Les penyes tindran veu i vot en l’assemblea de la seva liquidació

La mobilització silenciosa de la Confederació confia en la sensibilitat dels socis i en els 400 compromissaris que, potencialment, són membres actius de penyes

Logo de la Confederació Mundial de Penyes del Barça

De cara a l’assemblea del diumenge vinent, la Confederació Mundial de Penyes pot tenir més protagonisme del que aparenta aquesta actitud oficial de relatiu quietisme i de continuar allargant la mà a la junta de Laporta al diàleg i la negociació quan, en realitat, estan a pocs dies de desaparèixer formalment de l’escena del barcelonisme. Darrere d’aquest aparent silenci, no obstant això, les penyes treballen discretament, com sempre, per a evitar aquesta mort anunciada, si més no com la pretén la junta després d’haver iniciat una guerra per a destruir el poder i la presència de la Confederació. I això malgrat que, en campanya, Joan Laporta va signar amb les penyes el compromís de respectar el conveni subscrit amb el club i el de mantenir el seu rol actual com a associació barcelonista que ja agrupa un nombre de 165.000 associats, superior fins i tot al cens dels socis del FC Barcelona, de 145.000.

Primer, la nova junta de Laporta va enviar a la Confederació un burofax per a donar per suspès i
cancel·lat, per sempre, el conveni que regulava la seva relació, bàsicament de prestació de serveis, logística i d’administració, de gestió pressupostària i de suport i generació d’activitats socials, esportives i solidàries. El segon va ser expulsar al petit cos d’empleats, executius i directius de la Confederació de les dependències del club, és a dir impedir-los el pas i deixar-los al carrer. El tercer, a punt de succeir, aprovar un text de reforma dels estatuts per a arrabassar a les 1.300 penyes del FC Barcelona i als seus legítims representants, 165.000 penyistes blaugrana, el seu dret a l’associacionisme vinculat al club i el seu reconeixement estatuari com a part viva, integrada, organitzada i democràtica de la potent i inigualable força social que signifiquen.

En l’assemblea de diumenge, les penyes seran esborrades del mapa, deixaran de sentir-se com un moviment i com un col·lectiu orgullós d’haver-se convertit, de forma reconeguda, en l’enveja i el model de totes les associacions d’aficionats d’Espanya i d’Europa. L’AFEPE, associació espanyola integrada per les grans organitzacions de seguidors, té com a referència la Confederació Mundial de Penyes per l’excel·lència de la seva estructura, eficiència, capacitat de recursos i, sobretot, per haver regulat aquesta enorme experiència emocional de 165.000 seguidors del FC Barcelona en un conveni d’independència i d’autonomia amb el club però per descomptat al seu servei. No al servei d’una junta directiva com pretén Joan Laporta.

Si no pot governar les penyes, prefereix destruir-les, aquesta és la postura d’un president com Laporta, temorós que algun dia aquesta potència del col·lectiu social més gran del barcelonisme pogués arribar a ser un ‘lobby’ poderós i, tenint en compte que integra a 18.000 socis del FC Barcelona, governar indirectament una assemblea o unes votacions. Al contrari, mentre la seva dissolució avança, d’altra banda, Laporta vol aprovar aquest diumenge que els nous socis puguin donar-se d’alta de manera telemàtica havent eliminat res més arribar al càrrec les limitacions i exigències de vincle consanguini o de tres anys de pagar a fons perdut abans d’aconseguir el carnet de soci del FC Barcelona.

Laporta obre d’aquesta manera la porta, sobretot, a aquest aparell polític i social de l’independentisme que ja li ve donant suport des que, en els seus inicis, els Puigdemont de llavors vivien de la ideologia, estratègia i operativa de Convergència, especialment el sector més familiar dels Pujol liderat per Marta Ferrusola.

El punt de l’ordre del dia que recull l’eliminació del model de penyes, segons la Confederació Mundial, serà el més problemàtic pel fet que Laporta ha decidit presentar unificada la totalitat de la reforma estatutària sotmesa a una sola votació. És a dir que els socis hauran de votar l’alta telemàtica, la liquidació i desaparició de les penyes, la suspensió de qualsevol control econòmic i financer sobre les actuacions de la junta, una altra comissió d’ètica (feta a la seva mida) i una ampliació de la junta a 25 membres (el que faltava) a més d’una reducció dels mandats a cinc anys que, en qualsevol cas, no modifica els sis anys de la junta actual, tot això en un ‘sí’ o un ‘no’, el vot en blanc o l’abstenció. Sense matisos ni interpretacions.

A diferència de les prèvies d’altres assemblees en les quals es donava marge mediàtic als compromissaris amb inquietuds i reivindicacions, aquesta vegada s’han fet callar convenientment les veus que reclamaven, amb absoluta sensatesa, o bé votar cada article per separat o bé convocar una assemblea extraordinària per a poder analitzar-los un a un i concedir-li la deguda importància i el debat obert i democràtic a cada nou article, tots ells de gran importància i de transcendència. Especialment el que suspèn les garanties estatutàries de control econòmic sobre la gestió de la junta directiva.

Socialment, sens dubte, la demolició de les penyes representa una decisió capital i sensible sobre la qual no s’han detectat grans moviments mediàtics. Per a la premsa laportista és un tema tabú al qual no li atorga ni rellevància ni espai. Una altra cosa és que els membres aquest exèrcit de penyistes no s’hagin sentit directament afectats, més sorpresos i estupefactes en primera instància i finalment indignats per l’atropellament sofert. Un tic totalitari de Laporta que, no obstant això, no ha fet més que reproduir-se i repetir-se com ja va succeir en el seu mandat anterior.

Laporta va començar demanant perdó a les penyes per haver-se “equivocat” en aquell temps passat. Va demanar perdó en campanya i els hi va prometre mantenir la Confederació, com va prometre també renovar a Messi, fer fitxatges, un gran equip renovat i resoldre com en el cas de Messi, en un “asado”, els problemes de recursos i econòmics del club. Tot era inexacte o mentida com s’ha demostrat.

Els penyistes se senten enganyats i, a la seva manera tranquil·la i silenciosa, poden traduir aquest malestar en aixecar la veu en l’assemblea i estimular la sensibilitat de la resta dels socis i d’un nombre indeterminat de penyistes, que s’ha calculat en poc més de 400 entre el cos de compromissaris convocats a l’assemblea. Entre ells, els presidents de Federació de Penyes que fins al diumenge, si els nous estatuts tiren endavant, continuaran sent compromissaris.

(Visited 140 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari