ple procés de recuperació.
El que més ha celebrat la premsa ha estat aquesta volta de rosca a l’ADN Barça quan li han preguntat pel sistema a utilitzar: “Més que el sistema és la idea de joc. Com Cruyff: el davanter és el primer defensa i el porter, el primer atacant”.
Laporta, per la seva part, ha jugat a la goma amb els seus pronòstics i objectius, perquè ha parlat d'”una situació complicada, amb un equip que està per a fer”, lluny de la necessitat de guanyar títols marcada a Koeman, per descomptat, per situar les necessitats en mínims: “Classificar-nos entre els quatre primers i passar en els vuitens de la Champions és necessari per continuar mantenint el nostre prestigi. No sols ens hem de classificar entre els quatre primers, hem de competir”.
