Existeix una certa unanimitat en què, de nou, la gestió de la directiva de Joan Laporta està prou lluny dels mínims estàndards exigits a un club de la dimensió del FC Barcelona, i molt menys encara de la seva estructura executiva, una de les millors pagades dels clubs europeus. La principal conclusió sobre l’acord final per contractar Xavi Hernández com a relleu de Ronald Koeman és que no hi havia cap necessitat de tant rebombori, tant viatge, tant temps perdut ni, tampoc, d’aquesta mala imatge projectada per directius i executius, perquè al final, com ja és notori i sabut, ha estat Xavi el qui directament ha resolt la negociació en nom del mateix FC Barcelona. I malgrat un enorme malentès en la comunicació i el tram final de la rocambolesca i desconcertant negociació.
Hauria estat molt més fàcil, des del principi, deixar que Xavi comandés les negociacions perquè era ell qui havia de solucionar el seu alliberament, en comptes d’entorpir i dilatar una solució que mai va ser a les mans de la directiva blaugrana, i menys encara a les d’un president com Joan Laporta, per l’adhesió al lobby jueu de Barcelona del qual no és ben rebut en països com Qatar.
El propietari de l’Al-Sadd ha complert amb la paraula donada en el seu moment a Xavi Hernández: permetre-li sortir si el Barça trucava a la seva porta. Aquest alliberament podria haver experimentat una rebaixa si Laporta en persona hagués viatjat a Doha en lloc d’enviar al vicepresident esportiu, Rafael Yuste.
Com que això no va passar, el xeic de Qatar es va limitar a exigir el que estipula el contracte. És a dir, el pagament de la clàusula de rescissió de cinc milions d’euros.
En aquest punt, algú va cometre una última equivocació o, com sembla més probable, el mateix Laporta va acabar cedint a la pressió de la situació generada, conflictiva, perquè la seva postura era -almenys així ho havia deixat clar- la de no abonar la clàusula. El mateix que Xavi, perquè entenia que si el Barça feia el pas endavant amb la determinació de fitxar-lo era assumint el cost de la seva sortida, considerant la urgència de la situació.
Així va ser com es va arribar a l’extrem al·lucinatori i inexplicable que l’Al-Sadd comunicava la rescissió del contracte mitjançant el pagament de la clàusula i el FC Barcelona, a través de desmentiments en resposta als mitjans que tractaven de confirmar-lo, ho negava categòricament. Això va suposar que, si en algun moment hi havia hagut un acord, aquest s’havia trencat. Almenys durant el migdia d’aquest divendres de bojos.
La pressió final va recaure en Xavi que, anticipadament, ja s’havia acomiadat dels seus jugadors i havia fet les maletes per a volar cap a Barcelona. Així es va arribar a una sessió de negociació posterior a dues bandes per aconseguir que el FC Barcelona abonés la meitat de la clàusula i Xavi l’altra meitat, encara que no en metàl·lic, sinó en forma d’actes de patrocini a favor de Qatar i del Mundial que organitza l’any 2022.
En síntesi: el Barça, per primera vegada en la seva història, col·locarà a la banqueta del primer equip de futbol un entrenador amb les obligacions de continuar sent home-anunci de Qatar, del seu anterior equip, l’Al-Sadd, i ambaixador al món tant de Qatar com del seu Mundial 2022. I això sense pagar un sol euro perquè l’Al-Sadd s’emportava en aquest intercanvi de cops dos milions i mig en efectiu i el luxe de convertir Xavi, l’entrenador del Barça, en un actiu del país. Curiosament, per exemple, Mauricio Pochettino no està obligat a realitzar aquest paper, encara que l’equip que entrena, el PSG, és propietat d’un membre de la família reial de l’emirat de Qatar.
Finalment, no obstant això, les parts deixaven entreveure que el FC Barcelona accedia a pagar la clàusula íntegra un cop sospesats els problemes derivats d’una eventual situació en la qual, per exemple, el club blaugrana signava amb un patrocinador de la samarreta incompatible amb algunes actuacions d’un entrenador que, lligat per aquest anterior acord, representaria l’entitat blaugrana com a club prospector i col·laborador del Mundial de Qatar 2022.
Arribats a aquest punt, les converses van continuar avançant durant la tarda pràcticament amb la certesa i garantia que Xavi serà presentat la setmana vinent, concretament dilluns, si res no ho impedeix. La culminació de la contractació del nou entrenador blaugrana, però, restaria pendent de qui formalitzés, i com, el pagament de la clàusula de cinc milions a favor de l’Al-Sadd. Tot això confirma que, per a acabar pagant la clàusula, possiblement sencera, no era necessari oferir aquesta terrible imatge d’opereta.
