Fer fora Messi també té conseqüències

A més del daltabaix futbolístic el club es queda sense patrocinadors que puguin garantir el futur econòmic del Barça

Leo Messi, a París

Els flàccids somriures, precipitats i ingènues dels nouvinguts com Ferran Reverter o Eduard Romeu, que van estar d’acord a protagonitzar el seu personal do de pit treient Leo Messi del FC Barcelona, avui s’amaguen i tracten de no estirar el coll assenyalats com els principals responsables de l’error més gros dels últims temps. Una culpabilitat a la qual no és aliena, al contrari, el president Joan Laporta, el mentider electe que també va participar en la gran farsa confirmada pel mateix jugador des de París, entabanant al davanter argentí cap a una renovació impossible. Si el CEO i l’avalador van presumir d’autoritat i es van posar la medalla quan van descartar córrer el risc de lluitar per Messi, el president Laporta encara va tenir un pes major, decisiu i incomprensible en tres de les claus de la pèrdua del tresor més gran barcelonista de tots els temps.

Un, per no renovar Leo abans del 30 de juny, circumstància que hagués canviat els càlculs del control financer. Dos, per renunciar als diners de CVC, 270 milions procurats per LaLiga en una maniobra de Javier Tebas que va deixar en fora de joc i en una posició ridícula al president blaugrana. I tres, la genuflexió incomprensible davant Florentino Pérez, obligat a seguir la quimera de la Superliga, una postura quixotesca amb doble carambola: Messi al PSG i Mbappé de camí al Bernabéu, lliure i gratis a partir de la pròxima temporada.

El descarti, inicialment eufòric, comença ara a provocar llàgrimes de desolació i desesper en els àmbits del club més afectats. La mitjana d’espectadors baixa a nivells que per poc no freguen els de la Grip Espanyola del 1918, el rendiment del primer equip ja ha triturat a un entrenador com Ronald Koeman i els patrocinis s’han desplomat amb l’agreujant d’un sobre cost per l’estampació de les samarretes de la temporada 2022-23 si en unes setmanes, molt poques, la directiva no li comunica a Nike el substitut, si n’hi ha, de Rakuten.

En resum, parafrasejant Joan Laporta quan va dir que en el Barça “perdre té conseqüències” avui és possible afirmar que prescindir de Messi ja està provocant un impacte mesurable. Ahir mateix, diferents mitjans no sols van corroborar una cosa evident, que no hi ha cua d’espònsors a la porta del Camp Nou ni tampoc cap subhasta per la publicitat de la samarreta. També van publicar els noms i potencial oferta de marques de diferents sectors que haguessin apostat pel FC Barcelona, però que s’han fet enrere quan han detectat una caiguda excepcional del seu valor de mercat després de la puntada a Leo Messi. Perquè no sols és perdre’l, la forma compta i molt pel que significa d’imprevisió, errada estratègica, negligència, covardia i escassa visió i coneixement del mercat.

Ofertes, presumptament altes, de 55 milions per la samarreta s’han quedat en el camí a causa d’aquesta falta d’estímul mentre que unes altres, procedents del mercat de criptomonedes, no han quallat perquè el mercat de fons d’inversió, bancari i creditici ja controla la meitat del FC Barcelona a través d’un préstec de 590 milions més els 1.500 de l’Espai Barça. I, clar, aquest capital no està disposat a tolerar que la competència al mercat dels diners tradicionals tregui profit publicitari del seu esforç financer per mantenir l’entitat a flotació en circumstàncies complicades.
En canvi, el PSG va aprofitar l’esclat del valor de la seva criptomoneda després de fitxar a Messi per a recollir beneficis gràcies als quals pràcticament va amortitzar bona part de la inversió. La pèrdua inevitable del caixet futbolístic deguda a l’absència de Messi s’ha vist perjudicada, a més, per la crisi del mateix equip, desastre en el qual també, i principalment, Joan Laporta ha tingut molt a veure.

Koeman va ser l’únic que es va atrevir a entrenar a un equip amb Messi i sense Messi, per això el president el va acabar mantenint gràcies a una decisió que no hauria tingut l’efecte pervers i tan contraproduent en l’equip i en l’entorn si Laporta no hagués admès en públic que, així i tot, la seva desconfiança era superior al mateix convenciment d’aquesta decisió, dubte existencial que a més va ratificar en diferents moments i situacions. El final de Koeman, acomiadat, era tan inevitable com el baix rendiment d’un equip que sense Messi no pot continuar jugant com sempre i molt menys dominar els partits.

El pitjor de prescindir de Leo ha estat no voler donar-li importància, ignorar premeditadament el seu efecte, no haver admès el possible xoc del joc de l’equip i no haver desplegat una pedagogia dirigida als aficionats preveient dificultats, problemes en la dinàmica dels partits, canvi de disseny tàctic, reducció dels espais, més que probable descens de la marca de gols i, com així ha estat, una versió completament diferent d’un equip acostumat a la capacitat de resolució de Messi, extraordinària i única en la història del FC Barcelona.

Va ser, com és demostrable, una decisió mal calculada, adoptada en un despatx sense ningú del futbol, amb la calculadora de l’avalador a la mà i el pànic al límit salarial, donant per fet que eliminant a Messi de l’equació s’extirpava d’arrel aquesta gestió al límit de la qual parlava Josep Maria Bartomeu, a qui tant li va costar retenir en el seu moment a Leo, fins i tot contra la seva voluntat.

Fer fora Messi va ser un error d’inexperiència com a resultat del canvi de paradigma, com a resultat de l’exigència de l’aval. Ja no importen els interessos del club sinó els dels avaladors com Eduard Romeu o el de Ferran Reverter, que diuen que són del Barça.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides