Així:
“Blanca i rosa, rosa i blanca,
i amb ganes d’ufanejar,
vesteix avui la geganta
com si anés a combregar.
Rosa i blanca, blanca i rosa,
per astorar el Parlament,
però els discursos que forja
cloroformitzen la gent.
Blanca i rosa, rosa i blanca,
per atreure l’atenció,
ja que l’ego li demana
causar sempre expectació.
Rosa i blanca, blanca i rosa
per mostrar-se angelical.
però el que diu boca enfora
té com un deix infernal.
Blanca i rosa, rosa i blanca,
i amb la papallona al pit,
car li plau la bajanada
de dur un insecte al vestit.
Rosa i blanca, blanca i rosa,
per semblar prepubescent
tot i que els anys ja l’enfonsen
cap a una edat inclement.
Blanca i rosa, rosa i blanca,
amb vestits acampanats
per dissimular unes anques
grosses com els envelats.
Rosa i blanca, blanca i rosa,
quan remuga al Parlament
parlant de qualsevol cosa,
menteix descaradament”.
Salvador Oliva, nascut a Banyoles el 6 de desembre de 1942, és llicenciat en Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, doctor en Filologia Catalana d’aquesta universitat i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona i ha publicat nombrosos assajos, llibres de poesies i traduccions literàries i de llibres d’assaig al català i el castellà. Entre els seus llibres de poesia hi ha “Marees del desig”, “Carta a Pompeu Fabra”, “Fugitius” o “Epístoles a Josep Carner”, tots ells publicats a Quaderns Crema.
