Després d’insultar Qatar, Laporta no vol, o no pot, anar a Doha a fitxar a Xavi

Encara que El Sadd de Xavi espera al president del FC Barcelona, la seva absència afegeix incertesa i ridícul al relleu d'entrenador

El president del Barça, Joan Laporta

Joan Laporta, el president del FC Barcelona, no viatjarà a Doha per a negociar el fitxatge del qui ha de ser el nou entrenador blaugrana, Xavi Hernández, perquè la seva presència no sols no és grata a Qatar sinó que pot acabar sent més un problema que una solució.

Les raons són evidents, perquè Joan Laporta porta anys censurant, criticant i desconsiderant el govern de Qatar i especialment la seva relació amb el Barça a partir de l’any 2010 després de l’arribada a la presidència de Sandro Rosell.

Primer contra Qatar Foundation i després contra Qatar Airways, Joan Laporta va abocar greus acusacions contra el patrocinador del club blaugrana i va posar sota sospita contínuament no només l’acord sinó la transparència del contracte, insinuant que hi havia pagaments, interessos i negocis foscos dels directius del Barça amb empreses del país, totes elles relacionades amb l’emir i la seva família.

“Tenien interessos personals a Qatar. Tenien negocis a Qatar. El mateix dia que a nosaltres ens van exonerar de tota responsabilitat, un dels impulsors de l’acció de responsabilitat va entrar a la presó sense fiança per presumptes delictes de pertinença a organització criminal, cobrament de comissions il·legals i blanqueig de capitals”, va dir Joan Laporta coincidint amb l’entrada a la presó de l’expresident Sandro Rosell, relacionant les seves presumptes i després inexistents actuacions criminals amb una suposada trama que també afectava a Qatar i al propi club.

A la pregunta sobre què podia haver-hi darrere del contracte amb Qatar, Laporta va afirmar: “Crec que Qatar pagava més diners al Barça. A qui? És el que m’agradaria saber. S’ha d’investigar. Si hi ha un expresident que, en l’exercici del seu càrrec, és acusat de cobrar comissions il·legals i de blanqueig de capitals, podria ser el nexe causal de tot això”. A més, va forjar tota una teoria de la conspiració “perquè en els pròxims mesos ens trobarem que l’FBI demanarà informació i arribaran comissions rogatòries de tot arreu. A conseqüència de l’actuació d’un expresident que és a la presó, el Barça està en situació de dubte. El club està judicialitzat per culpa d’una mala actuació i gestió d’aquesta junta directiva. Aquí també hi ha unes persones que no parlen, a les quals sembla que els hagin tallat la llengua, que són el Síndic del Soci i la famosa comissió ètica. Això és una vergonya. Els organismes del club haurien de pronunciar-se. S’ha fet un acarnissament contra uns exdirectius i un expresident, als quals s’ha culpat durant set anys d’unes pèrdues que no existien. I això es va fer, no per esperit de revenja, sinó per a justificar el contracte amb Qatar. Un contracte, per cert, que des del punt de vista de les xifres no ha estat a l’altura del que representa la samarreta del Barça. Per això vull que s’investigui. La samarreta del Barça no s’havia esponsoritzat mai en la nostra història i que es paguessin 35 milions és ridícul. Pot ser que ens trobem que Qatar pagava més. I si pagava més, a qui pagava? Al Barça? O a qui?”.

Totes aquestes declaracions van ser llegides i oficialment registrades pels responsables del patrocini de la samarreta que saben perfectament qui és Joan Laporta. No obstant això, amb el temps sembla que en part va canviar aquesta percepció o si més no va deixar de relacionar els diners de Qatar amb activitats delictives.

Segons va publicar EL TRIANGLE el mes de març passat Joan Laporta va viatjar en quatre ocasions a Qatar en 2017 i una altra en 2014 mentre que el seu germà Xavier també va volar unes vint vegades a aquesta “dictadura islàmica” entre els anys 2012 i 2017, en viatges de negocis. D’aquestes aventures comercials en territori de Qatar es va saber gràcies a una sentència de l’Audiència de Barcelona de l’any 2019, segons la qual el tribunal donava la raó a la societat Capital Planet SL, amb Xavier Laporta com a administrador, en la seva reclamació de comissions d’intermediació a favor de la constructora Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per unes obres adjudicades a Qatar i l’Aràbia Saudita. Segons va detallar aquest reportatge, Capital Planet SL reclamava a FCC una quantitat d’1.096.042 euros, a més d’interessos de demora per 711.828 euros més per les comissions d’intermediació per l’adjudicació del projecte Barzan Camp, a Qatar, i de les obres del metro de Riad, la capital de l’Aràbia Saudita. En la seva sentència, l’Audiència de Barcelona va reduir els interessos de demora reclamats pel despatx de Laporta en només 48.886 euros.

És a dir que mentre es barallava de manera lleonina per unes comissions amb origen a Qatar i l’Aràbia Saudita, enviava tweets contra Bartomeu en plena campanya electoral per la presidència del Barça: “Som els d’Unicef. Qatar basa els seus projectes en els diners, pensen que tot es pot comprar. Nosaltres pensem que no tot és pels diners”. I afegia: “Tenim moltes possibilitats de guanyar. Hem de contraposar models i explicar coses com que Qatar és una dictadura islàmica”.

La qüestió, fora de tot dubte, és que la pura contradicció que és el personatge de Laporta s’enfronta finalment a situacions on aquesta doble moral, hipocresia, oportunisme, interessos ambigus de negocis, polítics o barcelonistes s’acaben entrecreuant. Més encara quan es demana incloure en els estatuts del club l’adhesió indestructible a la defensa dels drets humans i, al mateix temps que es qualifica a Qatar de “dictadura islàmica”, es lliga un amistós en memòria de Maradona a l’Aràbia Saudita, es tanquen negocis personals amb qualsevol d’aquests països i a més cal acabar trucant a la porta de l’Al Sadd, l’equip de Xavi, per a demanar que li perdonin no sols tots els seus pecats sinó també l’alliberament del seu entrenador pràcticament gratis.

El normal seria que el president del FC Barcelona pogués donar la cara pel club i salvar-lo, si és que la salvació és Xavi, presentant-se a Doha i sortir victoriós d’una negociació on, contradictòriament a les seves afirmacions, els diners no ho son tot, entre altres motius perquè no hi ha fons, perquè primer cal liquidar a Koeman i bregar amb la manera de ser i de negociar dels propietaris de l’Al Sadd.

Aquests empresaris de Qatar exigeixen, o si més no ho esperen, que Joan Laporta truqui educadament a la seva porta. No serà avui a la tornada de Kíev. El president no vol, o no pot, o no li convé. Envia a Rafael Yuste, el seu vicepresident primer i esportiu, totes dues credencials objectivament insuficients per als propietaris de l’Al Sadd, i a Mateu Alemany, director executiu de futbol amb l’única missió de tancar amb Xavi i el Barça aquest presumible acord que ara com ara segueix en l’aire.

Pot ser que les presses i la pressió de la premsa s’enfrontin de nou a aquesta altra realitat que poc té a veure amb el relat oficial de la directiva. Que Laporta no viatgi a Qatar està més que justificat per molts motius, el principal no caure en un altre ridícul o evitar amplificar-lo sobre la gestió de la banqueta del primer equip.

Cal preguntar-se, fins i tot, si és raonable concedir un marge a la incertesa sobre si Laporta vol de veritat a Xavi o li ho posa cada vegada més difícil responsabilitzant-lo d’alliberar el seu contracte i així guanya temps per als seus veritables plans. Això, suposant que els tingui.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides