Els jocs ‘malabars’ de Laporta malmeten els seus mateixos comptes

La Lliga de Futbol Professional (LFP) nega un possible pacte per a alleujar l'aval de la junta a canvi d'acceptar els diners de CVC

Javier Tebas
Javier Tebas

La pròxima assemblea del FC Barcelona, fixada per al dia 17 d’aquest mes, es va escalfant i complicant per als interessos de Joan Laporta molt més del que sembla. Entre els fronts calents, aquesta liquidació obertament demonitzada per la nova estrella mediàtica del barcelonisme, Ferran Reverter, que intenta un quàdruple salt mortal sense xarxa, perquè la junta de Laporta vol carregar 481 milions en la motxilla del passat (sobre les espatlles de Bartomeu, però sense acció de responsabilitat), donar beneficis artificials del que s’imagina que ha estat un mini-mandat de tres mesos i mig, també eludir l’ampliació de l’aval amb aquestes pèrdues col·locades als llimbs d’alguna fantasia comptable i, a finalment, a compte de les provisions de 238 milions sense cap o poc fonament, revertir-les en la temporada actual en forma d’ingressos.

Un exemple. L’operació de Griezmann ha generat una pèrdua d’uns 30 milions que s’inclou en la provisió per devaluació de futbolistes dins de la temporada 2020-21. La venda del davanter francès al At. Madrid es produeix, no obstant això, al juliol, és a dir en la temporada actual, on està previst revertir una part d’aquesta pèrdua en forma d’ingrés. El mateix passa amb Trincao, traspassat al juliol i amortitzat prèviament abans del tancament del 30 de juny de manera que la part de la pèrdua generada per l’amortització pendent es compta retroactivament en l’exercici anterior i la part de l’ingrés de la venda es converteix en benefici per a l’exercici 2021-22 de Joan Laporta.

Clar que perquè això passi s’han de donar circumstàncies i complicitats especials. La primera, idear aquesta fórmula diabòlica, comptablement artificial, sospitosament i segurament no legal amb l’únic propòsit d’aprofitar que Bartomeu ja no hi és per a duplicar les pèrdues reals conseqüència dels 300 milions de menys d’ingressos, indiscutibles, a causa de la covid.

La segona, efectivament, exhibir aquest desvergonyiment a l’hora de practicar un encanteri comptable d’aquesta magnitud i per descomptat explicar-li un conte a l’auditor i que se’l cregui. La provisió de 128 milions per a aquestes contingències futures, visionàries, anticipant-se a la imprevista oferta de recompra de l’At. Madrid i altres fets futurs, l’auditor ho ha admès en el marc d’aquesta relació client-auditor i la predisposició a col·laborar dins d’aquests límits que semblen del tot irreals.

La tercera, que l’LFP, ens fiscalitzador i en certa manera responsable final que els clubs, la seva gestió, comptabilitat i liquidacions, econòmiques i patrimonials, estiguin en ordre també aprovi aquests jocs de mans que Joan Laporta ja va qualificar de “malabars” en el seu moment.

Javier Tebas, personatge tant enèrgic com sinuós i pactista, efectiu i bel·ligerant a camp obert, però també el millor movent-se entre les ombres i la rebotiga del futbol espanyol d’elit, és capaç de tornar boges a totes les parts implicades.

Primer li posa impossible a Laporta renovar a Messi per la situació del Barça, després li ofereix un matalàs amb CVC, també desferma una guerra amb Laporta pel seu seguidisme i actuació com a peó de Florentino a favor de la Superlliga, un invent que està decidit enterrar per sempre. Al mateix temps, Tebas és capaç de defensar com acaba de fer la capacitat de recuperació del Barça del qual, va dir ahir, “no està tant malament com sembla”.

Sobre aquest joc de trons, també ahir va circular una informació sorprenent segons la qual, avançat per La Vanguardia, Laporta i Tebas havien aconseguit un acord per a distreure aquestes pèrdues (481 milions) a efectes d’aval i admetre una incomprensible liquidació dividida en dues, amb un període d’1 de juliol del 2020 a 17 de març del 2021 amb números vermells corregits i augmentats, i un altre període amb uns guanys de sis milions entre el 17 de març i el 30 de juny.

Absurd, encara que no impossible en la imaginació i la realitat en la qual viuen el president, el CEO i els avaladors, convençuts que ells no estan en el Barça per a complir la llei sinó perquè les normatives, els estatuts i normatives s’adaptin als seus propòsits, circumstàncies, necessitats i beneficis.

Les relacions entre Laporta i Tebas són ciclotímiques, poden passar per tots els estadis en un sol dia i acabar entenent-se un minut després d’haver-se jurat una guerra eterna.

L’LFP s’enfronta a un escenari delicat perquè les exigències comptables de Ferran Reverter poden acabar, si se’ls dóna llum verda a Madrid i en l’assemblea, en una demanda d’impugnació que, inevitablement, arrossegaria a Javier Tebas a donar explicacions probablement incloent-los, a ell o l’LFP, en la reclamació judicial.

Un panorama que deixaria el FC Barcelona en una cruïlla problemàtica i amb un conflicte latent de fons que podria paralitzar o mediatitzar la mateixa gestió de la junta directiva en funció de si un jutge dicta mesures cautelars en un sentit o en un altre.

Sobre aquest pacte per a alliberar part del pes de l’aval, circumstància que per descomptat afavoriria els interessos de Jaume Roures, propis, personals, i també professionals per la seva relació amb l’explotació dels drets de TV a través de la LFP. Roures i Tebas formen equip en la batalla per deixar a Florentino i la Superlliga en fora de joc.

Venen dies agitats i convulsos, bàsicament derivats de l’ambició cega i sense límits de Joan Laporta, obstinat molt més a venjar-se del passat que de consolidar el futur. De moment domina el missatge i aparentment l’estat d’opinió. Falta que la llei també se sotmeti a la seva voluntat. Més difícil.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides