Laporta tolera el menyspreu a la premsa del seu penyista preferit

Rosendo Romero, de la Penya de Palos de la Frontera (Huelva) i directiu del club, protagonista d'una escena vergonyosa per al barcelonisme

Joan Laporta i Rosendo Romero

No ha pogut ser més esperpèntica, surrealista i vergonyosa la visita de Joan Laporta i de part del seu ‘camarot’ a Palos de la Frontera -dimecres i dijous-, convidat pel president de la penya barcelonista d’aquesta localitat de Huelva, Rosendo Romero, un històric i aïllat penyista que ja va ser, en els seus temps, un fidel escuder de Núñez i després de Laporta durant la part final del seu mandat, beneficiant-se del privilegi d’una relació personal, amistosa o d’amistat segons es miri, gràcies a la qual va poder celebrar i organitzar, com aquesta setmana, actes a Huelva amb la presència del president. Laporta era llavors tan capaç d’acudir a aquests actes de Rosendo Romero com al mes següent negar-se a participar a la Trobada de Penyes del Barça d’Andalusia amb el consegüent empipament i malestar del col·lectiu de penyes.

Quan Laporta ha tornat a ser president, Rosendo Romero ha estat nomenat membre de la Comissió Social del club, una altra vegada, recuperant aquest poder que mai li va conferir, en canvi, ni la Federació de Penyes Barcelonistes d’Andalusia, Ceuta i Melilla ni tampoc la directiva de Rosell o de Bartomeu i molt menys la Confederació Mundial de Penyes, creada el 2015, precisament per a evitar aquest tipus de situacions, amiguismes, tracte de favor i d’influències. Ha estat la recompensa per haver mogut signatures durant la campanya i per la tradicional ‘hospitalitat’ gastronòmica, mariscadora i festera, llegendària, de Rosendo Romero.

En agraïment compulsiu i descontrolat d’aquests galons, perquè ha estat nomenat delegat social de la junta per a Andalusia, Rosendo va protagonitzar una de les escenes més desagradables, inacceptables i degradants per al barcelonisme dels últims anys, quan la premsa es va acostar a Joan Laporta i ell es va enfrontar als mitjans cridant i aletejant els braços amb la intenció de fer fora als periodistes als quals va qualificar de ‘palomos’. Per les formes i la imatge podria deduir-se que no estava en les millors condicions a aquella hora encara primerenca de la tarda.

Les càmeres van registrar el moment, deplorable, en el qual fins i tot el president fa una tímida amenaça de calmar l’excitat Rosendo, que és directiu del FC Barcelona.

En el reglament de la Confederació Mundial de Penyes, a la qual teòricament pertany la seva penya, aquesta Confederació independent que Laporta pretén soscavar i reduir a cendres, ser directiu de comissió és incompatible amb continuar ostentant un càrrec de president de penya, perquè es considera que no es pot ser, per dir-ho d’alguna manera, representant del FC Barcelona i veure’s en la tessitura d’abordar alguna problemàtica amb les penyes. Rosendo Romero, evidentment, s’ha passat per l’esquena aquesta més que convenient premissa i condició estatutària i ha actuat en contra de la lletra i de l’esperit d’aquest reglament, és a dir aprofitant-se de la seva condició de directiu per a atreure a la directiva a la seva pròpia penya, un disbarat, una irregularitat i un exemple de favoritisme, sobretot un exemple del que no cap en l’estructura de la Confederació.

El pitjor és que l’acte no es corresponia, com ha volgut justificar comunicació del club i alguns mitjans, amb cap iniciativa de la Federació Andalusa de Penyes. Era, simplement, una exigència de Rosendo Romero, particular i a benefici únicament de la seva penya i del seu poble, una invitació a la qual Laporta es va negar a assistir en un primer moment. La insistència del personatge, que li va recordar tot el que havia ‘treballat’ a favor seu en campanya, va motivar que Laporta accedís finalment i sota pressió a emprendre el viatge.

Inoportunament, més que mai, el viatge va coincidir amb el moment més agut de la crisi de la seva relació amb Koeman, motiu pel qual la premsa de Barcelona va viatjar a Palos de la Frontera, sorprenent a un president descol·locat i molt lluny d’on més se’l necessitava. La distància i l’entorn festiu en el qual es va trobar, perquè a les tres de la matinada el sopar no havia acabat encara, va influir en el missatge de Laporta al comunicat de Koeman, d’empipament i de pujar per les parets, ovacionat pel seu ‘camarot’ on tour. Per això aquest dijous al matí es donava a Koeman per sentenciat mentre que el mateix Laporta al migdia es deixava entrevistar pel programa de Florentino Pérez, El Chiringuito, deixant un discurs més conciliador i el seu desig de parlar amb Koeman en el vol de tornada des de Cadis aquest divendres.

El viatge a Palos de la Frontera, el primer que Laporta realitza per a personar-se en un acte de penyes, ha evocat el que va fer fa 11 anys Sandro Rosell a Extremadura, poc després de ser president, a una trobada de penyes a la qual s’havia compromès a assistir si resultava elegit president. La decisió va obtenir de la premsa catalana una crítica agra, feridora i generalitzada pel fet d’haver triat penyes fora de Catalunya com a primer destí. És la mateixa premsa que ara, en circumstàncies realment crítiques, no ha aixecat un dit, ni se li ha ocorregut fer-ho perquè Joan Laporta s’hagi estrenat a Huelva. Exactament el mateix.

Per descomptat és una legítima i lliure decisió. La diferència consisteix en la demostració que l’entorn mediàtic laportista fa anys que ve operant i conspirant contra tot aquell que no representa a l’aparell polític, econòmic i mediàtic que des de 1997 va convertir a Laporta en l’anticrist de Núñez i de tot aquell, sigui Rosell o Bartomeu, que impedeixi el seu control del club. Les evidències no deixen lloc a dubtes.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides