El Barça de Laporta s’enfronta a la situació més delicada del seu mini-mandat per culpa d’una altra derrota europea (0-3) contra el Bayern que ha posat en el centre del debat a Ronald Koeman, un entrenador que ha de fer front diàriament a un entorn cada vegada més complicat per culpa d’un president que no sap ben bé a què juga.
Va començar citant a Koeman per a acomiadar-lo, va sortir de la reunió sospesant la seva continuïtat i quan decideix que es quedi i quan tot semblava tranquil i encarrilat, el mateix Laporta explica als periodistes, contradictòriament, que vol renovar-lo per donar-li confiança de cara al vestuari, però que a ell el que li agradaria és que jugués Riqui Puig, canviés el dibuix tècnic i donés oportunitats a Umtiti malgrat la recomanació expressa del tècnic de vendre’l.
Lògic que Koeman se sentís pressionat i manipulat per un Laporta que en el seu deliri presidencial ja es creu Cruyff i que no va tenir més remei que demanar disculpes i ratificar-li la seva confiança de paraula, però no en forma d’ampliació de contracte per un any més. Així, amb la ferida a mig tancar, quan Koeman ha fet alguna declaració mal traduïda o interpretada, els ‘pistolers’ del president han disparat a ‘matar’. D’una banda, l’inevitable Enric Masip replicant que si el Barça té futur és gràcies al nou president i no a Koeman. Per un altre, el ja desnonat exdirector de campanya, Lluís Carrasco, anunciant que Koeman “s’ha autodestruït”, reproduint les expressions que fa servir el president, furiós i excitat en privat, en el seu ‘camarot’, on diu el que de veritat pensa.
La derrota europea, acompanyada de la literatura derrotista de la seva premsa més lleial, evocadora del pitjor passat, desanimada i que en el fons continua esperant que Laporta faci fora a l’entrenador de Bartomeu i a la resta de les ‘vaques sagrades’, per acabar d’una vegada per sempre amb la maleïda ‘herència’, tibarà la corda en les pròximes hores i pròxims partits.
Si Koeman ja ha experimentat el recel, poc tacte i el criteri marejador i indecís de Laporta -que li preguntin també a Messi- la pressió per les rebaixes de salari a Busquets, Sergi Roberto i Jordi Alba han generat un rebuig social contra aquests baluards de l’equip, els capitans, que contra el Bayern van ser substituïts o van caure lesionats. Sergi Roberto va rebre, a més, la bronca del públic del Camp Nou que, majoritàriament, va passar del partit perquè hi havia molt pocs abonats i molta entrada prestada.
Des del punt de vista estrictament futbolístic, el Barça es va veure en el mirall d’aquell equip del 2008-09 imparable, dominador, efectiu, campeoníssim que asfixiava als seus rivals a casa o fora sense perdó ni contemplacions. El Bayern està el primer, avui, en el rànquing europeu vista la demostració de talent col·lectiu al Camp Nou.
El Barça de Koeman, per contra, es troba en el trànsit d’apostar per una transició generacional definitiva que convindria reforçar i mantenir perquè, ben mirat, tampoc hi ha un altre camí ni fitxatges a l’abast de la institució fins que no tornin els ingressos.
La reflexió de Piqué, “això és el que hi ha”, va estar acompanyada, encara sort, d’un vot de confiança per a tots els xavals que ja estan jugant Champions amb 18 o 20 anys i la recomanació, o així cal interpretar-la, de mantenir aquesta línia de treball iniciada per Koeman.
El barcelonisme intel·lectual, no obstant això, es nega a admetre que Laporta hagi repetit l’aposta de Bartomeu perquè ni Jordi Cruyff ni Xavi Hernández ni ningú que ell conegui, s’atreveix a entrenar a aquest equip i perquè no ha estat capaç d’enfrontar-se al poder de les ‘vaques sagrades’. També perquè ha segellat amb Piqué un pacte de supervivència perquè des del vestuari s’ataqui a Bartomeu encara que no vingui al cas.
Això és el que ara compta per a Laporta, arribar a l’assemblea amb l’afició d’ungles contra Bartomeu, també l’equip, els Mossos i tot aquell que pugui ajudar a la causa. La prioritat de Laporta és evitar carregar amb les pèrdues de 481 milions voluntàriament inflades perquè la temporada 2021-22 pugui generar beneficis. Pot ser que, d’aquí a l’assemblea, si no va amb compte i no gestiona el vestuari amb tacte, es trobi amb el focus posat en el rendiment de l’equip.
L’equip, per edat i actitud, fa anys que ha anat decaient, sobrevivint en les competicions locals, sense que 50 gols de Messi serveixin per a res, sense que es destapin els grans fitxatges i sense que l’absència de Griezmann o Suárez hagin canviat el panorama, sigui amb l’entrenador que sigui. Continua sent traumàtica la regeneració del millor equip de la història del futbol, sigui amb un president o amb un altre. Si al final del partit, 13 anys després, continua sortint Piqué a donar la cara és que res ha canviat veritablement. Per passar pàgina de veritat és necessari mentalitzar-se que el Barça ha de tornar a començar.
A més, mentre l’equip es desfeia sota la tirania del futbol de l’equip alemany, la graderia s’entretenia jugant amb una pilota gegant passant del partit. Mal símptoma.
Pitjor encara la imatge de Laporta en la prèvia enviant un vídeo casolà, mal gravat, insuls, mal il·luminat i grotesc, fent-se el pròxim i el col·lega. Zero sintonies amb el soci. Té raó Javier Tebas quan diu que Laporta fa deu anys que és fora de la realitat. És veritat que en deu anys no havia tornat al Camp Nou ni tampoc a un desplaçament del Barça i es nota.
Ahir va penjar un altre vídeo demanant als socis paciència i confiança, és a dir les dues coses que ell, personalment, ja ha perdut. Si el vídeo és creïble? No. Si feia falta, tampoc. El problema és que no sap com fer fora a Koeman ni a qui portar en el seu lloc. El mateix que li va passar amb Messi, que no sabia a què jugava. Situació delirant i delicada.
