Joan Laporta s’ha afanyat a realitzar una altra promesa que segurament incomplirà anunciant un referèndum sobre l’Espai Barça molt complicat de realitzar per raons legals. Dins del seu únic guió, el de la improvisació, el president ha sortit a anunciar que el soci tindrà el seu referèndum perquè una majoria de les intervencions dels compromissaris van raonar prou que, si l’anterior finançament de l’Espai Barça va ser sotmès a referèndum el 2014, l’ampliació d’aquesta mateixa operació a gairebé el doble, de 800 milions a 1.500 milions, no hauria de pesar exclusivament en la responsabilitat dels a penes 600 compromissaris presents al Camp Nou el diumenge passat.
En realitat, no obstant això, és així, l’assemblea és l’òrgan sobirà, l’únic amb la suficient autoritat i legitimitat, absoluta, per a prendre totes les decisions excepte les contràries als estatuts i l’ordenament jurídic o per a triar, tampoc treure, una junta directiva i president. Per a això estan les eleccions.
Els experts consideren que si el referèndum no figura en l’ordre del dia de l’assemblea no és possible votar-lo dissabte que ve. Tampoc pot tenir un efecte vinculant si l’assemblea no el valida, la qual cosa vol dir que prèviament a aquest suposat referèndum Laporta hauria de convocar una assemblea extraordinària que autoritzés la seva celebració.
Dóna la sensació que el referèndum promès és només un cimbell, una manera d’entrar en la represa de l’assemblea amb bon peu, amb una concessió als socis sobretot pensat en els punts següents de l’ordre del dia: l’aprovació per a vendre una part de Barça Studios SA i la suspensió de l’article 67 dels estatuts, que també és matisat per no pocs socis que consideren que cal un compromís a tres o quatre anys perquè sigui efectiu el control sobre la junta en evitació d’una situació que pogués empitjorar.
Laporta s’ha volgut fer el simpàtic, el comprensible i l’amable, sobretot perquè si el diumenge passat li arriben a tombar la votació s’hauria quedat sense sortida, atrapat en un laberint sense 1.500 milions per a gastar en no se sap bé en quin projecte. També quedarà per resoldre l’‘extinció’ del moviment de les penyes, assumpte pendent a falta que els penyistes presents llancin una ordenada i eficient defensa dels seus interessos.
Per aquesta raó, els grups i plataformes d’opinió exigeixen un posicionament clar i definit de la junta, el president de la qual no ha deixat del tot clar l’efecte vinculant de la proposta de referèndum.
Els grups d’opinió barcelonistes El Senyor Ramon, Dignitat Blaugrana, Seguiment FCB, Compromissaris FCB, Un Crit Valent, Transparència Blaugrana i Noies Twitter Barça van realitzar un comunicat demanant que el resultat de la consulta sigui vinculant, suggerint i admetent el seu temor al fet que votar ‘sí’ en l’assemblea deixi sense efecte el posterior resultat del referèndum si surt que ‘no’.
La seva proposta és que el referèndum es realitzi primer i després es passi per l’assemblea per a ratificar el resultat. En cas que no sigui possible modificar l’ordre del dia de l’assemblea del dissabte vinent, que no és possible, aquests barcelonistes plantegen com a petició que els socis compromissaris votin que ‘no’ al punt del finançament de l’Espai Barça per a obrir un procediment de consulta vinculant per a qüestions d’especial transcendència, tal com recull el punt b) de l’article 13 dels Estatuts del FC Barcelona.
Es tracta d’una qüestió tècnica-legal de molt complicada solució, corregible en uns mesos si Laporta i la seva junta van de cara, admeten que no comptaven ni molt menys amb la reacció preventiva i responsable dels compromissaris i deixen molt clar que les seves promeses inter-setmanals per vídeo, sense una constància real i estatutàriament registrada, no serveixen més que per a suavitzar la relativa tensió que es va respirar el diumenge abans de la suspensió i per a engalipar i confondre als compromissaris de cara al dissabte.
Ja hi ha socis que, a més, han expressat el seu malestar perquè, ben mirada, la redacció relativa a l’aprovació de l’Espai Barça tanca una certa ambigüitat que ara, a la vista del pànic en el qual ha entrat la junta de Joan Laporta, encara sembla més sospitosa i menys fiable.
Tampoc va acabar d’agradar que el nou Espai Barça, consistent a mantenir els dibuixos de l’anterior projecte i la totalitat de les estructures, únicament amb la variació de moure les zones vips a un nivell diferent i l’absurda decisió de no millorar la primera graderia, no fos presentat fins a 24 hores de la celebració de l’assemblea en una altra improvisada actuació, a la carrera, sense cap justificació ni detall afegits de per què aquest increment dels costos.
Cap sorpresa. Tampoc va aclarir el pla d’obres després d’haver proposat la bogeria d’ampliar a 50.000 localitats el Johan Cruyff, suggeriment que va fer bé de callar-se davant els socis compromissaris per a no ampliar la sensació generalitzada de falta d’idees clares i d’objectius més enllà de la perspectiva d’un festí de contractacions sense supervisió ni control.
Aquest dissabte ja no hi haurà, però, més preguntes ni respostes, només la votació en sec d’aquest punt de l’Espai Barça, suspès a la vora del desastre per als interessos de la junta davant la imminència del partit i obligada a explicar amb detall i de manera convincent la fórmula d’un referèndum que només podrà prometre sense cap ratificació assembleària, tret que es convoqui una assemblea extraordinària com més de pressa millor.
Ja hi ha molts socis que sospiten, precisament, que aquesta promesa de referèndum sobre l’Espai Barça quedarà en això, en un altre ardit, com el de renovar a Messi, que a la llarga s’anirà esvaint en el temps.
