El govern espanyol tira endavant una de les seves lleis estrella: la nova llei de l’habitatge. D’una banda, la llei limita el preu que poden demanar les grans empreses o propietaris amb més de 10 pisos, i aplica desgravacions fiscals als petits propietaris que rebaixin el preu dels lloguers. De l’altra, obliga a reservar el 30% dels blocs de pisos a lloguer social.
La nova llei espanyola dona a les comunitats la potestat per regular els preus dels pisos en les zones anomenades tensionades, és a dir, allà on hi ha poca oferta, molta demanda i especulació. Això sí, tindran un any i mig per desenvolupar aquesta regulació i fixar-ne els criteris.
Aquest projecte de llei ara ha d’anar al Congrés, i el PSOE i Unides Podem encara no tenen els vots per tirar-la endavant. Per tant, encara hi pot haver canvis.
L’acord ha arribat després d’un any de bloqueig pel desacord entre els dos partits de govern, i entre crítiques dels col·lectius d’habitatge. La PAH i el Sindicat de Llogateres ja han avisat que la llei espanyola és massa tova i molt més laxa que la llei catalana, que està recorreguda al Constitucional. Creuen que és “del tot insuficient” i que “no aconseguirà l’objectiu d’abaixar el preu dels lloguers”.
La Generalitat també creu que la proposta del PSOE i Unides Podem és “decebedora i recentralitzadora”.
