Laporta intenta un doble salt mortal en l’assemblea

Confirma la bogeria d'aprovar dues liquidacions i presenta un pressupost molt per sota del Barça de Bartomeu

Joan Laporta
Joan Laporta

S’assembla a un error d’impremta. En la convocatòria d’assemblea ordinària del FC Barcelona, que ja té data i hora, el 17 d’octubre a les 15.00 hores al Palau Blaugrana, apareix escrit dues vegades el mateix text: ‘Informe i aprovació, si s’escau, de la liquidació de l’exercici econòmic corresponent a la temporada 2020/2021’, el primer com a segon punt de l’ordre del dia i després, repetit, com a tercer punt.

Laporta, per tant, confirma aquest pla inèdit i veritablement arriscat de forçar l’aprovació per part dels socis d’un exercici econòmic partit en dos, descarregant la totalitat de les pèrdues en l’anterior junta de Josep Maria Bartomeu i atribuint-se ell un balanç positiu des del 17 de març, quan va prendre possessió, fins al 30 de juny.

L’objectiu és doble: que no constin pèrdues en el seu primer any de mandat i que el seu aval no es vegi incrementat per l’efecte de les pèrdues.

En cas de presentar pèrdues només tindria un any de marge per a recuperar-les, impossible quan es manegen números vermells de 481 milions. D’altra banda, també seria impossible afegir als presumptes 114 milions d’aval el gruix d’aquest dèficit.

En l’ordre del dia previst, no obstant això, no existeix cap punt que faci referència a l’inici d’una acció de responsabilitat, obligat per la llei si es considera que l’anterior junta ha constatat pèrdues patrimonials pel conjunt del seu mandat, la qual cosa vol de dir que ni el mateix Laporta es creu la seva pròpia maniobra, encaminada pel que sembla a col·locar en els llimbs aquestes pèrdues milionàries, en un 95% atribuïbles a la recessió brusca d’ingressos per la covid i a la polèmica partida de 138 milions de desvaloració de la plantilla.

L’estratègia és clara: preparar als socis perquè en l’assemblea responguin al pla previst de demonització de Bartomeu, -encara més-, presentant el dia 6 d’octubre pròxim aquests ‘presumptes actes delictius’, o gairebé, i anunciant l’estudi de mesures legals en contra seva si els advocats sospiten que les irregularitats són il·lícites.

De fet, es presentaran aquests 481 milions d’euros com un frau en la gestió i com a conseqüència d’una actuació negligent, irresponsable i si és possible delictiva.

En canvi, Laporta presentarà a l’aprovació de l’assemblea un pressupost d’ingressos, molt optimista, de 765 milions, però de 235 milions menys que en l’última temporada sense covid, que van aconseguir un rècord de 990 milions, és a dir amb una minva igual que les pèrdues acusatòries contra Bartomeu, això sense calcular que des del primer partit d’aquesta temporada ha tornat a entrar públic a les graderies, s’han activat el Museu i el Barça Experience i s’han obert les Megastores coincidint amb el retorn tímid del turisme. En l’exercici 2020-21 aquest saldo va donar zero absolut d’ingressos.

La implacable campanya, abusiva i exagerada, posada en marxa des de la junta de Laporta contra Bartomeu arriba a l’extrem cec i absurd de no voler considerar a penes pèrdues imputables a la covid perquè els números vermells el condemnin com a un delinqüent.

Si a aquests 235 milions de menys que Laporta perd respecte als ingressos de Bartomeu s’afegeix aquesta provisió ‘fantasma’ de 138 milions per devaluació de la plantilla, infundada segons la jurisprudència confirmada pel Tribunal Suprem en la sentència dels avals, el resultat sosté que el dèficit de la temporada passada encaixa en els paràmetres indiscutibles de l’impacte de la covid perquè Laporta, a més, s’ha inventat una provisió per assumptes legals per 90 milions que ningú entén, a l’espera dels detalls de l’auditoria.

D’altra banda, quan Laporta està suggerint que amb un pressupost de 765 milions d’ingressos espera registrar un petit superàvit s’ha de tenir en compte, respecte de la temporada anterior, que s’ha eliminat de l’equació el pes de la massa salarial de Messi (135 milions) i Griezmann (28 milions). No pot ser més clar el motiu de la gran farsa organitzada pel guanyador de les eleccions, Joan Laporta, entorn de la renovació de Messi, l’únic candidat que va prometre i va garantir la seva continuïtat. Si el pare de Messi segueix sense saber per què els van donar la puntada de peu, la resposta està en el conjunt de les maniobres comptables del nou president, arraconat i fora del mercat a conseqüència de l’impacte de la pandèmia.

Així ho ha confirmat el vicepresident econòmic Eduard Romeu, avalador principal, alleujat i feliç, satisfet com ningú, per haver-se carregat la renovació de Leo Messi, perquè era “inviable”.

Quan es tracta de fustigar els resultats econòmics de Bartomeu l’estratègia és completament oposada, perquè s’elimina expressament d’aquesta mateixa equació la caiguda dels ingressos, avaluada en 500 milions des del 14 març de 2020 al 30 de juny de 2021 i, a més, està carregada la massa salarial amb Messi i Griezmann inclosos.

Podria considerar-se, en una visió objectiva, si la nova junta, en efecte, ha de carregar amb aquesta motxilla havent entrat el 17 de març o si calgués atribuir-li solament una part proporcional d’aquests resultats. Però no és aquest el cas ni l’escenari, perquè eren sabudes i van ser explicades i advertides les complicacions derivades de fer fora a Bartomeu amb la temporada arrencada, sense permetre-li acabar el mandat, havent assenyalat les eleccions per al 21 de març.

Laporta i el seu aparell van preferir recórrer a tota la seva capacitat d’agitació, amb el Palau de la Generalitat i l’independentisme mobilitzat a favor seu, amb la condició de carregar-se’l i generar d’aquesta manera un vot de càstig, una tàctica que certament va funcionar, també gràcies al complot mediàtic i el poder de conscienciar de TV3, per no parlar del cop mà dels Mossos en el moment precís, actuant sense una ordre judicial per a tancar a Bartomeu una nit en el calabós, presumptament per ser el responsable d’enviar uns tuits.

Encara que Carles Tusquets li va advertir de la situació econòmica des del primer moment, Laporta va decidir refugiar-se en la inacció més absoluta, la falsedat més grossa de l’any envers el futur de Messi i deixar que l’economia s’enfonsés, propiciant, al contrari, com més pèrdues millor. El seu pla no era, no és, minorar l’impacte de la covid sinó salvar els seus propis interessos, carregar-li el ‘mort’ a una directiva expulsada el 20 d’octubre passat i tractar, per mètodes i formes que acabaran en el jutjat, de reduir l’aval, que és la seva única preocupació i objectiu.

Tanta pressa per carregar-se a Bartomeu per a seguir la seva mateixa tàctica, ensabonar als ‘herois’ (Busquets, Jordi Alba, Piqué i Sergi Roberto) i posar-se darrere de Koeman perquè, per no tenir, no tenia ni entrenador.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides