Joan Laporta torna a estar com al principi, en l’estat previ de la campanya electoral quan l’únic pla era estigmatitzar i demonitzar la figura de Josep Maria Bartomeu. Un guió perfecte i guanyador perquè la mobilització dels entorns mediàtics, econòmics i sobretot polítics en contra seva des de l’activació del Barçagate havien creat -inclòs el vot de censura- el clima ideal per a generar un vot de càstig cap al costat oposat, a favor del candidat derrotat àmpliament en les eleccions del 2015, Joan Laporta.
La seva única carta mostrada en la campanya, la renovació de Messi, assegurada si ell sortia guanyador a les urnes, va ser suficient, de sobres, per a emportar-se el premi gros. Més enllà d’aquesta picada d’ullet, no obstant això, Laporta no havia treballat molt més el seu retorn, sobretot en l’àmbit econòmic on la seva única i gran basa, l’avui conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró, va sortir corrent l’endemà de les eleccions quan va descobrir les veritables intencions del candidat guanyador, que no anaven més enllà de festins al Botafumeiro i donar per fet que amb la seva sola presència a la llotja els problemes s’anaven a solucionar per si mateixos.
La prova és que els avals van ser un drama per la seva renuència, d’ell i dels directius veterans, a signar un compromís en condicions tan perilloses, d’aquí la subhasta i l’entrada d’Audax i altres interessos diferents dels seus.
A partir d’aquí, la falsedat del cas Messi, al qual des del principi la junta sabia que no podia renovar, deriva en una frustració i en un xoc que deixa al president tan preocupat que se’n va anar de vacances. Mentrestant, a una setmana de l’inici de la Lliga, no s’havien pogut inscriure els fitxatges de Memphis i Eric Garcia. Aquí va deixar sols al CEO Ferran Reverter i a Mateu Alemany per a acabar jugant la falsa carta de Piqué rebaixant-se, almenys en aparença, el salari a 24 hores del debut.
Aleshores, a Joan Laporta ja se li havia acabat l’únic pla que tenia, renovar a Messi. Clar que se li va passar pel cap destituir a Koeman a final de temporada, sobretot atès l’enfonsament de l’equip, tan estrany i misteriós, quan tenia la Lliga a tocar. Va disposar de tres llargs mesos per a avaluar a Koeman, per a saber per boca de Piqué, el seu confident, com estaven les coses al vestuari.
L’únic que no el va enganyar va ser el mateix Koeman qui, a pit descobert, es va comprometre a entrenar a l’equip tant amb Messi com sense ell, variables que no li van acceptar llavors cap dels tècnics alternatius i molt menys Jordi Cruyff. Davant la falta de pla, d’entrenadors amb la valentia de Koeman, Laporta també es va creure, com Bartomeu, a aquests capitans que, desgraciadament, poden continuar prometent el que faci falta, però que no garanteixen poder complir al camp ni al vestuari per tot allò que cobren. A més, ja s’han preocupat que els jugadors que poden substituir-los siguin massa joves o hagin estat intel·ligentment estigmatitzats.
Avui Laporta segueix sense pla o, per descriure-ho amb exactitud, amb el mateix pla de criminalitzar a l’anterior junta de Bartomeu, una obstinació en la qual insistirà encara més de cara a l’assemblea del dia 17 d’octubre perquè sigui un volcà en plena erupció en contra de l’expresident. Per aquí no trobarà cap obstacle, al contrari, ja que el seu aparell mediàtic, el mateix que el dilluns cantava les lloances de l’equip que va guanyar al Llevant amb la seva versió més ‘baby’ i atribuïa a l’arribada de Laporta l’aposta pel planter que indiscutiblement és mèrit exclusiu de Koeman, avui treu foc per la boca contra l’entrenador holandès i, lògicament, ha fet callar i silenciat la campanya per a renovar a Ansu Fati com si el món s’acabés demà.
Laporta no tenia entrenador, perquè creia que amb diners podia convèncer a Jordi Cruyff, i després no va saber a qui posar en lloc de Koeman, no va trobar alternatives perquè li té la lògica tírria a Xavi, que primer es va llençar als braços de Víctor Font i després el va deixar tirat quan va veure que podia guanyar Laporta, conformant-se finalment amb el que tenia més a mà, Ronald Koeman, malgrat que era l’entrenador de Bartomeu.
Igualment, va mantenir Ramón Planes com a director tècnic perquè així li ho va demanar Jordi Cruyff amb l’aprovació del mateix Mateu Alemany. Per tant, no ha estat fins ara quan Laporta s’ha vist en l’obligació de reaccionar després d’haver estat, ell mateix, qui ha posat en el disparador a l’entrenador amb declaracions pròpies i del seu entorn, com Masip, de desconfiança, dubtes i recel.
El problema no és que ja no tingui solució -Koeman està fora-, sinó que Laporta no sap encara com solucionar-ho ni econòmicament ni esportivament. No hi ha candidat idoni ni per estil, experiència, coneixement del club i preu.
Com a possible solució ara busca guanyar temps aprofitant l’aturada per seleccions fins al següent partit, enfront del València, el mateix dia de l’assemblea. Aquestes són les últimes notícies procedents d’una directiva nerviosa i atrapada en el seu mateix laberint, poc inclinada a admetre que Koeman ha estat un error, però amb el dubte raonable de saber com s’haurien desenvolupat les coses amb un suport sincer i total al seu treball i no afeblint-lo contínuament enfront dels seus propis jugadors.
Koeman també ha estat un parapet útil perquè Laporta sempre té el recurs de qualificar-lo com una ‘herència’, una altra més, de Bartomeu, una excusa que ja no cola, en opinió d’alguns aficionats entrevistats per TV3 que ja demanaven la dimissió de Laporta. La mateixa TV3, la seva, li enviava un missatge molt clar: Koeman ha de ser defenestrat.
El problema vindrà quan el seu substitut perdi aquest escut del passat en el qual Laporta se sent protegit i a gust. Haurà de triar i encertar amb un entrenador seu del qual ell en serà completament responsable, de la mateixa manera que després de l’assemblea del dia 17 també ho serà de la gestió econòmica i financera. Tampoc està del tot preparat per a solucionar cap dels problemes d’una situació de pèrdues que, al contrari, ell mateix s’ha ocupat d’inflar, augmentar i demonitzar en un doble salt mortal que se li pot acabar girant en contra seva.
Res que no hagi fet ja en el passat, entre 2003 i 2010, període en el qual ja es va carregar el projecte d’equip de Ronadinho i va ser objecte d’un vot de censura del qual es va recuperar gràcies al fet que Evarist Murtra va fitxar a Guardiola i al fet que del futbol base de l’època de Joan Gaspart va sorgir la millor generació de jugadors de la història. Igualment, va deixar un deute net proporcionalment a l’actual (superior a la facturació) i 47,6 milions de pèrdues sense Covid i amb el Camp Nou ple a rebentar.
