El balanç de la T-Mobilitat acumula enormes pèrdues de temps i de diners invertits, i no ha donat els resultats esperats. La licitació, feta pel consorci públic Autoritat del Transport Metropolità (ATM) el 2013, preveia una inversió de 72,6 milions d’euros, i fixava el 2015 com a termini “per disposar de la primera targeta T-Mobilitat”. L’1 d’octubre del 2014 es va adjudicar la licitació a l’empresa Soc Mobilitat, integrada per Caixabank, Fujitsu, Indra i Marfina (Grup Moventia), que va rebaixar el preu més de dos milions, fixant-lo en 70,3 milions d’euros.
El contracte, signat el 24 d’octubre del 2014 establia que l’adjudicatària recuperaria la inversió amb els diners que donés la T-Mobilitat: la societat percebria 1,50 euros per targeta venuda i 3 euros per cada targeta personalitzada. També cobraria un 1,5% de les recàrregues online i per domiciliació bancària, i un percentatge de fins al 2,7% en les recàrregues amb atenció personal. D’altra banda, Soc Mobilitat rebria el 60% dels ingressos de la publicitat comercial que s’inserís a la targeta i a l’aplicació mòbil.
Una de les anomalies rau en el fet que el contracte exigia a l’empresa adjudicatària que destinés anualment dos milions d’euros a publicitat, i l’ATM s’obligava a aportar-ne el 50% Així, tot i que la societat ha d’assumir el cost d’inserir la publicitat, compta amb un milió d’euros a càrrec del consorci, una aportació que l’ATM no tenia cap obligació d’assumir. A més, el consorci també accepta aportar el 50% dels diners si Soc Mobilitat gasta més en publicitat del que se li exigeix.
El contracte del 2014 tenia una vigència de 15 anys a comptar des de l’endemà de la seva formalització, és a dir, des del 25 d’octubre del 2014 fins al 2029, i donava tres anys i mig per desplegar completament la T-Mobilitat. Concretament, marcava terminis de dos anys per desplegar-la a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); un any més -36 mesos en total- per fer-ho a tot Catalunya; i sis mesos més -42 des de l’inici- per retirar l’actual sistema magnètic.
L’ATM va assumir els retards
No obstant això, el 2016 Soc Mobilitat es reuneix amb l’ATM i conclouen que, “atès l’estat de la implantació del projecte i les dificultats de diferent índole sorgides” -sense més especificacions- és necessari tramitar una modificació del contracte, “a instància i petició expressa de l’ATM”.
L’incompliment dels terminis es considera una vulneració greu del contracte quan se superen els màxims previstos per a les fases d’implantació. De fet, l’escrit estableix que “en cap cas podran transcórrer més de 24 mesos des de la signatura del contracte sense que hagi entrat en funcionament la T-Mobilitat a la primera corona tarifària”, una clàusula que va quedar invalidada amb la formalització del segon contracte del projecte, el 3 de març del 2017.
Com que la modificació es va acordar uns mesos abans que es complís el termini màxim per desplegar la nova targeta a l’AMB (l’octubre del 2016), la societat va estalviar-se de fer front a una sanció per incompliment de contracte. A més, l’ATM va assumir la responsabilitat dels retards causats. No obstant això, com que no es van concretar els motius que van causar el primer endarreriment del projecte, no és possible comprovar si l’Administració va ser l’única responsable dels retards.
El 2017, doncs, l’ATM va haver de pagar 12 milions a Soc Mobilitat pels endarreriments imputables a l’Administració, i 12 milions més pels canvis fets en algunes clàusules del contracte. També es van modificar els terminis: la vigència del contracte va passar de començar l’octubre del 2014 a fer-ho el mateix mes del 2016, i es va establir que el 2018 la targeta estaria desplegada a l’AMB i el 2019 a tot Catalunya. Uns terminis que, novament, es van incomplir i es van tornar a ampliar amb una altra modificació del contracte.
12,5 milions més el 2020
El 2018, el consorci ATM i Soc Mobilitat van reunir-se per establir un nou calendari i elaborar una proposta de reequilibri a favor de l’Administració, i el 19 de febrer del 2020 es va formalitzar la modificació. En l’escrit es va decretar que l’adjudicatària havia de pagar 14 milions d’euros d’indemnització a l’ATM pels endarreriments, però, en comptes d’abonar-los de manera relativament immediata, el consorci va acceptar que l’empresa pagui mitjançant una reducció de la tarifa de gestió.
És a dir, que per abonar l’import, la societat cobrarà 0,0182 euros per cada validació en comptes dels 0,0913 que establia el primer contracte. A més, per tal “d’evitar noves situacions litigioses l’Administració va procedir a suspendre de facto la tramitació de les penalitzacions associades als endarreriments imputables al contractista”, de manera que ni l’ATM ni la societat adjudicatària afrontaran totes les penalitzacions que els corresponen pels retards que ha patit el projecte fins al 2020.
En aquest tercer contracte, es torna a realitzar un “ajustament econòmic” i s’hi afegeixen 12,5 milions d’euros més, mentre que els terminis canvien un altre cop. La duració del contracte s’allarga fins al 23 d’abril del 2033, i s’estableix que el 2020 la targeta estarà desplegada a l’AMB i el 2021 a tot Catalunya.
La realitat, però, és que avui dia encara no ha acabat la fase pilot -la qual hauria d’haver finalitzat a finals del 2020- i el desplegament total de la T-Mobilitat no té una data fixada. La inversió ha passat dels 70 milions inicials a gairebé 115 milions d’euros, sense comptar amb els 14 milions que la societat deu a l’ATM com a indemnització. A més, des del 2015, el consorci ha destinat 20,8 milions d’euros addicionals a la contractació de terceres empreses per tasques relacionades amb la T-Mobilitat, com ara assessoria i suport informàtic. Unes inversions que no han pogut evitar el darrer fracàs del projecte, el tancament de la web tres dies després d’estrenar-la per un error de seguretat.
