La veritat absoluta no existeix

Si la veritat absoluta existís, si fos així i creiem que la tenim nosaltres, naixeria el dogmatisme, la intolerància, inclús la violència per implantar-la (d’aquí neixen les grans corrents religioses dogmàtiques, econòmiques, socials i polítiques).

La veritat absoluta en un moment històric no existeix perquè la realitat i el seu coneixement tampoc és mai absolut (total). Inclús el coneixement científic pot ser refutat per noves teories o aportacions a aquest coneixement (Karl Popper)

Així es com surten les ideologies dogmàtiques, els interessos particulars (o de classe) i els sentiments (importants en aquest tema dels “relats”) per implantar la “seva” veritat (la post veritat), els “relats” interessants (disfressats) per als seus interessos particulars.

Un bon exemple el podem trobar en les propostes sobre l’aeroport del Prat de Barcelona.

Per uns la “realitat”, la seva veritat, el seu “relat” (la seva ideologia) és que s’ha d’aprofitar una proposta d’inversió de 1.700 milions de diner (majoritàriament públic), perquè crearà molts llocs de treball. Que augmentaran, en milions,  els viatgers i turistes a Barcelona. Que no podem desaprofitar el moment per “créixer” en aquesta capacitat augmentada de pista d’aterratge i aposta de futur.

Però altres, opositors al projecte, diuen: aquest no es el model de desenvolupament que volem, perquè afecta a la qualitat de vida i la salut dels habitants de les ciutats del voltant (varis milions d’habitants), augment gran de contaminació del medi, augment de l’emergencia climàtica, no està d’acord amb els plans per reducció d’aquest problema, reducció i afectació important del medi natural protegit (La Ricarda) i dels terrenys agrícoles del delta. Diuen que el que cal és un altre model de desenvolupament de Catalunya: menys transport aeri i de creuers, alternativa de transport en tren i sostenibles. Llocs de treball de qualitat en la nova economia: energies alternatives, transport públic, alimentació sostenible, no model de monocultiu de creixement en turisme i les seves conseqüències, etc.

A més aquests darrers opositors s’assabenten, al final, que hi ha una carta amagada: resulta que el negoci dels primers, els impulsors del projecte, els interessos reals, el que volen fer és un pelotazo amb diners públics, en el projecte el de menys és l’ampliació de 500 metres de llargada d’una pista: hi ha la proposta d’un complex d’hotels i centre  de negocis en aquests terrenys.

Un bon exemple, els diferents “relats” són fruit de les ideologies, els valors, els desitjos, els interessos diferents. La realitat (i la veritat)  no és objectiva. Uns  són reflex  dels  interessos dels que han manat sempre, el poder del diner; els altres, dels interessos de la salut, la vida i la sostenibilitat.

Ho hem de tenir clar: la veritat, la realitat i els valors (i interessos i sentiments) no és mai absoluta. Per això calen valors i polítiques públiques valentes que vetllin pel be comú de la majoria i que no ens enredin amb els seus interessos particulars.

Ens fa faltar parlar més (i actuar en conseqüència) del model social i econòmic (i polític) de Catalunya. Jo crec que hem de créixer, però no amb el PIB d’indicadors actuals, sinó amb qualitat de vida i de medi ambient, de sostenibilitat, de coneixements i cultura, amb major equitat (menys desigualtats) més llibertat i solidaritat (valors republicans). Enlloc de batalletes sobre el Prat (i altres històriques).

A mi també em podeu dir que sóc un somiador, però no sóc l’únic i cada dia som més.  I tenim  molta feina important a fer.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides