Ni rastre de la “due diligence” promesa per Laporta

El CEO Ferran Reverter es limita a 'manipular' l'auditoria, criminalitzar de nou la gestió de Bartomeu i fer-se un homenatge

Ferran Reverter

Ferran Reverter, el CEO del FC Barcelona, degué sentir una sensació d’èxit personal i professional després de sortir de la roda de premsa de presentació dels resultats de la “due diligence” que, en realitat, va acabar sent una altra cosa molt diferent, perquè es va limitar a comentar els resultats de la liquidació de l’exercici vençut, 2020-21 i sobretot, per sobre de qualsevol altre objectiu, a carregar en les espatlles de l’anterior junta directiva, la de Josep Maria Bartomeu, la culpa i la responsabilitat de la situació crítica econòmica i financera.

A la premsa, que s’havia preparat per al gran festí anunciat d’irregularitats, opacitat, maniobres comptables il·lícites, estafes, corrupció i malversació, gairebé li provoca una decepció col·lectiva res més comparèixer el CEO del FC Barcelona i anunciar que, si alguna cosa hi ha, encara cal trobar-ho, analitzar-ho i, en qualsevol cas, que seran els advocats els qui decideixin si existeix algun motiu per a una reclamació penal o civil per actes deshonestos.

En canvi, contra aquesta decepció en relació amb les grans expectatives despertades com a resultat de les filtracions des de la junta i de les al·lusions del mateix Laporta i del vicepresident econòmic sobre les moltes ombres i la ciència-ficció de la comptabilitat del passat, el que va fer Ferran Reverter va ser un acte d’autocomplaença, automassatge i homenatge propi al seu talent i lideratge en la gestió econòmica i financera, juntament amb una exagerada i salvatge agressió a la figura i herència de Josep Maria Bartomeu.

Aquí va ser on va carregar les tintes i va donar curs a comentaris i anàlisis d’èxit garantit davant un públic rendit, fàcil, poc entès i disposat a celebrar totes i cadascuna de les andanades contra Bartomeu i, d’alguna manera, a creure’s els nous axiomes i estil del CEO en el gran dia de la seva vida, somiat, en el qual va ser no només el centre de l’atenció i de les mirades, sobretot de les càmeres, sinó el paradigma de la vanitat i l’afalac.

De la “due diligence”, quedi clar, ni rastre. Sobre els comptes, Reverter va deixar anar algunes perles i afirmacions que fan malpensar, sobretot quan va estimar les pèrdues per covid de la temporada anterior en uns 90 milions d’euros, segons ell pel criteri d’aplicació de la Lliga de Futbol Professional (LFP). Pot ser que aquesta consideració respongui a un criteri tècnic d’aquest embolic de normes dels homes de Javier Tebas, però el que no es pot comprendre o acceptar és que Reverter eludeixi la diferència d’ingressos de menys, 359 milions, respecte a l’última temporada sense covid, que va ser de 990 milions, com si aquesta incidència o la mateixa pandèmia no tingués res a veure.

En canvi, es va afanyar a justificar que els ingressos previstos de la temporada en curs, 2021-22, de 765 milions, ja amb l’estadi obert al 60%, també el Museu i les Megastores, estan lògicament condicionats per l’impacte de la covid en l’explotació i la dinàmica d’un futbol, especialment el Barça, que trigarà a recuperar el ritme prepandèmic.

En els 765 milions estan inclosos 50 milions de la venda de Barça Studios, cosa que significa que l’increment de l’explotació per competicions, respecte als 631 milions de la temporada passada, és de 84 milions. En relació amb el rècord d’ingressos pre-covid (990 milions) el desajust continua sent notable, de 225 milions sense Barça Studios i de 275 milions sense aquest recurs que és una part del Barça Corporate proposat per la junta de Bartomeu per a contrarestar la realitat “covidiana”.

Reverter també va presumir d’haver rebaixat la massa salarial en gairebé 150 milions d’euros, proesa que no és tal perquè sense Messi ni Griezamnn, que superaven aquesta xifra bruta en l’anterior temporada, la conclusió seria que més aviat s’ha augmentat aquesta massa salarial després de l’alleujament que hauria de suposar aquesta descàrrega tan destacable. En el cas de Leo, ja reconegut per la junta i l’equip econòmic de Laporta, perquè mai es va preveure ni es va contemplar la continuïtat de l’astre argentí més enllà de la falsedat i la fantasia electoral del candidat i després president Joan Laporta.

El relat del CEO va girar contínuament sobre la que va considerar “nefasta” gestió de l’anterior junta per a justificar aquest volum de pèrdues xifrades en 481 milions, de les quals 128 milions pertanyen a una discutible depreciació de jugadors i 100 milions més a provisions per litigis que també són la conseqüència d’aplicar criteris comptables subjectius. Sense aquest dany col·lateral, les pèrdues serien de 252 milions, una quantitat molt compatible amb els 224 milions ingressats de menys entre els 855 milions de la 2019-20 i els 631 de la 2020-21.

Perquè els comptes es poden explicar des d’una determinada perspectiva, com ho ha fet Ferran Reverter, molt manipulada i amb una poc dissimulada intenció de demonitzar la gestió de Bartomeu, o des d’una visió menys interessada i, en qualsevol cas, menys mentidera. No és el mateix que l’anterior junta hagués gestionat la temporada fins al 16 de març, és a dir fins a un dia abans de la presa de possessió de la nova junta després de les eleccions, que haver deixat el seu càrrec el 27 d’octubre.

Clar, queixar-se que a l’abril no hi havia diners per a pagar les nòmines, és a dir, cinc mesos després de la dimissió de Bartomeu i a més afirmar que desconeixia l’estat de les finances del club només pot obeir a aquest desenfrenament per desqualificar als antics gestors o al fet que Laporta no li va donar els informes que tant ell com Font i Freixa van rebre de Carles Tusquets perquè preparessin la seva entrada en el cas de guanyar les eleccions.

Aquí se li en va anar de la mà la presentació i va perdre credibilitat, especialment quan va afirmar que “aquesta junta aposta pel planter, perquè ja tenim onze jugadors de casa en el primer equip”, fent seva la nova generació de futbolistes que, evidentment, és una herència exclusiva del Barça de Bartomeu i de la determinació de Ronald Koeman.

En tot cas, sobre aquests actius que per descomptat conformen un valuós patrimoni del club sense reflex en la comptabilitat, Ferran Reverter només ha participat en la signatura de la liquidació de tot l’staff tècnic del futbol base directament responsable la formació de la nova fornada i també del cobrament dels 15 milions de la venda de Ilaix Moriba, una altra de les grans promeses, que va ser pressionat i apartat pel club fins a obligar-lo a acceptar ser carn de traspàs. Vergonyós i innecessari intent de posar-se una medalla absolutament inacceptable.

Tampoc es va referir a la part del deute inflat com a resultat de diferir salaris de la temporada anterior, ja que ni els capitans ni ningú va acceptar abaixar-se la fitxa, com estava previst, un 20% (120 milions d’euros), una rebaixa que sí que va aplicar Bartomeu en la 2019-20, del 12%, i que de cara a l’actual sí s’ha ‘treballat’, encara que existeixen sospites que són rebaixes més aparents que reals.

Hi ha molt de conte en aquests comptes.

(Visited 161 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari