Xavi Hernández sol equivocar-se en cadascun dels seus moviments, silencis i declaracions des que, gràcies als seus èxits en el futbol de Qatar, juga aquest paper d’etern substitut de l’entrenador del Barça. El seu nom sona amb insistència i, justificadament, a partir que el secretari tècnic blaugrana del moment, Èric Abidal, i el CEO del club, Òscar Grau, li van posar sobre la taula la possibilitat de rellevar a Ernesto Valverde després de la derrota de l’equip blaugrana en la Supercopa disputada a l’Aràbia Saudí, l’hivern del 2020.
Va ser un moviment més impulsiu que una altra cosa, provocat pel rebuig del mateix vestuari cap a l’entrenador basc, el joc i els resultats del qual havien estat censurats oberta i públicament per Xavi, un dels personatges amb més ampli entorn periodístic i mediàtic. Després de la derrota davant el Liverpool en la tornada de les semifinals de la Champions League (4-0), Xavi no es va tallar a l’hora de lamentar la pèrdua d’estil barcelonista i la falta d’una direcció tècnica encertada.
Intervenció inoportuna i poc professional perquè l’equip estava pendent de rematar el títol de la Lliga i de disputar la final de la Copa del Rei, sobretot sabent, ell més que ningú, l’efecte que podrien provocar les seves paraules en el mateix vestuari on seguien alguns dels seus excompanys. No van ajudar aquests comentaris que, a més, van ser una falta de respecte cap a Valverde, no sols provinents d’un exjugador sinó d’un tècnic en dificultats que, com ell en la seva carrera incipient i com la resta dels entrenadors del món, sempre passa per moments de complicació i resultats no desitjats.
Xavi li va donar carabasses a l’oferta d’Abidal, entre altres motius perquè ja tenia molt avançats aquests contactes amb el precandidat Víctor Font. Aquella va acabar sent una relació desconcertant, inconcreta i ambigua, reflex d’aquest caràcter pusil·lànime de l’exjugador barcelonista, també insegur i tan allunyat de l’entorn del Barça que al final ho va enredar tot en les eleccions.
Quan Víctor Font semblava que ho tenia lligat i ben lligat, la irrupció de Joan Laporta en l’horitzó electoral va deixar a Xavi amb les cames tremolant. S’havia equivocat d’aposta, una sensació de pànic que es va traduir en la projecció d’una imatge encara pitjor, la d’una persona sense paraula, deslleial i arribista que quan va veure que el vent canviava de rumb va voler saltar del vaixell.
Laporta no li ho ha perdonat, asseguren, fins fa molt pocs dies, després que el seu cor mediàtic hagi treballat aquests mesos a fons per a intentar rebaixar el rebuig del president. També va restar que en els primers acostaments Xavi encara no tingués clar si s’atrevia a agafar les regnes d’un Barça amb Messi ni tampoc un Barça sense ell. Les dues alternatives li eren incòmodes.
Així han passat els dies, amb Laporta desfullant la margarida, o la tulipa, més ben dit, sense saber per on tirar.
De sobte, quan ja semblava que Koeman no es menjava ni els ‘panellets’ -veurem- es produeix un altre gir, Xavi encara no convenç del tot al president ni té clar per on tirar fins que algú li fa veure que fins al Clàssic de finals d’octubre és un error rellevar a l’entrenador holandès per un altre que pot estrenar-se en la setmana tràgica que ve, Barça-València amb assemblea, Barça -Dynamo Kíev i Barça-Reial Madrid. En set dies l’equip pot perdre dos títols, la Lliga i la Champions.
De nou a destemps i sense maneres ni les formes degudes, quan les aigües semblaven calmar-se, aquesta setmana apareix Xavi per a aixecar el braç i manifestar que ja està preparat, que si el Barça vol ell ve corrent des de Qatar per a asseure’s en la banqueta encara calenta de Ronald Koeman.
Xavi ja el veu acomiadat, més d’hora que tard, després d’haver fet les paus amb el president i haver percebut el seu desig de retornar a Koeman al seu país, una ‘herència’ menys de Bartomeu, però també l’últim paraigua d’aquesta revolució pendent i anunciada des de les eleccions, amb Messi, un gran equip, patrocinadors…
El vestuari ha de decidir ara si donar-ho tot per Koeman o obrir-li la porta a Xavi, un entrenador que sabrà de futbol, però no del degut respecte cap als altres professionals, doncs segur que quan arribi a la banqueta exigirà per a ell aquesta confiança, respecte i temps que ell mateix no li va concedir ni a Valverde ni a Koeman.
I una altra cosa, Xavi ja no mana en el camp ni filtra passis de gol ni té a Leo Messi per a resoldre els partits.
