La guerra mediàtica i a les xarxes puja de to per Koeman

El periodista Lluís Canut posa en el seu lloc a Enric Masip, destapant el seu passat nuñista i el seu oportunisme

El risc de formar part l’entorn del FC Barcelona passa, avui, per ser massacrat a les xarxes socials, ser carn de tertúlia o aparèixer en les notícies, circumstància que suposa quedar a la voluntat d’un periodisme que des de la trinxera de la informació s’ha acostumat a disparar primer i a preguntar després, sense contrastar les notícies, sobretot si l”enemic’ és sospitós o presumpte culpable.

En aquest sentit, el millor és defensar-se un mateix, com ha fet Lluís Canut, periodista de TV3, en la seva columna de Mundo Deportivo, des d’on ha fulminat al ‘pistoler’ de Laporta, Enric Masip, un personatge crispat i nerviós que de seguida salta a defensar al seu president, l’ataquin o no. Masip, en la seva línia, va carregar contra Koeman després d’haver manifestat el tècnic la seva legítima satisfacció per haver donat grans oportunitats als més joves valors de la pedrera. 

Enric Masip va saltar com un tigre a la jugular de Koeman, l’entrenador que, se suposa, compta amb la total confiança del president, o almenys això és el que expliquen des del club. Si el Barça té futur, va venir a dir Masip, no és perquè Koeman faci bé aquesta part del seu treball, essencial, sinó exclusivament perquè hi ha un president valent com Laporta. Un missatge de to agressiu i amb un punt de ressentiment. Com molts altres laportistes, Masip porta malament que l’entrenador de Bartomeu continuï sent el titular de la banqueta del primer equip.

Koeman li podia haver replicat al ‘guardaespatlles’ del president que si aquest mes ha cobrat, no se sap ben bé per quina funció real en ‘el camarot’, més enllà d’haver-se convertit en un sicari mediàtic, és gràcies en bona a part als 17 milions pagats pel Leipzig al Barça pel traspàs d’Ilaix Moribar, futbolista que va encimbellar Koeman al llarg de la temporada passada i que fa un any ni tenia mercat ni el Barça cap expectativa de pujar-lo al primer equip i menys encara de convertir-lo en un gran negoci.

Al final d’una setmana agitada per l’encreuament de declaracions, el nerviosisme per la derrota davant el Bayern i aquests ganivets esmolats a l’entorn de la llotja, Lluís Canut va decidir posar en el seu lloc a Masip dedicant-li el paràgraf final d’un interessant article. “Mentrestant, un empleat, amb nòmina d’alt executiu, com l’exfigura de l’handbol Enric Masip, penja un tuit enaltint a Laporta com a rèplica a unes paraules del mister a Holanda posant en valor el seu treball de promoció dels valors de la pedrera. Res que ens pugui sorprendre d’algú que anys enrere, en la seva etapa de màxim esplendor esportiu es dedicava a ensabonar a Núñez, qualificant-lo com “el millor president de la història”, dos anys després d’haver despatxat a Cruyff de manera polèmica”.

En efecte, Lluís Canut guarda en la seva memòria i en els arxius de TV3 unes imatges en les quals el llavors capità del Dream Team d’handbol interromp una intervenció de Núñez per a victorejar-lo i aclamar-lo. Per aquest motiu, en resposta a l’article, Masip ha tuitejat la seva decisió de comptar fins a 10 abans de respondre. Tem que si entra en una altra nova polèmica aquestes imatges es posin en circulació com una prova inequívoca que el seu cruyffisme i el seu laportisme d’avui puguin interpretar-se com a oportunistes i fruit més aviat de l’interès per continuar esprement els seus dies de glòria al Barça. 

D’aquí el seu canvi de jaqueta després de l’arribada de Laporta, que el va deixar el 2010 amb un contracte tipus ‘Busquets’ o ‘Alba’ a l’staff de l’handbol de l’època. Quan la nova administració de Sandro Rosell li va demanar un esforç per rebaixar aquestes contraprestacions, allargant el contracte per a adequar la seva funció i salari a les possibilitats del club no sols s’hi va negar en rodó, sinó que va exigir cobrar fins a l’últim euro del seu contracte abans d’anar-se’n. No va ser, com qualifica ara Laporta als capitans del primer equip, un ‘heroi’ ni un exemple.

El periodista, que no amaga la seva amistat personal amb Koeman, encara que no a l’extrem d’haver estat l’artífex del seu fitxatge com s’ha arribat a dir exageradament per a restar-li qualsevol mèrit a Bartomeu, ha carregat en aquest mateix article contra l’entorn laportista en obert desacord amb la continuïtat de Koeman, incloses veus mediàtiques de pes. “El més delirant -ha escrit- resulta assistir a les classes de ‘cruyffisme’ que li pretén impartir a qui va ser un dels símbols i peça clau del Dream Team. Sense oblidar que si un pupil va tenir amb Johan una estreta relació familiar aquest va ser Ronald, com va quedar patent amb la seva presència, la de la seva esposa Bartina i els seus fills, arribats des d’Holanda per a assistir a la capella ardent de Cruyff. Els que pregonen la necessitat de cessar a Koeman per manca d’una mirada ‘cruyffista’ per a analitzar el futbol són precisament els mateixos que en el reservat del santuari barcelonista del restaurant de Fermí Puig li demanaven que deixés la selecció holandesa per a venir a arreglar els problemes del Barça”.

Text revelador que les fòbies contra Koeman provenen del credo dominant contra Bartomeu i d’aquest dubtós barcelonisme dels qui celebren les derrotes del Barça, com la de la setmana passada a la Champions, per a cremar-lo tot, Koeman inclòs, per més símbol que sigui del Dream Team.


DAVID CARABÉN HERETA EL ‘TRAUMA’

D’altra banda, coincidint amb l’anunci de convocatòria de l’assemblea per a mitjans d’octubre, s’ha posat en marxa també una trama que pretén situar a Bartomeu en el centre d’una operació contra l’independentisme que podria haver tingut, en el presumpte tràfec de factures del Barçagate, la seva font de finançament.

El forassenyat i nou argument té el seu origen en un foli confiscat a l’excap de gabinet del club, Jaume Masferrer, en el qual es llegeixen anotacions soltes, inconnexes, que han filtrat des dels Mossos d’Esquadra en el marc d’aquesta instrucció fantasma i paral·lela del cas. Un sumari iniciat sense mandat judicial per ordre de Ferran López el mes de març passat quan ocupava, darrere de Lluís Trapero, la subcomandància del cos de la policia catalana. Avui, Ferran López, és el responsable de la seguretat del FC Barcelona. 

TV3 s’ha apropiat d’aquesta idea per a repetir-la i elaborar editorials acusatòries basades en sospites, especulacions i una enorme dosi d’imaginació. A rebuf de la televisió pública, descaradament al servei de la junta de Laporta, no han faltat articles a favor d’aquesta teoria conspiranoica com el signat per David Carabén, representant d’aquesta classe política, filla del totalitarisme de Convergència i ara banderera del sobiranisme, que històricament ha reclamat el seu dret exclusiu a la llotja del Camp Nou i la necessària imposició d’un pensament barcelonista únic, elitista i tribuner. 

Almenys dues generacions d’aquest barcelonisme de país tan identificat amb el Barça del passat d’Agustí Montal, segueixen traumatitzats pels 22 anys de presidència de Josep Lluís Núñez, una etapa que alguns com David Carabén, fill de l’històric gerent del FC Barcelona quan Johan Cruyff va arribar al Barça com a jugador, encara no han pogut superar.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides