Com que aquest dilluns passat l’expresident Josep Maria Bartomeu va anar al jutjat per a defensar la seva absoluta desvinculació no només del Barçagate, sinó de la querella presentada contra ell per Jaume Roures per presumpta difamació i injúries a la seva persona, el fundador de Mediapro ha aprofitat l’ocasió per a realitzar un petit “tour” per les ràdios de l’aparell del laportista amb el principal propòsit de predisposar al barcelonisme a votar en l’assemblea totes aquelles propostes que suposin l’escarni públic i la condemna de l’expresident del FC Barcelona.
Per si no estava prou estès un estat d’opinió, crispat, antiBartomeu, des de l’estratègica explosió del Barçagate, Jaume Roures s’ha referit a Bartomeu i el seu equip de directius i d’executius com a “gentussa” que “s’han dedicat a tirar merda als altres amb els diners dels socis”.
Dit per ell, “jo no podia no fer res davant el que han fet, no sé si ells en tenen, però jo sí tinc dignitat i havia de defensar-me”, per a justificar una querella personal que ha servit per a augmentar el soroll sobre la prevista recta final de la definitiva criminalització i lapidació de Bartomeu en l’assemblea del dia 17 d’octubre pròxim.
L’oportunitat d’augmentar aquesta “pel·lícula de terror” sobre Bartomeu l’ha volgut aprofitar Roures, enemic seu confés des que el FC Barcelona, sota la seva presidència, va decidir vendre els drets de TV a Movistar juntament amb l’explotació de Barça TV. Quan això va succeir, Roures va reaccionar amb una querella contra Sandro Rosell i altres personatges del seu entorn per haver estat presumptament víctima d’un cas d’espionatge succeït set anys abans…
A aquesta onada d’ombres, sospites i irregularitats àmpliament insinuades des de la directiva de Joan Laporta, i alimentada per l’aparell mediàtic, Roures ha afegit un altre element de pànic suggerint com a solució plantejar una aportació de 1.000 o 2.000 euros per soci, la qual cosa equivaldria a una injecció de tresoreria de 100 o 200 milions. Roures sap de sobres que la junta no s’hi atreviria, però incita l’animadversió dels socis cap a la figura teòricament única responsable d’aquesta situació crítica de la qual Joan Laporta es veu incapaç de sortir.
Menys encara si els avaladors comencen a abandonar-lo. La condició de Jaume Roures és curiosa, perquè després d’uns mesos de dissimulació i de jugar a l’amagatall negant ser avalador de Joan Laporta, fa diverses setmanes que parla obertament del “seu” aval: “A partir de novembre no continuaré sent avalador com ja vaig dir des del principi en un comunicat”, ha explicitat.
En realitat, en aquell comunicat es desvinculava de l’aval prestat per Àngel Riudalbàs, de 30 milions, com a persona vinculada a Mediapro. “Davant les múltiples notícies aparegudes en la premsa i xarxes socials en el curs de les últimes hores referents a l’aval concedit a la Junta directiva del FC Barcelona, vull manifestar el següent: No he prestat cap aval personal ni he abonat a ningú cap quantitat. Una societat vinculada personalment a mi, Orpheus Mitjana SL, i que està totalment al marge de Mediapro, ha garantit a Banc de Sabadell SA una pòlissa concedida als membres de la junta directiva del FCB. Aquesta garantia només té vigència durant uns mesos. No es tracta, per tant, de préstec o donació de cap mena”, deia.
Contradictori, però amb raó de ser degut a la vigilància a la qual està sent sotmesa Mediapro des del seu daltabaix a França i Itàlia intentant aconseguir els drets de TV de les lligues de futbol.
“Mediapro -ha afegit- ha portat al Barça centenars de milions”, que per descomptat es corresponen amb els pagaments efectuats pels drets de TV quan n’era el comercialitzador únic, també de la gestió de Barça TV i proveïdor exclusiu. El que no explica, evidentment, és la rendibilitat que Mediapro va obtenir de la gestió d’aquests drets ni dels beneficis d’haver estat l’encarregat de la modernització del Museu en el seu moment. Amb certesa la seva empresa no va perdre diners.
Al Barça, per contra, li va costar pagar una considerable multa de la Comissió Nacional de la Competència de més de 4 milions per l’any de contracte que Joan Laporta li va signar, fora de la llei, a dos dies de les eleccions del 2010. Un “affaire” escandalós.
Per a rematar la seva intervenció i complir amb el seu paper va deixar molt clar que “tot el que expliqui Reverter (CEO) i el que porti a l’assemblea donarà la mesura de la situació real del club”.
I un detall no menor d’una nova versió sobre el desenllaç de Messi que, en la seva opinió, es va deure a problemes aliens al contracte. “Messi va marxar pel projecte esportiu i no econòmic”, com si el qui hagués trencat la baralla fos el futbolista i no el club. Una explicació interessada que tendeix a defensar el paper de Laporta en un episodi que, qualsevol que siguin els detalls, pretén encobrir una gran falsedat. Laporta va prometre renovar Messi i Laporta va ser l’únic responsable de la seva sortida.
