La que havia estat vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament, Eva Granados, va plegar del seu càrrec de diputada la setmana passada per ser designada senadora i ser la portaveu del PSOE a la cambra alta. En el seu discurs de comiat, que va ser inusualment llarg, va fer referència a les dificultats amb les quals s’havia trobat fent de diputada del PSC. Ho va fer emmirallant-se amb el laborisme escocès i citant després un diputat socialista quebequès.
Resulta, si més no, curiós que mentre que des del socialisme català i espanyol s’ha renunciat a facilitar la celebració d’un referèndum a Catalunya seguint el model del Canadà o del Regne Unit, recorri precisament a referents de la seva família política a Escòcia i al Quebec per criticar com és de complicat “lluitar contra el nacionalisme màgic”.
La fins ara diputada al Parlament i recentment nomenada senadora serà la cara visible del PSOE a la cambra alta. La seva arribada ha estat gradual, i els periodistes que treballen a les Corts Generals ja l’han pogut conèixer. Lamentablement per a ells, ja han descobert que és una política que mai surt del guió i que difícilment caurà en cap titular grandiloqüent. “Ens avorrirem”, deia un veterà del Senat fa uns dies.
