L’operació Xavi, és a dir arrencar l’entrenador de l’Al Sadd on l’ex migcampista blaugrana va penjar les botes per a convertir-se després en el seu entrenador, va camí de convertir-se -un més- en un altre nyap “made in Laporta”. Molt s’han de redreçar les coses per a complir amb un relleu que ja neix tort i sense massa sentit, perquè la destitució de Ronald Koeman havia de propiciar que aquest dimarts, a Kíev, la plantilla ja actués motivada i dirigida per les teòriques sàvies i infal·libles directrius del tècnic cridat a revolucionar el barcelonisme.
Però no serà així, ni de bon tros. En el partit més transcendent d’aquesta temporada, el que pot condemnar al club a quedar fora de la Champions, un episodi inèdit i d’enormes seqüeles financeres aquesta temporada, de l’ordre de 30 a 40 milions menys d’ingressos, es disputarà en les estranyes circumstàncies d’un entrenador interí com Sergi Barjuan, de provisionalitat extrema, sense l’autoritat ni l’experiència necessàries i amb el pèssim precedent d’haver empatat al Camp Nou davant l’Alabès. El seu va ser un debut insuls i sense una reactivació ni del joc ni de l’eficàcia d’un equip que, sense Messi, s’ha quedat de sobte orfe del seu propi estil.
Encara que compta amb les possibles altes d’Ansu Fati i Dembélé, el decorat és el pitjor dels possibles sota una pressió insuportable i la incertesa de com i quan es podrà solucionar la sortida de Xavi Hernández, atrapat entre el seu compromís de tres temporades amb l’equip de Qatar, les presses i les urgències perquè es faci càrrec de l’equip i la negligent actuació de Joan Laporta, que ha aconseguit emprenyar als propietaris de l’Al Sadd amb aquesta conducta seva, irrespectuosa i insensible.
Els dirigents de Qatar no viuen en un altre món, sinó que estan al dia de tot el que passa al FC Barcelona, plenament conscients que ha estat la mateixa directiva del Barça la que ha filtrat a la premsa que Xavi venia corrents, com si el seu compromís amb el seu actual equip fos lletra morta, com si no hi hagués ni que demanar-los ni permís per a reclamar al seu entrenador.
Error colossal que es pot pagar molt car i fins i tot trencar la possible arribada de Xavi, perquè qui té la paella pel mànec és l’Al Sadd, que no va posar cap clàusula efectiva de sortida de Xavi sinó només un cert reconeixement que si Xavi volgués sortir rumb al Camp Nou el club estaria disposat a negociar.
Aquí radica el perillós “quid” de la qüestió. El Barça no està disposat a pagar el seu alliberament i menys encara el mateix Xavi, amb l’agreujant del malestar produït per la prepotència i el supremacisme d’un president com Joan Laporta que ha anat deixant no poques evidències en forma de declaracions de la seva antipatia, menyspreu i recel de tot el que tingui a veure amb Qatar, el país de Sandro Rosell i de Bartomeu en la geografia del laportisme.
Heus aquí unes declaracions de Laporta no gaire llunyanes sobra Qatar. “El de Bartomeu i el meu són dos models diferents de club. Els bàndols estan definits: Bartomeu, Rosell, Qatar i les seves decisions ens han impedit inscriure jugadors. Tenim la Masia desmantellada, el Barça B ha descendit, les mentides ens han portat a processos per corrupció… Han d’assumir-se responsabilitats”, va subratllar Laporta. I va recordar el seu llegat: “No val difamar, no val mentir, els hi vam deixar el millor Barça de la història perquè el gaudissin en el terreny esportiu, econòmic i social. Demanaria que deixessin de fer demagògia, però els socis hauran de triar entre aquests dos bàndols: els de Qatar i processaments per corrupció, delicte fiscal o apropiació indeguda i que han portat al club a estar imputat, o entre Unicef i els que estem nets”.
No fa falta dir que els àrabs són especialment sensibles a aquesta mena d’afirmacions i que van deixar de patrocinar al FC Barcelona perquè percebien un cert recel i preocupació per la imatge que Qatar pogués projectar sobre l’univers barcelonista.
Segons algunes informacions, Laporta està disposat a viatjar a Doha per a aclarir les coses. El problema és que si hi va només amb la intenció de donar-los quatre explicacions i portar-los uns mirallets de regal tindrà molts problemes. Els propietaris de Qatar als quals s’enfronta Laporta són molt orgullosos, insultantment rics, negociants de primera i sobretot molt pacients, gent hospitalària i sense pressa que no entén de negocis sota pressió ni de solucionar les coses corrents.
Viatjar o no a Doha no és el més important si no hi ha una actuació diplomàtica discreta i molt afectiva. En poques hores se sabrà com es desenvolupa un episodi en el qual les cartes estan marcades, perquè el Barça vol a Xavi, ràpid i gratis. Mal assumpte. Encara que el Barça, per dir alguna cosa, proposés jugar un partit a Qatar el valor d’aquest amistós ha descendit molt sense Messi. Ja no és un gran argument.
D’altra banda, hi ha la liquidació de Ronald Koeman, que també la junta espera tancar a la baixa. No se sap què és més complicat, si doblegar les exigències de l’agent de Koeman o les de Qatar. I no serà possible inscriure un entrenador nou fins que Ronald accepti les condicions del seu acomiadament.
No ajuda que el responsable de la Fundació Barça, Alfons Godall, subscrigui twetts com aquest: “Koeman, gràcies per tot. Et demanaria que li perdonis al Barça la part proporcional del teu barcelonisme, que sabem que és molt intens, de la liquidació. Llarga vida a #Xavi!”.
El desgovern i els despropòsits estan a l’ordre del dia.
