Joan Laporta tanca uns estranys fitxatges milionaris de 10 jugadors per al Barça B

Aquestes operacions es relacionen amb els favors que va rebre pel finançament de la seva campanya electoral

El president del Barça, Joan Laporta
El president del Barça, Joan Laporta

El Barça B sol passar molt desapercebut. Ni tan sols quan hi jugaven Messi, Iniesta, Xavi o Puyol al Miniestadi eren capaços de cridar gaire l’atenció. Un avantatge a l’hora de fer operacions de mercat que, sovint, no són espectaculars, però poden arribar a moure, acumuladament, milions d’euros. Fins a un total de 10 fitxatges ha tancat des del mes de juliol Joan Laporta, la majoria dels quals no estan sent titulars al filial.

D’aquestes operacions només molt ocasionalment s’ofereixen xifres o detalls, més enllà de la durada del contracte i de la clàusula de rescissió. Hi ha, en aquest tema, nombrosos dubtes sobre la veritable necessitat i sentit de fitxar determinats futbolistes que a l’hora de la veritat no només no responen, sinó que barren el pas a altres futbolistes del planter. Sovint s’ha sospitat que amb aquest tràfic de futbolistes menors es paga algun deute pendent.

Per exemple, en la gestió de l’arribada de Quique Setién, el seu mateix agent va portar al filial un futbolista, un presumpte golejador de nacionalitat albanesa, Rei Manaj, de dubtosa projecció per al Barça. Aquesta temporada, en relació amb l’enorme volum de fitxatges, s’han avivat aquests rumors i informacions relacionades amb l’entorn electoral de Joan Laporta que apuntaven, durant la campanya, a la sospita que alguns agents de futbolistes del seu cercle i de la seva confiança estaven molt interessats en la seva victòria. Fins a l’extrem d’haver facilitat i aconseguit finançament directe o de tercers. Encara que Laporta no ha rendit comptes ni ningú l’hi ha exigit, es calcula que el cost de la seva campanya electoral no va baixar de 5 milions d’euros.

Paradoxalment, en contrast amb aquesta opulència, després de la victòria no van aparèixer els avals, una odissea que va acabar permetent l’entrada a tercers que finalment van frenar la renovació de Messi, per inassolible, alineats amb Florentino Pérez i la seva negativa a acceptar els fons de la LFP després d’haver estat el còmplice necessari de Laporta en la instal·lació de la lona electoral a la zona on hi ha el Bernabéu.

L’arribada de deu nous futbolistes al filial ha estat sigil·losa a partir del moment que, de la nit al dia, l’entrenador del Barça B, Francisco García Pimienta, que semblava confirmat, va ser rellevat dolorosament per Sergi Barjuan. Va ser la rematada d’una operació llampec de l’escapçada total de l’staff del futbol base, responsable de la reeixida última fornada de futbolistes: Ansu, Araujo, Riqui, Gavi

Ara, amb aquestes estranyes operacions de Laporta, són futbolistes de 20, 22 i fins i tot de 24 anys els que han recalat al Barça B per omplir els buits deixats per Yusuf Demir o Gavi, que ja s’entrenen amb el primer equip. Koeman, en aquest sentit, ha estat una benedicció per justificar els estranys reforços d’un equip pel qual ja han passat, en tot just sis partits, més de 30 jugadors amb un balanç regular, ara com ara.

El filial acaba d’anunciar per a l’any que ve el fitxatge del turc de 17 anys Emre Demir per 2 milions, un davanter que, com la majoria dels fitxats, acredita més bombo mediàtic que gols, amb una valoració en el mercat d’1 milió d’euros.

També s’estan signant inesperades renovacions de llarg abast, fins al 2024 i al 2026, a futbolistes que probablement no arribaran al primer equip, amb el risc efectiu d’una devaluació i de convertir-se en un llast.

Sobre el filial sempre hi ha hagut un argument recurrent: la necessitat, la urgència i l’oportunitat de pujar i romandre en Segona Divisió A, sota dos pretextos. Un és el formatiu, basat en la presumpció que com més alta és la categoria més fàcil resulta el salt al Camp Nou, que no se sosté en la majoria dels casos d’èxit. I l’altre, el factor que més s’utilitza per justificar l’ansietat i la pressa per pujar, basat en l’atractiu dels drets de televisió de la categoria de plata, substanciosos i suficients per a l’autofinançament del filial i de part de l’estructura formativa. Al final s’inverteix massa en intents frustrats d’ascens i s’acaba gastant de més si s’aconsegueix.

*Podeu llegir el reportatge sencer a l’edició de la revista EL TRIANGLE d’aquesta setmana

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides