Els membres de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts el 23 de setembre del 2019 disposaven d’una infraestructura informàtica completa per intentar passar inadvertits i esquivar la possible vigilància de les forces de seguretat. Així, van crear vuit grups diferents en aplicacions que, aparentment, eren segures i garantien la clandestinitat.
La seva intenció era blindar les comunicacions per evitar ser espiats per la policia. A més dels grups amb els noms de Batman, Tortugues Ninja, NoSurrender, GaarRapata, Escamots, Resistència, Societat Alkoholica i Ball de Bastons que tenien al servei de correu xifrat ProtonMail, “els investigats mantenien permanent contacte a través de diferents grups en aplicacions de missatgeria instantània, en particular Signal”, remarquen els informes judicials sobre l’ERT.
Batman va ser el primer grup que van crear per fer tasques de coordinació entre els membres del comando. Aquest grup va néixer el 12 d’octubre del 2018, “creat ad hoc per planificar i coordinar l’encàrrec relatiu a l’assalt, l’ocupació i la defensa del Parlament”, assenyalen els investigadors.
Quatre dies abans, el grup havia rebut l’ordre per executar aquesta acció. En aquest grup primigeni s’hi van integrar el cap del comando, Eduard Garzón (foto), i Xavier Buigas, Feran Jolis, David Budria, Clara Borrero, Xavier Duch i dos activistes no detinguts: Iris C. P. (integrant també d’un altre grup denominat Serrallongues) i Julià C. G.
Aplicacions segures
Per preservar les comunicacions, l’ERT disposava de programes i aplicacions difícils de penetrar. Entre altres aplicacions, el presumpte cap del grup, Eduard Garzón, s’havia instal·lat en un telèfon mòbil Signal, Orfox (aplicació que permet navegar anònimament per la xarxa), ProtonMail i Opera Free VPN (aplicació que oculta la localització i simula que la connexió es realitza des d’un altre país).
A més, els activistes s’anomenaven entre ells, a vegades, per pseudònims. Així, Xavier Buigas era Serrallonga. Altres activistes que no van ser detinguts també tenien els seus malnoms, com un d’ells, a qui coneixien com a Katxi.
El ‘Ball de Bastons’
Només tres mesos després, el 24 de gener del 2019, el grup decidia crear un altre grup de Signal sota la denominació de Ball de Bastons. Aquest grup es va crear, segons els atestats, per a “la coordinació de reconeixements i accions en els dies previs al desplaçament dels dirigents independentistes encausats en la causa 20907/2017 des dels seus respectius centres penitenciaris fins al centre penitenciari de Brians 2, per al seu posterior trasllat a Madrid”.
Es tractava, doncs, de coordinar les accions per sabotejar el trasllat dels membres del Govern empresonats que havien de ser jutjats pel Tribunal Suprem en la causa de l’1-O.
En aquest grup s’hi van integrar el cap del comando, Eduard Garzón, Jordi Ros, Xavier Duch i David Budria. “Destaca l’activa participació d’Eduard Garzón en l’organització i la transmissió de directrius al grup procedents d’una altra entitat superior”, diu un atestat policial.
Fruit d’aquesta tasca es van fer diverses fotografies dels exteriors de la presó de Lledoners, que després es van trobar al domicili de Jordi Ros quan aquest va ser detingut.
Al marge dels CDR
El grup GaarRapata el va crear el 21 d’abril del 2019 Alexis Codina, un dels cuiners del comando. Aquest membre de l’ERT havia instal·lat a casa seva, a Sant Fost de Campsentelles, un laboratori de fabricació d’explosius, que anomenava Baticova.
En aquest grup hi havia el mateix Garzón, Esther Garcia, que era l’enllaç entre el grup i els estaments polítics o “la superioritat”, Germinal Tomàs (un dels que havien de confeccionar explosius), Joaquim Delgado i cinc activistes més, alguns d’ells integrats a petició de Garcia.
Una badada en aquest grup va permetre als investigadors saber que un dels objectius previstos era l’oficina d’Amazon a Martorelles. Aquest grup va organitzar també una reunió molt important el 25 d’abril del 2019 al domicili d’Alexis Codina, a la qual van assistir diversos dels integrants del comando.
El nom del grup juga amb les sigles GAAR, pertanyents als Grups Autònoms d’Accions Ràpides, creats la tardor del 2018 per dur a terme accions puntuals de sabotatge. A l’ordinador de Germinal Tomàs, un dels tècnics que fabricaven explosius, s’hi va trobar una carpeta amb el nom de GaarRapata, en la qual hi havia el document ‘Taller de química espectacular’, en el qual s’explicava el desenvolupament d’experiments i de diverses reaccions químiques.
Codina era l’administrador del grup, i ja va advertir els seus membres a l’inici de la seva activitat que seria “un grup al marge dels CDR”. També va posar de manifest que adoptaria les tàctiques i les tècniques dels GAAR, que havien de ser uns grups molt més versàtils que els CDR per als sabotatges.
El 20 de maig va ser un dia fructífer. Aquest mateix dia es va crear el grup Tortugues Ninja, “dirigit a la coordinació d’activitats entre les diferents cèl·lules implicades en la fabricació de substàncies incendiàries, deflagrants i explosives”. Aquest grup estava format per quatre membres del grup (Eduard Garzón, Jordi Ros, Esther Garcia i Sònia Pascual) i vuit activistes més que no van ser detinguts.
Els seus membres havien adoptat el costum de celebrar les reunions a les instal·lacions de l’empresa Kequco, a Montcada i Reixac. La majoria dels seus integrants van assistir a una cimera d’activistes qualificada de “molt important” pels mateixos independentistes, celebrada el 10 de juliol del 2019.
Aquesta cimera va estar envoltada d’impressionants mesures de seguretat, que al final no els van servir de gran cosa, perquè la reunió va ser monitoritzada i gravada per la Guàrdia Civil.
També el 20 de maig es creava el grup Resistència, “dirigit a la coordinació i planificació d’accions”. De nou Garzón i Ros tornen a coincidir al grup. A ells s’hi afegeix Xavier Duch, igualment encausat, i cinc activistes més. A través d’aquest grup, la Guàrdia Civil va tenir coneixement, el 22 de juliol del 2019, que havien fixat el mes de setembre “per a l’inici de les accions, i que Jordi Ros va indicar que les substàncies explosives o incendiàries encara no estarien a punt per ser utilitzades”. Les sospites van néixer arran d’una conversa entre Esther Garcia i Ros d’aquell dia.
El 6 de setembre, el comando creava un altre grup, Societat Alkoholica, “dirigit a la convocatòria de reunions al laboratori situat al domicili d’Alexis Codina i per a la coordinació de les activitats investigades”.
Aquest era l’únic grup en el qual no hi havia activistes aliens a l’ERT: els seus quatre integrants eren Alexis Codina, Esther Garcia, Joaquim Delgado i Germinal Tomàs. Segons els informes judicials, durant els dies anteriors a les detencions, els activistes van extremar les precaucions i van suspendre les reunions a casa d’Alexis Codina per “mantenir la seguretat del laboratori clandestí”.
Aquest grup també era el que utilitzava Esther Garcia per donar ordres i instruccions a la resta dels membres del comando.
El grup NoSurrender
Finalment, el 10 de setembre del 2019, va néixer el grup NoSurrender, “creat per a la coordinació de reunions i accions de sensibilitat especial. S’hi van integrar Alexis Codina, Germinal Tomàs, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva (també encausada) i Joaquim Delgado, a més de tres activistes més. Un dels membres del grup era un empresari del sector immobiliari que es va posar com a nick el nom de la seva empresa.
El matí del 23 de setembre del 2019, els membres d’aquest grup el van abandonar precipitadament quan van saber a través de la premsa que s’estaven produint detencions. Al domicili de Germinal Tomàs, situat a Mollet del Vallès, els investigadors hi van trobar un pendrive en el qual hi havia una carpeta amb el nom de NoSurrender.
En aquesta carpeta hi havia fotografies de vigilància de la planta que la multinacional Alstom té a Santa Perpètua de Mogoda. També es van trobar fotografies d’aquesta fàbrica en una targeta Micro SD localitzada al domicili particular d’Alexis Codina.
Però hi ha un altre grup del qual se sap molt poc: el 21 de setembre del 2019, dos dies abans de les detencions, un d’aquests grups, anomenat Escamots, va mantenir una reunió a Vic, a la qual van assistir el capitost, Eduard Garzón, i Jordi Ros, l’activista que havia muntat un laboratori clandestí d’explosius a casa seva, a Sabadell.
Tot aquest entramat de grups que funcionaven a través de les xarxes socials conformaven una potent eina de coordinació de l’ERT. “A través de l’anàlisi de les proves intervingudes als domicilis dels investigats, s’han obtingut informacions que posen de manifest la seva participació activa en grups de missatgeria per a l’organització d’accions en el si dels CDR i la seva intervenció en la materialització d’aquestes accions”, afirmen els informes que obren al sumari.
*El reportatge íntegre es pot llegir en l’edició d’aquesta setmana de la revista EL TRIANGLE
