Les penyes del FC Barcelona van guanyar una petita, però transcendent batalla en un dels punts més calents de l’assemblea d’aquest dissabte, que en el cas d’aprovar-se hagués acabat amb el reconeixement estatutari de les penyes i de la mateixa Confederació de Penyes. El seu president, Toni Guil, i alguns dels presidents de Federació van plantar cara a la presidència, fins al punt que Joan Laporta va perdre els nervis i va treure tota l’artilleria.
Va acusar els penyistes de “tenir més privilegis que els socis”, de gastar i no justificar els ingressos provinents del club i va assenyalar als presidents de Federació com a responsables de “cobrar” per realitzar funcions honorífiques.
La reacció dels penyistes presents va ser contundent, arribant a exigir-li a Laporta que tingués el valor d’ensenyar aquests comptes i totes les despeses a més de negar aquesta afirmació. Laporta, després de reconèixer que havia arribat a témer que les penyes es convertissin en un “contrapoder”, finalment va deixar molt clar que no reconeixia ni volia saber res de la Confederació i que la seva junta estava treballant en la seva pròpia organització per a atendre les penyes una a una i d’acord amb el seu criteri.
Com que era necessària l’obtenció de dos terços dels compromissaris, el resultat va ser de 232 ‘sí’, 70 ‘no’, 39 vots en ‘blanc’ i 10 abstencions, circumstància que va provocar l’única derrota de la junta en tota l’assemblea.
Els socis del FC Barcelona, d’altra banda, van validar majoritàriament la llum verda a l’Espai Barça en el format “invisible” presentat per Joan Laporta que abans de la votació va convidar a menjar a un bon nombre de socis compromissaris al Palau de Gel. Allí els va ser presentada la maqueta de Bartomeu, la de l’Espai Barça que ja va estar exposada en el seu moment abans del referèndum i posteriorment validada en un concurs arquitectònic internacional i objecte d’una modificació del Pla General Metropolità (MGPM) consensuada per l’Ajuntament.
Joan Laporta va prometre ensenyar el seu projecte en algun moment al llarg dels pròxims mesos i també va prometre realitzar una espècie de referèndum per a confirmar la decisió de l’assemblea que, per descomptat, ja és vàlida i ferma. Ja no seria necessari.
El president no va oferir sobre aquest tema cap detall sobre els motius que han encarit el projecte de 800 milions a 1.500 milions, més enllà d’un breu escrit previ i canvis arquitectònics suggerits a falta, va insistir, de donar més informació quan es treballi més el projecte.
L’altre punt que havia provocat opinions no discrepants, encara que sí complementàries, feia referència a la suspensió de l’article 67 sobre l’obligació de complir una ràtio d’endeutament de màxim dues vegades l’Ebitda i l’obligació de recuperar les pèrdues en les dues temporades següents. Donades les pèrdues de 481 milions de la temporada tancada semblava evident la impossibilitat de ser completa.
El suggeriment d’alguns socis d’afegir un pla de cinc anys de recuperació com a disposició transitòria no va ser tinguda en compte. Laporta ho va despatxar prometent que cada any se sotmetria a revisió estatutària aquest article. Va haver-hi, per tant, moltes promeses pendents per a la següent assemblea i una baixíssima assistència de màxim de 450 socis.
Al final sí que va haver-hi un soci que va preguntar, sense acritud, per què ja no està Messi al Camp Nou, aquella promesa amb la qual Joan Laporta va guanyar les eleccions.
