La popularitat del vicepresident econòmic del FC Barcelona, Eduard Romeu, està creixent proporcionalment a la seva demostrada ignorància sobre la realitat financera del club i, cosa que és encara més greu, a la seva inexperiència i desconeixement de l’entorn social barcelonista.
Ahir va tenir un mal dia des que, molt poc afortunat, va entrar a una ràdio al matí, en principi per a donar-se un bany d’èxit després de l’assemblea. Va ser un contratemps lleu. El pitjor va passar a la tarda, quan LaLiga de Javier Tebas li va ficar la por al cos amb l’anunci de l’obertura d’un expedient administratiu al FC Barcelona per a calcular i quantificar l’aval exigit a la junta de Joan Laporta, que ha d’afrontar, és a dir renovar, en el termini d’un mes a comptar des del 17 d’octubre per a cobrir les garanties de la temporada 2021-2022.
Aquesta és una funció rutinària de LaLiga en el compliment de la legislació vigent, recollida per la Llei de l’Esport, però que per la forma i el moment sona més a amenaça que a una altra cosa. La comunicació afirma que, en funció de la documentació que rebi del FC Barcelona, la patronal del futbol espanyol enviarà posteriorment un requeriment a l’entitat presidida per Joan Laporta perquè presenti l’aval validat per una entitat financera.
En l’actualitat, la junta barcelonista té dipositat un aval de 124,6 milions d’euros, que correspon al 15% del pressupost de despeses per a la temporada 2020-2021 tancada amb unes pèrdues de 481 milions d’euros.
La qüestió a dirimir radica en com s’avalua aquest aval que, d’entrada, ha de cobrir el 15% del pressupost de despeses, és a dir 117,6 milions dels 784 milions aprovats en el pressupost. Ara bé, si el tancament inclou pèrdues, la seva quantia ha d’afegir-se a l’aval de la següent temporada, en aquest cas els 481 milions aprovats, restant els 263 milions per provisions i deterioraments, que no es tenen en compte, i d’acord amb el Reial Decret específic per a l’esport per a mitigar l’efecte Covid, els 92 milions no exigibles perquè, a criteri de la junta de Joan Laporta, aquest va ser l’impacte de pèrdues en l’exercici a conseqüència de la pandèmia. El resultat seria de 126 milions que, presumptament, s’afegirien a l’aval mínim d’aquests 117,6 milions, és a dir un total a avalar de 243,6 milions.
Igualment, caldrà veure quina és la quantitat que finalment computa l’organisme presidit per Javier Tebas i saber si té en compte que, com li ha suggerit Laporta, la seva junta només és responsable des del 17 de març fins al 30 de juny, període que a Ferran Reverter i Eduard Romeu els surt amb beneficis, mentre que la totalitat de les pèrdues de 481 milions d’euros de la temporada 2020-2021 les atribueixen al conjunt del període de la junta de Bartomeu, que va governar quatre mesos, i a la Comissió Gestora, al comandament des de novembre del 2020 fins a mitjans de març d’enguany.
Aquesta és la teoria de la junta de Laporta, clara i intencionadament dirigida a burlar el pes de l’aval com sigui i a alleugerir-lo en la mesura que sigui possible. L’última paraula, no obstant això, la té Javier Tebas, o millor dit el departament legal i el seu equip auditor que ara analitzaran els comptes del Barça, ja aprovats, tenint en compte que la normativa només reconeix una única liquidació i que el truc de devaluar jugadors no el consent la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem.
Dóna la sensació que Javier Tebas està de mal humor. A l’anunci de l’obertura d’aquest expedient s’ha unit un segon toc d’atenció del president de LaLiga cap a Eduard Romeu, vicepresident econòmic del FC Barcelona. “Senyor Romeu, LaLiga mirava aquí, llegeixi la nota de fa dies sobre la situació del FC Barcelona. Deixi de construir relats manipulats (crisi, CVC…). Li repeteixo, Real Madrid i FC Barcelona són el 40% aproximadament, no el 90% de la xifra de negoci de LaLiga. Molts errors per a tant de càrrec”, va escriure a Twitter, al costat d’un informe de LaLiga sobre la situació del club blaugrana d’octubre del 2021, aquest informe que avalua els ingressos de menys per Covid en 324 milions i que qualifica de deterioracions i provisions ‘atípiques’ fins a un total de 283 milions.
Ha estat la dura resposta a unes declaracions de Romeu prèvies poc o mal calculades: “LaLiga, a través del senyor Tebas, està actuant amb una certa bel·ligerància cap al Barça. És una evidència. Cap a on mirava LaLiga? Perquè aquesta situació no és d’un dia (…) LaLiga té responsabilitat, com a mínim, com a supervisora”, va assenyalar, donant a entendre que Tebas havia fet els ulls grossos amb el Barça sent Bartomeu el president.
A Eduard Romeu no li convé que li desmuntin la seva pel·lícula en contra de Bartomeu per a poder justificar i publicitar pèrdues inflades i artificials. LaLiga i el mateix expresident el van deixar en ridícul la setmana passada amb comunicats que, en el cas de Tebas, com en el de l’expresident, es basen en comptes auditats i no en muntatges circenses de xifres manipulades com les exhibides per Ferran Reveter en la presentació fantasma de la “due diligence”.
No és la primera batussa amb Tebas. Anteriorment, Romeu havia atacat a Tebas amb aquesta afirmació: “És molt estrany que el president de LaLiga es porti malament amb els dos grans clubs de la seva competició, que suposen un 90% dels ingressos”, referint-se al Barça i al Real Madrid, club amb el qual tampoc guarda una bona relació. Tebas el va rebatre immediatament: “Sr. Romeu: El Futbol Club Barcelona i el Real Madrid són el 40% de la xifra de negoci, no el 90%. La inversió de CVC generaria al FCB més de 3.200 milions nous en aquests anys”, li va replicar, insistint també que ell li havia posat en safata la renovació de Leo Messi rebutjada per Eduard Romeu com a principal avalador.
El que pot passar és que LaLiga no li compri la parafernàlia financera organitzada per Laporta i Romeu, amb conseqüències inassolibles per a una junta asfixiada per l’aval. Ja va tenir problemes tràgics al març per a tirar endavant la presa de possessió i ara, amb més motiu, la deserció pot ser total si la llei contempla les pèrdues d’una altra manera a com les han pintat davant els socis del Barça, diferents de les enviades a la LaLiga.
En aquest sentit, l’assemblea va aprovar el diumenge una liquidació única, no per trams, amb 481 milions de pèrdues formulades per la junta directiva al front del club. I això serà inamovible i definitiu.
Aquest dilluns, poques hores després de l’assemblea, Romeu va passar per RAC1 per a exhibir aquesta insuficiència pròpia amb un parell de comentaris reveladors i significatius. Primer, va afirmar que no estava previst un referèndum per al finançament de l’Espai Barça, reflexió basada sobre dues solemnes tonteries, una que com estan redactats els estatuts el ‘sí’ dels socis ha de ser assembleari i no mitjançant l’ús de les urnes, motiu pel qual, va vaticinar, no se celebraria; i dos, que els socis no havien entès que la junta no els demanava permís per a signar el finançament de l’Espai Barça sinó només autorització per a “iniciar les negociacions”.
El punt 4 de l’ordre del dia explicitava clarament les intencions i finalitat d’incloure’l en l’assemblea: “Espai Barça. Aprovació, si escau, de l’obtenció del finançament necessari per a dur a terme l’operació”. És clar que, prèviament, com ell mateix havia explicat, la junta ja havia mantingut negociacions amb Goldman Sachs fins a estar segur de sotmetre aquest pla (un terç de l’explotació del nou estadi -sense ticketing– a partir de la seva finalització i durant 30 anys, o més), amb unes condicions ja pactades i ultimades amb l’anterior junta directiva del FC Barcelona.
Ridícul matinal de primer ordre perquè, resulta evident, la junta no necessita demanar l’autorització de ningú per a entaular negociacions amb entitats financeres, no només amb Goldman Sachs, fins a polir la possible formalització de la proposta final abans de sotmetre-la a la consideració social. Tampoc li va sortir millor afirmar que els estatuts no consideraven el referèndum, ja que poques hores després el mateix president Joan Laporta, al qual ell avala perillosament, apareixia amb aquest estil “trumpista” seu d’ara en format de vídeo casolà, anunciant que sí, que hi hauria un referèndum perquè ell mateix oferiria aquesta possibilitat als compromissaris dissabte que ve.
Un mal dia el té qualsevol. Eduard Romeu ja els encadena a causa d’aquesta escassa perícia seva per a ser vicepresident econòmic del FC Barcelona i no caure en continus, gairebé diaris, relliscades, despropòsits i desautoritzacions des de la presidència.
