La transició energètica i la Catalunya buidada

Per assolir la fita que l’any 2050 Catalunya sigui neutre en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; és a dir, que no es facin servir els combustibles fòssils, cal incrementar fins a uns 50.000 MW la generació d’energia renovable (fonamentalment eòlica i fotovoltaica). Això suposa quintuplicar, en pocs anys, tota la potència disponible actualment. Es pot aconseguir? Fins ara Catalunya té un evident retard en la producció d’energies renovables, ja que el Pla de l’energia i canvi climàtic Catalunya 2012-2020 preveia per a l’any passat disposar de 5.100 MW d’eòlica i 1.000 MW de fotovoltaica i només se n’ha instal·lat la meitat (segons dades de l’Idescat). És a dir, entretingut com ha estat el Govern de la Generalitat en temes d’afirmació nacional, no sembla que hagin fet els deures que ells mateixos es van imposar en el camp de la transició energètica; suposo que és una qüestió que han considerat menor.

Per acabar-ho d’adobar, la proporció d’energies renovables sobre el consum final d’energia a Catalunya (que no arriba al 10%) és més o menys la meitat que en el conjunt d’Espanya. S’ha estimat que per arribar a instal·lar aquests 50.000 MW a base de parcs eòlics i horts fotovoltaics caldrà ocupar aproximadament un 2% del territori. Pot semblar una xifra baixa, però, per tenir una referència, totes les zones urbanitzades de Catalunya suposen aproximadament un 7% de l’espai. És a dir, que si pugem a dalt del Tibidabo, més o menys un espai equivalent a una tercera part del que veiem s’hauria de sacrificar per acollir les noves instal·lacions de renovables.

És evident que el paisatge ha estat en continua transformació des que l’home va deixar de ser només caçador i recol·lector i va començar a conrear. Després vingueren els pobles i les ciutats, i finalment tota mena d’infraestructures. Però aquest no és un argument sòlid per acceptar sense més ni més una nova transformació dràstica. En tot cas, cal ser curós en la gestió d’aquest canvi, i més quan el sacrifici del paisatge serà desigual.

Algunes comarques no tindran les condicions adequades de recurs eòlic, i en altres el preu del sòl serà massa car per fer rendible el negoci. I la mirada, inevitablement, es dirigirà a la Catalunya buidada. Sovint s’oblida, però també existeix una Catalunya buidada.

En la darrera dècada pràcticament la meitat de comarques (20) han perdut població, un fenomen especialment acusat a les Terres de l’Ebre, a bona part de les comarques del Pirineu i en determinades zones de Lleida i la Catalunya central. Curiosament, una de les comarques que més població ha perdut en la darrera dècada (la Terra Alta) és la que concentra un 25% de la producció eòlica de Catalunya, amb només un 0,15% de la població.

És evident la desigualtat de què parlàvem abans. I Caseres, que és el municipi de la comarca que més població ha perdut (un 27% en deu anys), és també el que més generadors eòlics per unitat de superfície té instal·lats al seu terme municipal.

D’aquí no cal deduir una relació de causa/efecte entre energies renovables i despoblació. Però sí que aquestes dades em permeten contradir l’argument de les companyies promotores que les energies renovables ajuden a fixar la població al territori. No és cert. El que ajudaria a evitar la Catalunya buidada seria la generació de llocs de treball estables, i aquesta mena de megaprojectes necessiten molta mà d’obra durant la construcció (especialitzada i sovint de fora del territori) i ocupen poques persones (menys de 10, en funció del nombre de generadors) durant els 30 anys de funcionament.

Susana Alonso

Només una minsa part dels beneficis econòmics d’un parc eòlic reverteixen al territori (de l’ordre del 3% de la inversió): quantitats petites per als que venen o cedeixen el terreny i ingressos als ajuntaments en forma d’impostos i taxes. A banda, és clar, d’estrambòtics convenis que poques vegades es compleixen i que sovint acaben als tribunals. Però per què li serveix a un ajuntament tenir diners per fer una piscina coberta si no hi ha ningú que hi vagi, o una magnífica escola bressol sino hi ha canalla?

Omplir la Catalunya buidada d’aerogeneradors, que malmeten el paisatge i comprometen altres activitats econòmiques alternatives i més sostenibles, no sembla el camí.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides