A Piqué no li va sortir tan “car” el Triplet: va guanyar 180 milions

El central ha criminalitzat els títols de la temporada 2014-15 perquè el Barça els va guanyar amb l'expresident Bartomeu, contra el qual sofreix una perillosa obsessió

Gerard Piqué (@3gerardpique)
Gerard Piqué (@3gerardpique)

Gerard Piqué ha aconseguit assolir un estadi mediàtic que, no és casualitat, augmenta en proporció directa a la proximitat de la Copa Davis, preferentment en mitjans amb projecció espanyola i internacional molt millor que aparèixer en la premsa catalana que ja se li ha quedat petita amb relació al seu nou rol d’empresari.

En la Copa Davis es juga els seus propis diners i els del seu inversor, Kosmos, on qui posa la majoria del capital i del risc és el seu soci japonès Hiroshi Mikitani, cofundador de l’empresa tecnològica Rakuten, i un altre japonès, Edmun Chu. A Piqué li correspon aprofitar en benefici del negoci tenístic el paper de figura mundial com a icona del futbol gràcies a la seva carrera al FC Barcelona, al costat de Messi, en el millor equip de la història del futbol.

El risc és que parlar tant com ho està fent té conseqüències, especialment quan a més vol fer la gara-gara a Joan Laporta en el marc d’aquesta relació tan especial, personal i íntima que han desenvolupat des del seu retorn a la presidència. Piqué s’ha convertit en un ‘palmero’ més de la figura de Joan Laporta, a la qual dóna ple suport i confiança com a jugador i com a soci, a més de complaure’l amb una indiscriminada bateria d’invectives i retrets contra la gestió de Josep Maria Bartomeu.

Piqué s’ha convertit en una espècie d’enemic públic de l’expresident des que, convé recordar-ho, Bartomeu li va aplicar el codi ètic per a impedir-li fer negocis amb el Barça, ja que els empleats ho tenen absolutament prohibit. A Gerard Piqué no li va agradar aquest veto i menys encara que, en explotar la pandèmia, li rebaixés el 12% del salari, igual que a la resta de la plantilla la temporada 2019-20. No li ho ha perdonat.

El problema s’aguditza quan Piqué, encara que soci des del dia que va néixer, fa 34 anys, juga a fer de ‘president’ o a analitzar la història del club des d’una perspectiva que, encara que legítima, el confon per aquesta doble personalitat de soci i crack del primer equip. En una entrevista concedida a El País, preguntat per la comparativa entre Joan Laporta i Josep Maria Bartomeu, es va deixar anar amb una reflexió cridanera: “La primera època de Laporta va ser molt bona. I crec que el Triplet del 2014-15 ens va sortir més car que mai. Al gener d’aquell any la intenció de vot per a Bartomeu era de menys d’un 1% i després les va guanyar. És una lliçó per als socis que els resultats no ho són tot. Per guanyar el Triplet, per sis mesos molt bons en el camp… El club no sols és el que passa en el terreny de joc. Sí que té un valor enorme, però són moltes altres coses. I la situació en la qual està el club és evident que és per la gestió dels últims anys. La Covid dóna per a amagar unes certes coses, però no per a amagar-ho tot. És la veritat, la crua veritat”.

És a dir, el mateix discurs oficialista de la presidència i de l’aparell mediàtic de la directiva elevat a l’extrem exagerat i fins a un cert punt delirant d’acabar criminalitzant el fet d’haver guanyat el Triplet, el segon de la història del FC Barcelona, com un error més de Bartomeu. La frase “el Triplet del 2014-15 ens va sortir més car que mai” mereix certa anàlisi perquè Gerard Piqué, com a integrant d’aquell equip campió, va cobrar una enorme prima com a variable, la seva fitxa sencera i poc després va signar un contracte de renovació i de millora, que li va fer Josep Maria Bartomeu. En aquell moment, per descomptat, no se li va ocórrer denunciar-lo davant la premsa ni qualificar-lo com un perjudici personal ni tampoc per als socis.

Aproximadament, des d’aquest Triplet Gerard Piqué ha cobrat una mitjana de 30 milions per temporada, és a dir 180 milions fins que Bartomeu va presentar la seva dimissió a l’octubre del 2020.

A qui, doncs, li va sortir “car” el Triplet? A ell no, per descomptat. El central de la Bonanova no seria el més indicat per a expressar-se en aquests termes, menys encara formant part de la defensa que entre els partits de Roma, Torí, París, Liverpool, Lisboa (1 i 2) o al Camp Nou davant Juventus, PSG i Bayern en Champions ha encaixat 35 gols en nou partits importants de Champions, és a dir a 3,8 per partit.

Així i tot, Gerard Piqué ha continuat cobrant 30 milions per temporada.

La verborrea sense memòria ni consciència pròpia ni vergonya acaba per convertir l’hemeroteca en un enemic terrible, perquè no tenint bastant amb aquest historial de catàstrofes Piqué es va atrevir a tirar-li en cara a la directiva, fa un any, a 24 hores del Clàssic, que seguís en el club després d’aquestes derrotes a més de retreure-li que una junta havia de pensar-s’ho dues vegades abans de cessar un entrenador, per Valverde. És clar que si a la llotja hi estaven els mateixos, en el camp també (i cobrant) i que Piqué venia de destituir a Gabri com a entrenador, a mitja temporada, de l’Andorra, equip del qual n’és propietari.

Avui tothom sap, sobretot els capitans, que Piqué només es va abaixar el salari en aparença per a inscriure a Memphis i Eric Garcia. Heroi com diu Laporta? Molt menys del que sembla tractant-se d’algú que curiosament té un contracte fins al 2024, és a dir fins que compleixi els 37 anys. En tot cas podria dir-se, sense mala intenció, encara que amb elements de judici suficients, que en el cas de Piqué, al Barça sí que li ha sortit “car” aquest Triplet que no té pinta de repetir-se tampoc en les pròximes tres temporades. Podria dir-se que Piqué, i altres privilegiats, hauran viscut de les rendes d’aquest Triplet des de ja fa nou anys, amb la mateixa fitxa, o millorada, que quan el van guanyar.

No seria just, però, analitzar el palmarès i l’extraordinari rendiment de Gerard Piqué només des d’aquesta òptica, perquè les seves quatre Champions, dos Triplets, un Mundial i dos Eurocopes a més de Lligues, Copes i Mundials de Club el converteixen en una de les figures més destacades de la història del club. De la mateixa manera que tampoc ho és que, des de la seva experiència i sentiment blaugrana, realitzi aquest tipus de comentaris esbiaixats, malintencionats i a favor dels seus interessos conjunturals en contra de Bartomeu i a favor de Laporta.

Un altre dels seus comentaris sobre els últims esdeveniments també el delaten. Per exemple, sobre la marxa de Messi. “I penso que si es renovava a Leo els números anaven a ser molt complicats… No sé si era viable o no fent tot un esforç monumental”. És a dir que li va semblar més o menys normal, o bé, treure’s del damunt la fitxa de Leo sense cap crítica, al contrari, al candidat avui president que va guanyar les eleccions amb la mentida de la promesa de renovar a Messi.

A París, avui, l’exdavanter del Barça, el millor de tots els temps, ha de pensar que Piqué aprèn molt i ràpid d’un president com Laporta, no necessàriament el millor del personatge.

(Visited 274 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari