La setmana passada es van complir quatre anys del referèndum de l’1 d’octubre, fita que l’independentisme ha convertit en quasi sagrada. Lluny de les commemoracions pomposes i multitudinàries dels primers anys, aquest 1-O el Govern amb prou feines va celebrar un acte de deu minuts amb la lectura d’un manifest carregat dels tòpics de sempre. Però, a sobre, la dinàmica de permanent competició entre els partits independentistes va fer que acabés en una jornada plena de retrets, ridículs i atacs de banyes.
D’entrada, a l’acte del Govern, el president Pere Aragonès va haver de cedir la lectura de la meitat del manifest al vicepresident Jordi Puigneró. Com de costum, un partit no pot permetre que l’altre tingui més lideratge, més protagonisme o més quota de pantalla. A més, fonts del Govern asseguren que els serveis de protocol van haver d’intervenir perquè algun conseller volia aparèixer en un lloc amb més protagonisme del que li tocava.
No contents amb això, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, es va agendar el seu propi acte envoltada de “represaliats” per poder tenir la seva estoneta de televisió parlant de l’1-O. “No fos cas que passés algun dia on Aragonès surt més que ella a la tele”, es queixava un càrrec de Presidència. I és que allò de la unitat de l’1-O ha quedat ja per al record.
