En la legislatura passada Quim Torra era president, Junts x Catalunya (JxCat) era més fort electoralment que Esquerra, i el republicà Roger Torrent presidia el Parlament. Amb aquest mapa, JxCat jugava constantment a facilitar i fins i tot propiciar que la Mesa del Parlament liderada per Torrent estigués sota la pressió de tramitar –o no– iniciatives que sabia que acabarien als tribunals, que podien suposar que el president i els independentistes de la Mesa fossin denunciats, jutjats i condemnats per desobediència i, en conseqüència, inhabilitats.
Però a Quim Torra i a JxCat això ja els anava bé per fer estendre la idea que ERC dubtava en els moments clau i que no estaven disposats a tot, i així de passada, desgastar la marca dels republicans i el lideratge de Torrent. Ara, però, amb Laura Borràs a la presidència del Parlament, la CUP ha fet el mateix i, per a sorpresa de molts, JxCat ha estat la primera a queixar-se que les iniciatives “posen en perill” la figura de la presidenta i l’exposen “innecessàriament” a una inhabilitació. Ha estat beure un primer glop del verí que ells donaven abans, i saltar com si mai l’haguessin repartit.
