Els reforços de Mossos d’Esquadra fitxats per Joan Laporta no han servit, al contrari, per a millorar ni l’organització ni les mesures de seguretat del Camp Nou, on diumenge passat, en acabar el partit, els jugadors, diferents personalitats i sobretot l’entrenador Ronald Koeman van ser exposats al risc de greus incidents en abandonar l’estadi.
La negligència manifesta dels responsables de seguretat del club, ara reforçats per l’ex de Mossos, el comissari Ferran López, segon de Josep Lluís Trapero, fins fa pocs mesos, i per l’arribada imminent d’un altre ex-mosso, Lluís Venteo, es va produir com a resultat d’una greu errada d’organització, falta absoluta de previsió i, cosa que és encara més greu, l’absència d’un operatiu d’emergència que pogués haver evitat les imatges vergonyoses que han fet la volta al món, com si aquesta torba d’aficionats sense control, alguns amb actituds violentes, representessin l’afició del FC Barcelona.
És el que passa quan qui pren les decisions en aquesta matèria prefereix endrapar el generós servei d’àpats de la Llotja, relacionar-se amb les autoritats i membres del Govern assistents, gallejar entre els vips i deixar en mans del personal menys capacitat i sense gens d’interès la cura i l’atenció de l’operació sortida. Més greu encara tractant-se d’un partit d’alt risc i de l’evidència que una derrota com la patida davant el Real Madrid podria generar un cert nerviosisme.
Com és habitual des que Joan Laporta ha tornat al Camp Nou, contra les petites i grans catàstrofes només s’apliquen pegats mediàtics. Després de l’ocorregut amb Koeman, denigrant per a l’entrenador, directius i executius, ràpidament es va produir una reacció oficial a twitter de disculpes i de la imminent adopció de mesures a pesar que els jugadors venen denunciant i reclamant fa temps solucions a situacions de permanent incomoditat en la sortida i entrada de les instal·lacions, al Camp Nou i a la Ciutat Esportiva.
En el cas de Koeman està confirmat, a més, que seguint directrius dels mateixos responsables de seguretat del club, va sortir per un indret diferent de l’usual, la qual cosa s’ha demostrat que va ser un error de calibre. No serveix, com el club ha tractat de disculpar a través del seu aparell de mitjans afins, l’excusa que el FC Barcelona no posseeix l’autoritat d’actuar fora de les instal·lacions.
Tan cert com que tampoc pot actuar pel seu compte dins del recinte. L’operatiu de seguretat només n’és un sota la coordinació d’un membre de Mossos d’Esquadra tal com preveu, regula i ordena la normativa d’espectacles públics com el futbol i les especificacions del Govern a través de LaLiga.
Aquest operatiu preveu el control intern de l’estadi i dels accessos inclosos els voltants mitjançant la seguretat privada contractada pel club, la que determini aquest cap de seguretat, i la disponibilitat de cossos de policia, en part de Mossos i en part de Guàrdia Urbana. Quan el cap d’aquest operatiu considera la necessitat d’ampliar-lo en partits d’alt risc aquest augment d’efectius és finançat pel FC Barcelona, la qual cosa vol dir que no existeixen, per a aquest incident, altres culpables que no siguin o els responsables de seguretat per la seva imprevisió o el mateix club per no sol·licitar una ampliació de seguretat de cossos oficials que, efectivament, són els qui posseeixen les competències per a controlar i assegurar aquesta operació sortida al carrer.
L’excapità del FC Barcelona Carles Puyol va denunciar haver sofert també un atac similar, encara que menor, de la mateixa manera que altres jugadors com Jordi Alba van optar per accelerar en el moment crític per a impedir que els aficionats s’abalancessin sobre el seu vehicle. En el cas de Koeman un aficionat va arribar a pujar al capó de cotxe per a realitzar un selfi.
Aquesta falta d’efectius de seguretat contrasta amb l’àmplia i generosa assistència posada al servei dels compromissaris en la continuació de l’assemblea del dia abans, el dissabte, on es va comptabilitzar gairebé el doble de personal de control i atenció que de socis participants en l’acte.
Finalment, i no menys important, el succeït també és conseqüència de la degradació pública de la figura de Ronald Koeman i d’alguns futbolistes per part de la directiva i del mateix president Joan Laporta. El respecte com un dels valors del FC Barcelona, identitat del club que s’imposa en el futbol formatiu i que s’exigeix als professionals que vesteixen la samarreta barcelonista, no és precisament l’atribut més destacat del president Joan Laporta ni d’algun dels seus assessors com Enric Masip, amb llicència per a acudir a una televisió pública com TV3 i criticar a l’entrenador, rebaixar-ne la seva autoritat i tirar-li el públic a sobre.
Més o menys el mateix que Joan Laporta ha fet amb l’entrenador holandès, al qual ha denigrat i despullat d’autoritat i respecte en les seves confidències amb la premsa tant o més que quan el va acomiadar, només a mitges, mentre li buscava substitut, una situació que s’ha anat repetint durant les setmanes anteriors a un sobtat canvi de guió, després de la derrota de Champions a Lisboa (3-0).
Una sensació a la qual ha contribuït Xavi Hernández, que ha anat canviant de posicionament des que va tolerar i va estimular ser utilitzat en la campanya electoral fins a aquesta mateixa setmana en la qual, poques hores abans del Clàssic, es va postular per a substituir a Koeman. No ajuda.
No és d’estranyar, doncs, que els aficionats, aquests descontrolats que segurament no són socis de club en la seva majoria, se sentissin emparats per aquest entorn directiu i mediàtic que des de fa mesos ha convertit a Koeman en l’únic culpable que el Barça ja no jugui com ho feia amb Messi.
És sabut que Koeman no té qui el protegeixi, que Laporta l’aguanta perquè ningú vol avui asseure’s en aquesta cadira elèctrica i que els mateixos jugadors, sobretot Piqué, no li presten tampoc el degut respecte. No és l’únic valor del club en perill.
