Laporta es proposa armar l’embolic del segle

Vol aprovar dues liquidacions en l'assemblea de compromissaris, una de l'etapa Bartomeu amb 481 milions de pèrdues i una altra seva amb beneficis

Joan Laporta
Joan Laporta

La junta directiva de Joan Laporta ja ha planejat presentar a l’assemblea de socis dos blocs de comptes de la temporada 2020-21: una liquidació fins a la seva presa de possessió el 17 de març passat i una altra des d’aquesta data fins al 30 de juny. Casualment, el període final deixant  beneficis i entre l’1 de juliol del 2020 i el 16 de març del 2021 amb pèrdues de 481 milions d’euros. De totes les fórmules possibles, Joan Laporta ha triat la més salvatge, impugnable i provocativa, convençut que la seva estratègia de dimonitzar i criminalitzar la figura de Josep Maria Bartomeu servirà perquè els socis, aclaparadorament, aprovin una liquidació que, segur, acabarà en els tribunals.

A ell, al president, li serà igual mentre es compleixi l’únic propòsit d’aquesta maniobra, que no és un altre que ‘colar-li’ aquests números a la Lliga de Futbol Professional (LFP), de manera que a l’efecte de l’aval de la temporada pròxima no sols no augmenti, sinó que es redueixi per la doble incidència d’haver obtingut resultats positius -a restar- i de la mateixa dada -encara desconeguda- del pressupost ordinari de despeses sobre el qual es calcula la xifra de l’aval del 15%. Algunes fonts estimen aquesta rebaixa en uns 10 milions, quedant una obligació d’aval d’uns 114 milions.

El plantejament, des del punt de vista de la interpretació legal de la Llei de l’Esport i dels més elementals principis comptables, va contra la normativa. És un principi bàsic que el concepte ‘liquidació de la temporada’ comprèn els resultats econòmics des de l’1 de juliol d’un any al 30 de juny del següent. No és un concepte disfuncional en el temps, no és possible fixar aquesta liquidació en un dia o un termini determinat.

Sobre la qüestió de la responsabilitat directa objectiva, la que preveu la Llei de l’Esport i els mateixos estatuts del FC Barcelona, per a qualsevol directiva no existeix un altre resultat econòmic que l’últim aprovat per l’assemblea en el cas de cessar en les seves funcions al llarg de la temporada. Per a Josep Maria Bartomeu i la seva junta, per tant, els únics resultats atribuïbles són els aprovats el 20 de juny passat en l’assemblea de socis, amb resultats negatius per efecte de la covid de 97 milions d’euros, que no serien objecte de reclamació si bé, en qualsevol cas, el saldo patrimonial del seu mandat continuaria sent positiu, la qual cosa tancaria la porta a qualsevol intent d’acció de responsabilitat.

Els dictàmens legals sobre aquest tema no deixen dubtes respecte a aquesta qüestió, reforçada per l’article específic dels estatuts del FC Barcelona, amb jurisprudència pesada sobre el mateix tema, relatiu al fet que Joan Laporta ha consumit un any de mandat entre el 17 de març i el 30 de juny, amb caràcter general, corresponent-li a ell la plena responsabilitat de presentar els comptes a l’aprovació de l’assemblea. No dos comptes separats com pretén, sinó una sola liquidació.

A l’efecte d’aval i de responsabilitat el decret llei del Govern central li permetria presentar les pèrdues com a resultat de l’impacte de la covid. Laporta, no obstant això, no vol acollir-se a aquesta solució per dues raons. La primera i principal radica en el precepte estatutari que limita les pèrdues a dos exercicis consecutius, la qual cosa vol dir que inevitablement, per la impossibilitat de recuperar gairebé 500 milions en un any, el seu mandat expiraria després de l’exercici 2021-22.

La segona, perquè vol veure a Bartomeu i a la seva junta sotmesos qui sap si a una acció de responsabilitat -gairebé impossible de sustentar legalment- o una sèrie de querelles i demandes que tinguin com a finalitat acusar-lo de negligència en la gestió, és a dir per la via de la responsabilitat subjectiva, la que empara la Llei de l’Esport de Catalunya quant a l’administració d’associacions esportives.

Amb el matís que les pèrdues que Laporta pretén endossar-li a Bartomeu no estarien protegides per la causa covid, la qual cosa equivaldria, si aquesta és la proposta sotmesa a votació social, augmentar les pèrdues del seu mandat en una lectura alegal i no contemplada en cap dictamen jurídic, tret que l’actual president n’hagi encarregat un a la carta.

No seria la primera vegada. Ja ho va fer amb motiu de la provisió per pèrdues de la temporada 2002-03 (64 milions), que després un jutge li va fer rectificar. També amb la intenció de prolongar el seu mandat un any més del que marca la llei (2005-06) es va fer amb un dictamen que la mateixa Generalitat de Catalunya li va escriure perquè l’assemblea li aprovés. Igualment, després un jutge el va obligar a convocar eleccions per haver infringit greument els estatuts.

Cal inferir, per tant, que la junta disposa d’alguna mena de dictamen per a justificar aquesta doble comptabilitat que no contempla la legislació.

Un altre assumpte en litigi, aquest amb la jurisprudència en contra de Laporta, es refereix a la depreciació de la plantilla, estimada per la nova junta en 138 milions amb càrrec a l’esquena de Bartomeu segons el pla. D’entrada, aquest concepte comptable no existeix, de la mateixa manera que no existeix el contrari, el d’apreciació d’un actiu futbolístic.

El que sí que cap és una provisió per si es ven un jugador per sota del preu de compra en funció de l’amortització pendent. Per posar un exemple, el traspàs de Griezman ha generat una pèrdua de 30 milions, de la mateixa manera que, al contrari, les vendes de futbolistes (Ilaix i companyia) han suposat ingressos extres de més de 130 milions. El que ja va fallar el Tribunal Suprem en contra seva (2002-03) és aprovisionar amb efecte retroactiu les futures pèrdues a la temporada anterior, de Bartomeu, i els beneficis a l’etapa de Laporta. Tots són actius del club i les operacions, inclosa la provisió per pèrdues, decidida després del 30 de juny, s’han de registrar comptablement quan es prenen.

El que es veu a venir és una impugnació de l’assemblea per part de Josep Maria Bartomeu contra una decisió de Laporta extremadament de risc si el jutge dicta mesures cautelars que, entre tant es resol la impugnació, carreguin els comptes en l’haver de Laporta. Si l’LFP hagués de fer cas d’aquestes mesures, l’aval es convertiria en impossible, seria de més de 600 milions. També en el supòsit, amb efectes patrimonials, que Bartomeu aconseguís una sentència favorable en un parell d’anys.

Laporta podria haver esperat, simplement, al fet que s’haguessin celebrat les eleccions el 21 de març, de manera que no hi hauria dubtes sobre el tancament i la responsabilitat de les pèrdues a càrrec de Josep Maria Bartomeu. Vist el que ha canviat el primer equip (res, excepte que ha incomplert la promesa de renovar a Messi) i la inacció de Laporta per a evitar el col·lapse econòmic i financer del club, la situació seria indubtablement menys aguda i esperpèntica.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides