Piqué fa exhibició del seu estatus de consentit del president

Encara que lesionat per a Kíev, va viatjar a Madrid per a promocionar la Copa Davis saltant-se tots els protocols.

Mentre el Barça suava sang per a guanyar a Kíev el central blaugrana Gerard Piqué preparava el seu primer viatge a Madrid per a salvar el negoci, el mal negoci, més ben dit, de la Copa Davis. Aquest era el seu pla per a l’endemà de la petita proesa aconseguida a Kíev per l’equip de Sergi Barjuan, se suposa que amb el permís de l’entrenador ja que molt rarament, per no dir mai, un jugador en procés de recuperar una lesió obté permís per a viatjar, per a modificar els horaris de treball o realitzar cap desplaçament encara que es pugui permetre, com és el cas de Piqué, un vol privat fins a Madrid.

Per tant, o Gerard Piqué se’n va anar a Madrid sense permís, pot ser que amb el del president sigui suficient, o Sergi Barjuan no s’ha volgut ficar en cap embolic en donar per fet que en la provisionalitat del seu càrrec no caben més maldecaps que els estrictament necessaris. El cas és que si Piqué, lesionat, s’absenta o se salta la recuperació del soli per motius comercials de la seva empresa Kosmos sembla que formi part d’una certa normalitat.

Un mal símptoma però no l’únic d’un club on la responsabilitat, l’ètica i el sentit comú van saltar per l’aire des de molt abans que Joan Laporta arribés a la presidència amb les seves falses promeses de restaurar l’ordre, la disciplina i el rigor. La completa absència d’aquests atributs, lamentablement mai exhibits per la junta i ni pels seus equips econòmic, social i esportiu, es reflecteix exactament en l’actitud de Gerard Piqué, les actuacions del qual en la defensa del Barça no resistirien tampoc un vídeo-examen.

Poc importa quan, més enllà de la meritocràcia futbolística, ell s’ha guanyat l’estatus d’intocable, inclosa la llicència atorgada pel mateix Laporta per a actuar, per acció o omissió, per sobre dels interessos del club.

El central no va dubtar, per exemple, a pujar fotos de la seva espectacular festa de Halloween al costat de Shakira només vint-i-quatre hores després d’empatar contra l’Alabès i de caure lesionat essent baixa per al partit de Kíev com a mínim. Estant en el seu dret de celebrar amb la seva família una festa tan assenyalada, l’ostentació i l’exhibició no encaixen massa bé en la seqüència d’una lesió que li aparta del partit més important de la temporada però no de les seves obligacions envers la Copa Davis, exactament en la setmana i el mes clau d’aquesta competició.

Les responsabilitats de Piqué com a capità, no com a primer capità, sembla que se centren específicament en l’acompanyament còmplice de determinades actuacions impulsades des de la directiva encara que no hagin servit de massa ajuda als seus companys, a l’equip en general i en particular al destituït Ronald Koeman. Sobre Koeman, per la seva inducció compulsiva contra tot el que pugui etiquetar-se com a herència de Bartomeu, Piqué va procurar avivar i mantenir la sensació de crispació i de dubtes al voltant del tècnic sens dubte alineat amb aquesta postura també ambigua i de doble moral del mateix president Joan Laporta. El silenci de Piqué sobre el final de l’entrenador holandès ha estat revelador aquestes dues últimes setmanes.
Tampoc va ajudar als tres capitans que, almenys de cara a la galeria, es rebaixés el sou per a fer lloc als fitxats Memphis i Éric Garcia en una decisió que va sorprendre Sergio Busquets i a Jordi Alba a contra peu. A Sergi Roberto el va condemnar directament a ser xiulat pel públic del Camp Nou i a una situació de la qual definitivament se’n sortirà perquè la seva renovació s’ha tornat del tot impossible en les actuals circumstàncies.

A més de promocionar un mundial de globus, vetllar amb Ibai Plans, comprar els drets de la Ligue1, aquesta competició en la qual Messi és l’estrella i fer amistats molt perilloses amb el president Joan Laporta, Piqué ha rematat aquesta setmana tan especial amb una frase que tampoc deixarà indiferent a la majoria dels barcelonins. “Ja m’agradaria que la ciutat de Barcelona estigués a l’altura de Madrid. Sento enveja”, va dir en plena eufòria comunicativa durant la presentació del projecte social de la Copa Davis. Només li va faltar, igual que el seu CEO Ferran Reverter i el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, declarar-se també fan de Florentino per a completar aquesta síndrome d’Estocolm blanc que pateix una part de l’elit de l’alt comandament barcelonista.

Una andanada contra la seva pròpia ciutat de la qual fa temps que va fugir per a instal·lar-se a Esplugues de Llobregat, fora dels seus límits i més a prop del seu lloc de treball habitual, la Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan Despí.
En aquesta xerrada, per cert, va aprofitar per a convidar a Xavi a la Copa Davis, iniciativa que no sembla indicada ni oportuna ni molt menys seriosa donada la situació de l’equip en la Lliga i la necessitat d’una remuntada per a recuperar posicions de Champions.

Per a qui no sàpiga de les aventures de Piqué cal destacar que des de fa uns mesos és el confident del vestuari i assessor de Laporta, una espècie d’influencer de la política esportiva del club, força errant d’un temps ençà i per a res innocent de l’empanada d’un equip indubtablement dominat pels interessos, necessitats i limitacions dels veterans del millor equip de la història del futbol.

La transició impossible cap a un Barça que mai recuperarà el nivell de l’última dècada s’està fent encara més complicada i desesperant a causa d’aquesta longevitat de jugadors com Gerard Piqué, la veritable aportació dels quals costa d’avaluar si és del tot positiva, per l’experiència que poden aportar o negativa per la seva incapacitat per a seguir el ritme de la resta retardant aquesta evolució.

De moment, Piqué va a la seva aquesta setmana centrat en la Copa Davis. El Barça pot esperar.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides