El marge de confiança del Cercle d’Economia envers l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya arriba a la fi. L’associació ha emès una nota d’opinió en la qual qüestiona durament la política econòmica dels governs que encapçalen Ada Colau i Pere Aragonès, una “absència de model de prosperitat compartit”, diuen, “que pot portar a la capital i al país a una espiral d’irrellevància econòmica de lenta però inexorable decadència”.
L’entitat que presideix Javier Faus ha posat en valor el suport que durant mesos ha brindat a totes dues administracions, una confiança que ara s’ha tornat en “decepció”. La nota critica que el model de desenvolupament econòmic de Barcelona i de Catalunya, “d’existir, sovint és fortament ideològic, amb falta de pragmatisme. Altres vegades són models que generen confrontació,i, per tant, difícils d’executar en societats tan complexes i diverses com les nostres”.
En aquesta línia, assenyalen la falta d’interès per promoure la col·laboració públic-privada –“sense inversió privada és impossible transformar una realitat”– i la necessitat de fomentar el creixement econòmic de la mà de la protecció del medi ambient. I en el seu retret a la política influïda “pels extrems”, apunten de manera clara a la “apologia del decreixement” com una de les grans irresponsabilitats de la seva acció de govern.
El Cercle d’Economia mostra la seva preocupació així mateix per la pèrdua de competitivitat de Barcelona i Catalunya respecte a altres pols europeus. Portugal, Alemanya, Països Baixos i les ciutats de París i Milà, entén l’associació, representen un mirall en el qual basar el model econòmic de la ciutat i el país en el futur pròxim. Prendre aquest tren ara o lamentar-se veient l’èxit aliè.
El comunicat posa en tot moment en valor la centralitat del seu discurs i de l’associació. “Defensem que l’interès general prevalgui sobre els interessos particulars, vengen d’on vinguin”, i afegeixen que “el Cercle també s’ha posicionat en contra de l’anomenat capitalisme extractiu i a favor d’un capitalisme conscient centrat en la creació de valor social”.
Un dels apartats més destacables de l’escrit es basa en una sèrie d’exemples pràctics sobre sectors que consideren estratègics. El redisseny del model turístic, consideren, ha de passar per posar en valor un sector crucial en l’economia del país, amb l’erradicació de la imatge d’inseguretat que pateix Barcelona i un canvi en la reforma urbanística. I, per descomptat, per l’ampliació de l’aeroport del Prat minimitzant l’impacte mediambiental.
Les altres idees força del discurs del Cercle d’Economia passen per una aposta per la digitalització, la recerca i la innovació científica i tecnològica; un impuls al Green Deal i a la transició cap a un nou model energètic per a garantir la no dependència de l’exterior; valorar les ciències de la vida, la salut i la biomedicina com a sectors estratègics –ampliar l’Hospital Clínic principalment-; i rellançar la indústria. Amb polítiques i gestos, com el d’acompanyar al president de Volkswagen en la seva visita a SEAT.
Des del ‘lobby’ empresarial demanen per tot això uns canvis basats en la “normalitat, ambició, realisme, amplis consensos i coratge polític i sentit de país”, al mateix temps que subratllen el seu “profund optimisme sobre les oportunitats de Barcelona i Catalunya”.
