Aquest dilluns s’ha reprès al Tribunal de Corts una nova sessió del judici del cas BPA, en el qual 24 exdirectius i exempleats del banc es juguen, segons la petició del ministeri públic, 145 anys de presó i 900 milions d’euros de multes. Des que va començar la vista oral d’aquesta causa, el 16 de juny passat, la càrrega dels gravíssims delictes que afronten els imputats s’ha anat esvaint com una fumarada, davant la imperícia i la impotència del fiscal general Alfons Alberca, que ha quedat desbordat i en ridícul davant la llarguíssima i contundent declaració de l’exconseller delegat de l’entitat financera, Joan Pau Miquel, el principal acusat, que es va “xupar” gairebé dos anys de presó provisional.
En perspectiva, després d’aquests dos mesos i escaig de sessions efectives a la sala del Tribunal de Corts, es pot afirmar que aquest judici és un veritable despropòsit i una aberració jurídica. En primer lloc, perquè tracta sobre una causa –l’anomenat cas Gao Ping- que es va obrir fa nou anys a Espanya i de la qual ni s’ha celebrat el judici a l’Audiència Nacional espanyola ni, per tant, hi ha sentència. En aquest sentit, el tribunal que presideix el magistrat Enric Anglada va a les palpentes, ja que no sap què està jutjant exactament ni a partir de quina jurisprudència.
En segon lloc, perquè, el sumari va ser molt mal instruït per la batlle Canòlic Mingorance, està desordenat i hi ha molta documentació a la qual, increïblement, no han pogut accedir els advocats defensors. En tercer lloc, perquè el fiscal Alfons Alberca fa un pèssim interrogatori, s’embarbussa i demostra que no sap què porta entre mans.
La bomba dels Pandora papers
I en aquest context surrealista, en ple judici del cas BPA, el dia 4 d’octubre va esclatar la “bomba”: els mitjans de comunicació associats al Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) van començar la publicació dels anomenats Pandora Papers, en els quals l’entitat financera Andbank apareix com un dels principals protagonistes d’aquest colossal escàndol planetari d’evasió fiscal i de rentat de diners procedents d’activitats delictives.
La comparació és forçosa i inevitable. Mentre el Govern d’Andorra va liquidar sense contemplacions la BPA l’any 2015 i la Batllia sotmet, des de fa sis anys, els seus exdirectius i exempleats a un kafkià, dolorós i inacabable suplici, resulta que l’Andbank, segons demostren els Pandora Papers, feia exactament el mateix, i pitjor, que el banc estigmatitzat i ensorrat. La injustícia és roent i més quan es constata l’absoluta passivitat de la Fiscalia i de la UIFAnd davant l’extrema gravetat de les revelacions de l’ICIJ.
Estreta col·laboració
A Espanya, la publicació dels Pandora Papers l’estan fent el diari El País i el canal La Sexta (Atresmedia), que l’administren amb comptagotes. Fins ara, i en espera de conèixer exactament el contingut dels 11,9 milions de documents que conté aquesta enorme fuita d’informació, ha transcendit que una de les grans vies internacionals d’evasió fiscal i de canalització dels “diners bruts” era el despatx panameny Alemán & Cordero & Galindo & Lee (Alcogal).
Durant més de 20 anys, la col·laboració entre l’Andbank i Alcogal ha estat molt estreta. La gestora AFSI, fundada l’any 1998 per Ramon Zaragoza, i que té la seva seu al Centre de Negocis d’Escaldes-Engordany on hi ha les oficines centrals del banc, s’encarregava de tramitar, a través d’Alcogal, les estructures societàries dels clients d’Andbank que volien restar en l’anonimat i guardar els seus diners en recòndits paradisos fiscals.
Qui s’amaga darrera d’aquestes 320 societats?
Només AFSI coneixia la identitat d’aquests clients. Alcogal, a canvi d’una remuneració, proporcionava els testaferros locals que encobrien els accionistes reals d’aquestes companyies de paper. Segons la investigació de l’ICIJ, AFSI va encarregar a Alcogal la gestió de 320 societats offshore per compte de clients de l’Andbank, majoritàriament espanyols: 212 domiciliades al Panamà, 102 a Belice, 5 a les illes Verges Britàniques i 1 a les illes Seychelles.
Qui s’amaga darrere d’aquestes 320 societats? Aquesta és la pregunta clau, que troba la seva resposta en els Pandora Papers. La veritat és que, fins ara, El País i la Sexta han filtrat pocs noms, però alguns són prou rellevants, per les implicacions que tenen.
Els clients que s’han filtrat fins ara
-L’empresari Ángel Cisneros Pérez, que és un dels involucrats en la trama d’evasió fiscal de Gao-Ping per la qual, precisament, s’està jutjant ara els exdirectius i exempleats de la BPA. Tenia la societat Lelila Inc., muntada per AFSI i gestionada per Alcogal.
-L’exdirector general del Banc Agrícol i d’Andbank (1998-2008), Jaume Sabater. És un home de la màxima confiança de Jordi Pujol i persona absolutament clau en les finances ocultes de la família de l’expresident de la Generalitat i de la corrupció convergent. Se’l considera, juntament amb el seu col·laborador Eduard Jordi, el “cervell” d’AFSI i del banc paral·lel muntat per Andbank. El seu nom va aparèixer en l’escàndol del 3% de finançament il·legal de Convergència, en relació amb la consultora Efial, que assessorava un munt d’ajuntaments catalans. També consta que Jaume Sabater és molt amic de l’expresident Carles Puigdemont, des dels seus temps d’alcalde de Girona. Jaume Sabater opera a través de les empreses Universal Gestió, OCPS Auditors i Consultors i IS21, escorcollades per la Guàrdia Civil l’any 2016. En els Pandora Papers surt com a titular real de la societat Tramuntana SA, amb ramificacions al paradís fiscal de les Bahames.
–Victorino Alonso, anomenat “el rei del carbó”, també consta que tenia comptes a l’Andbank i que utilitzava els serveis d’AFSI i Alcogal. Aquest polèmic empresari, que ha estat condemnat en diverses ocasions i està pendent d’entrar a la presó, controlava dues societats offshore al Panamà (Neilmar Investments i Watercard Holdings) i una a les illes Verges Britàniques (Herriard Ltd.). Al Panamà va afirmar que tenia un patrimoni d’uns 25/30 milions de dòlars, però a Espanya s’ha declarat insolvent per evitar de pagar les sancions judicials.
–Francisco Abellán, un estafador professional, perseguit i condemnat per les autoritats judicials dels Estats Units, era client de l’Andbank i usuari de la seva trama paral·lela que, a través d’Alcogal, li garantia l’anonimat. Consta que, per aquest sistema, controlava una dotzena de societats al Panamà (Vegastar Capital, Equity Holdings, Klo Financial Services…). Va ser detingut a Eivissa el gener del 2020, per la seva participació en la venda fraudulenta d’accions de la companyia Biozoom Inc., una estafa avaluada en 34 milions d’euros.
–Carlos Fernando Costa, expresident de la Fundació Petros, que gestiona els plans de pensions dels treballadors de la petroliera brasilera Petrobras. Condemnat a presó en el marc de l’enorme escàndol Lava Jato per gestió fraudulenta, corrupció, rentat de diners i organització criminal. Era usuari dels serveis d’AFSI i Alcogal.
–Luis Carlos Fernandes Afonso, exdirector financer de la Fundació Petros. Client d’AFSI i Alcogal, tenia el control de la societat Ode Investments Group, a través de la qual va cobrar copiosos suborns. Va ser condemnat en el cas de corrupció Lava Jato.
A més, segons les informacions publicades per El País i La Sexta, aquesta trama Andbank-AFSI-Alcogal va ser emprada per molts altres clients: la cúpula de la multinacional Grifols; l’exjugador del Barça i entrenador del Manchester City, Pep Guardiola; l’empresari tèxtil José Regojo…
2.245 documents
En sortir les revelacions dels Pandora Papers, l’Agència Tributària espanyola ha procedit a requerir la documentació en poder d’El País i La Sexta, amb l’objectiu d’iniciar una implacable persecució dels evasors fiscals i delinqüents que hi surten retratats. Segons la investigació de l’ICIJ hi ha un total de 2.245 comunicacions escrites entre Alcogal i els seus col·laboradors d’Andorra. Procedirà la UIFAnd i la Fiscalia d’Andorra a reclamar aquesta valuosa documentació per analitzar-la i veure si cal emprendre accions judicials, entre d’altres, contra AFSI i l’Andbank?
En tot cas, la publicació dels Pandora Papers ha servit per confirmar allò que, a aquestes altures, ja és una evidència: durant anys, el banc de les famílies Cerqueda i Ribas Reig ha estat una immensa claveguera per la qual han circulat quantitats ingents de diners bruts procedents d’arreu del món.
Els Pujol i Joan Carles I
Cal recordar que en aquesta entitat, entre els anys 1992 i 2010, hi van amagar el seu “tresor” procedent de la corrupció i de l’espoli els membres de la família Pujol. O que Josep Cusí, el germanastre del rei Juan Carlos I, tenia a l’Andbank el compte AD79 0001 0000 4029 2980 0100, a nom de la societat panamenya Stream SA, que feia servir com a “caixer automàtic” per a les despeses de l’emèrit a Espanya. Des d’aquest compte, per exemple, es van pagar 221.000 euros pel viatge de noces de l’actual rei, Felipe VI.
També tenia dos comptes oberts a l’Andbank l’empresari Rafael Pallardó, la persona clau de la trama Gao-Ping que ha portat els 24 exdirectius i exempleats de la BPA a seure al banc dels acusats. Segons un informe del Grup de Delinqüència Organitzada i Blanqueig de la policia d’Andorra, de l’any 2014, Rafael Pallardó va fer un total de 24 transferències a la Xina des dels seus comptes a l’Andbank.
Els papers de Panamà
A més d’Alcogal, l’Andbank era el banc de confiança del bufet panameny Mossack Fonseca, epicentre de l’altre gran escàndol d’evasió fiscal i de rentat de diners que ha destapat l’ICIJ i que ha fet trontollar les finances internacionals: els anomenats Panamà Papers, publicats l’any 2016. Per això, el banc que presideix Manel Cerqueda (foto) apareix involucrat en molts altres “marros” judicialitzats i mediatitzats arreu del món. Per exemple:
– L’empresari d’origen guatemalenc, però resident a Florida, Harald Joachim Von der Goltz, que ha estat condemnat per la justícia dels Estats Units a quatre anys de presó, més tres de presó supervisada i a una multa de 8.800.000 dòlars per escaquejar el pagament d’impostos entre els anys 2000 i 2017. Harald Joachim Von der Goltz era client del bufet d’advocats Mossack Fonseca i una de les seves societats, Emjo Investments Ltd., constituïda a les illes Verges Britàniques, tenia un compte obert a Andbank Panamà amb 2,5 milions de dòlars.
-En el macrosumari Lava Jato, al Brasil, s’ha constatat que Richard de Mol van Otterloo, un dels doleiros (canvistes) que treballaven per la trama corrupta de l’exgovernador de Rio de Janeiro, Sérgio Cabral (condemnat a més de 100 anys de presó), operava a través de l’Andbank. Aquests doleiros havien creat un banc paral·lel que s’estenia pels principals paradisos fiscals de món, entre els quals, Andorra.
-Rafael Angulo López és un canvista brasiler que va accedir a col·laborar amb les autoritats judicials d’aquest país per ajudar a desmantellar la trama de corrupció Lava Jato. En les diligències sumarials consta que operava amb l’Andbank.
-El veneçolà Martin Lustgarten, detingut als Estats Units per rentat a gran escala de diners procedents del narcotràfic (uns 100 milions de dòlars), tenia comptes a les filials d’Andbank al Panamà i a Luxemburg. Es dedicava a blanquejar diners del càrtel de Sinaloa i especulava amb dòlars en el mercat negre de Veneçuela.
– Carlos Enrique Luengo, vicepresident de recursos humans d’una de les filials de Petróleos de Venezuela (PDVSA). Tenia comptes a la BPA i a la filial d’Andbank al Panamà. Acusat de blanqueig de diners, només s’ha investigat la seva vinculació amb la BPA, però no amb el banc que presideix per Manel Cerqueda.
–César Otero, implicat en la trama de suborns que dirigia Diego Salazar -cosí germà del poderós exministre veneçolà de Petroli i Mineria i expresident de PDVSA (2004-13), Rafael Ramírez- tenia comptes oberts a Andbank del Principat i a la seva filial del Panamà. Aquest empresari era el representant a Veneçuela d’una multinacional alemanya proveïdora de la indústria del petroli.
-El senador mexica Noé Fernando Castañón, acusat i detingut per segrestar els seus tres fills, va obrir un compte a Andbank a través de la seva societat fiduciària Antoine Trading SA, on hi tenia dipòsits d’origen desconegut. Electe per l’estat de Chiapas, aquest senador va arribar a l’Andbank a través del despatx Mossack Fonseca.
-La falsa metgessa Giselle Rímolo –que regentava una clínica d’estètica freqüentada per la jet set argentina- ha estat condemnada al seu país per estafa i la mort d’una pacient. S’ha descobert que amagava uns 2 milions de dòlars en paradisos fiscals a través de l’entitat The Best Woman Foundation, amb compte a l’Andbank.
-Andbank va ser l’entitat escollida per Ernesto Chong i el seu pare per obrir un compte a nom de la societat Tall Pall International Corp. Aquests dos ciutadans panamenys eren persones de la màxima confiança de David Murcia, un extravagant empresari colombià que va protagonitzar una sonada estafa que va deixar 300.000 damnificats que havien confiat els seus estalvis, amb la promesa d’obtenir alts interessos, al seu hòlding DMG. A més, David Murcia va ser un dels finançadors de la campanya que va portar Ricardo Martinelli a la presidència del país centre-americà. Ernesto Chong i el seu pare van ser condemnats l’any 2014 pel Tribunal de Corts d’Andorra a cinc anys de presó per blanqueig de diners. En aquest cas, va ser el mateix Andbank qui va denunciar a la UIFAnd les transaccions sospitoses dels Chong.
-L’exdirector de Siemens per Amèrica Llatina, Hans-Joachim Kohlsdorf, involucrat en l’escandalosa trama de suborns d’aquesta multinacional alemanya, destapada l’any 2007, va utilitzar l’Andbank com a banc pont per amagar 2 milions de dòlars, una part del seu botí, a través de la societat Gillard Management. Siemens va haver de pagar una multa de 800 milions de dòlars als Estats Units per aquestes pràctiques corruptes.
L’escàndol del FIFAgate
-En l’escàndol del FIFAGate, Andbank també hi va jugar un paper destacat. Durant anys, va amagar el botí acumulat per Ricardo Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i exgendre de Joao Havelange, president de la FIFA. El seu successor en el càrrec a la CBF, José Maria Marin –empresonat per corrupció als Estats Units- va rebre transferències d’un intermediari a través del banc andorrà.
–Wagner José Abrahao és un empresari relacionat amb José Maria Marin, expresident de la CBF entre els anys 2012-15. Segons la justícia nord-americana, l’expresident de la CBF va cobrar 6,5 milions de dòlars en suborns. L’Andbank, apareix vinculada a aquesta trama de corrupció. Aquí hi tenia compte obert la societat Support Travel Inc., de l’empresari Wagner José Abrahao. Support Travel Inc. va centralitzar el cobrament dels suborns de les empreses beneficiàries de l’adjudicació dels drets audiovisuals dels tornejos futbolístics de la CBF i després en canalitzava una part a la societat Firelli International Ltd., radicada a Miami i al paradís fiscal de les illes Verges Britàniques, propietat de José Maria Marin i de la seva dona, Neuza. La Batllia ha demanat al Brasil l’extradició a Andorra de Wagner José Abrahao i del seu germà Cláudio.
-La Batllia d’Andorra té obertes unes diligències sumarials, des de l’any 2013, que també afecten l’Andbank. En concret, es tracta d’un compte en aquesta entitat a nom dels germans Álvaro i Laura Victoria Quintana, ciutadans de Mèxic, amb un dipòsit de 604.775 dòlars. La batlle Maria Àngels Moreno i el fiscal general, Alfons Alberca –segons va publicar El País– tenen la sospita que aquests dos germans són, en realitat, testaferros d’Elba Esther Gordillo (La Maestra) i, per això, han enviat una comissió rogatòria internacional (CRI) a Mèxic, amb la intenció d’aclarir-ho. La Maestra ha jugat, en les últimes dècades, un important paper en la història política i social de Mèxic. Com a presidenta del sindicat SNTE, però també com a diputada i dirigent del Partit Revolucionari Institucional (PRI). El seu elevadíssim tren de vida –té una mansió a Califòrnia, avió privat, exhibeix roba i complements de luxe, cirurgies estètiques…- va aixecar les sospites de la Procuradoria General de la República (PGR), que va procedir a la seva detenció, l’any 2013.
-La corrupció urbanística a la Costa del Sol espanyola, en els anys del boom immobiliari, també va passar pel banc andorrà. L’exgerent d’Urbanisme d’Estepona (Màlaga), Pedro López, va ingressar, a través de familiars seus, 10,4 milions d’euros en efectiu en un compte obert a l’Andbank, a nom de la societat Sibella Investment (cas Astapa).
-La màfia corrupta del PP a València tenia l’Andbank com a encobridora de les seves activitats il·legals. Els empresaris Juan Ferri i José Baldó eren titulars del compte Summerville a l’entitat andorrana, del qual també eren apoderats els màxims responsables de Bancaja, Aurelio Izquierdo, i Banco de Valencia, Domingo Parra. Aquí hi van anar a parar 16 milions d’euros de comissions per les operacions especulatives (cas Grand Coral) que van fer a Mèxic, que van provocar un forat de 750 milions d’euros i la posterior desaparició d’aquestes dues entitats financeres.
–Lluís Majó, un exfutbolista format a la pedrera del Barça i que va jugar a l’Osasuna, al Sabadell i al Real Oviedo, és l’home clau de la investigació sobre un gran escàndol de blanqueig de diners i d’evasió fiscal que mena el Jutjat d’Instrucció n. 5 de l’Audiència Nacional espanyola. En la seva agenda, Lluís Majó hi anotava els clients, especialment de Catalunya, als quals havia ajudat a evadir grans quantitats de diners fora d’Espanya. A la vegada, ell s’encarregava de reintegrar-los els diners, cada cop que li demanaven, a través d’un compte-pont que tenia a l’Andbank, que actuava com una mena de “caixer automàtic” d’aquesta trama, que dirigia el financer madrileny Alejandro Pérez Calzada, a través de la seva empresa Venture Finanzas.
-El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat Ricardo Mateo a 4,5 anys de presó i a una multa d’1.300.000 euros per blanqueig de diners. Aquesta pena se suma a una altra de més de 15 anys de presó, dictada pel Tribunal Suprem l’any 2015, contra aquest líder del grup Casuals, la facció més radical i violenta dels Boixos Nois, per una llarga tirallonga de delictes (tràfic de drogues, pallisses per encàrrec, robatori de narcotraficants, extorsió a locals nocturns de Barcelona…). En la seva última sentència, el Tribunal Suprem considera provat que Ricardo Mateo (“Lucho”) i la seva dona van blanquejar 673.299 euros, fruit de la seva extensa i violenta activitat delictiva, amb sistemes com la compra d’un bitllet de loteria premiat, una botiga de roba i un gimnàs que utilitzaven de pantalla o el dipòsit de diners negres a l’entitat andorrana Andbank. Una comissió rogatòria enviada l’any 2014 per la justícia espanyola a Andorra va certificar que el líder dels Casuals va amagar un botí de 256.950 euros en un compte obert a l’entitat que presideix Manel Cerqueda.
La vergonya de Valora
-En el cas Valora, la primera fallida d’una entitat financera andorrana, Andbank era la contrapart del banc espanyol Fibanc en el sistema d’evasió fiscal i de blanqueig de diners a gran escala que havien muntat. De manera absolutament inconcebible, més d’14 anys (!) després que esclatés aquest escàndol, que ha deixat més de 400 damnificats, encara no s’ha tancat el sumari ni s’ha fet el judici de l’únic imputat, Xavier Felipó. L’Andbank tenia una caixa forta, que emparava el compte 777, on s’hi guardaven els diners negres d’aquesta organització delictiva, que va tancar amb un forat de 22 milions d’euros.
L’Andbank –entitat resultant de la fusió, l’any 2001, del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra (BANCASA) i la Banca Reig- és el gran poder fàctic del Principat. Això ha quedat demostrat amb la seva involucració directa en l’escàndol dels Pandora Papers, sobre la qual els mitjans de comunicació andorrans –amb la curiosa excepció d’El Poble Andorrà– hi han passat de puntetes o directament, com en el cas del Diari d’Andorra, l’han silenciada.
El banc dels nazis durant la II Guerra Mundial
Però la realitat és tossuda i l’hemeroteca és implacable. Com el document excepcional, aconseguit per LA VALIRA en els arxius de l’Oficina de Serveis Estratègics (OSS) de Washington sobre Manuel Cerqueda i Escaler, primer director i posterior president del Banc Agrícol i Comercial d’Andorra (vegeu https://lavalira.eu/un-informe-secret-dels-estats-units-vincula-el-banc-agricol-i-comercial-andbank-amb-el-nazisme/). En aquest informe dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units, que està arxivat en la carpeta dels documents 1551-1600 de l’Special Funds Division, es descriuen els estrets vincles i els profitosos negocis de Manuel Cerqueda amb els dirigents nazis durant la II Guerra Mundial. També s’explica com el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra feia de “pont” entre el III Reich i el règim franquista.
Cal esmentar que l’actual president de l’Andbank, Manel Cerqueda, va ser detingut a Barcelona per la policia espanyola l’any 1989. El van enxampar formant part d’una trama d’evasió de diners que va traslladar més de 700 milions de les antigues pessetes a la seva entitat bancària.
