Molins o gegants?

“Mire vuestra merced -respondió Sancho- que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino”. Com Sancho amb el Quixot, Pere Aragonès també vol convèncer Catalunya que els molins de vent no són, com així els percep bona part de la població, gegants agitant els braços hostilment. Al contrari, són aliats perquè les pedres dels molins girin o, dit d’una altra manera, per impulsar la cada vegada més inajornable transformació del model energètic. Però, com que les coses s’han fet així de malament fins ara, el territori percep els molins com ho feia el Quixot, com a gegants destructors. Per això, tot i celebrar les bones intencions del Govern -ja era hora-, intueixo que no serà tan fàcil amansir el rebuig que els esvelts molins, que poc o res tenen a veure amb els que van inspirar Cervantes per escriure la genial novel·la, provoquen en el territori.

Fins ara dormíem sobre els llorers i ara hem de córrer per atrapar aquells que han fet la feina o una part d’aquesta. De moment, només generem un 20% d’energies renovables, la resta és d’origen fòssil o nuclear. El conjunt de l’Estat ens dobla i les autonomies avantatjades arriben al 70%. Ara, a rebuf de les consignes marcades per la Unió Europea, en menys de 10 anys (2030) volem arribar al 50% i al 100% el 2050. I ho volem fer defugint dels actuals projectes gegantins i pactant amb el territori -ajuntaments i ciutadania-. No entenc una millor manera de fer les coses. Això no obstant, insisteixo, caldrà arremangar-se i picar pedra, el territori malfia. Fins ara se li ha volgut imposar un model agressiu i especulatiu, que violentava el passeig.

Mentrestant, la factura de la llum creix desbocada, sense que ningú sigui capaç de frenar-la. Així, ens aboquen a una mena de gimcana perversa en què per intentar rascar el preu de la factura amb estalvis irrisoris, fem la bugada amb nocturnitat i perfídia, castigant el descans acústic veïnal. En aquest sentit, el decret del Govern planteja també crear una energètica pública que intenti atenuar els efectes nocius que ara paguem de la desafortunada privatització orquestrada pel president José María Aznar. Veurem.

Sigui com vulgui i amb tots els dubtes haguts i per haver, quan pocs qüestionen ja l’evidència i amenaça del canvi climàtic, celebro que es combati la inacció amb una mica d’acció, per variar. Com va respondre el Quixot quan el seu fidel escuder el va treure de la confusió dels gegants que eren molins: “Las cosas de la guerra más que otras están sujetas a continua mudança”. Doncs això.

(Visited 96 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari