Tebas deixa a Laporta KO per l’adéu de Messi i la Superlliga

Nega causes econòmiques en la 'puntada' al ‘crack’ argentí i parla de "segrest psicològic" per part de Florentino Pérez

Javier Tebas
Javier Tebas

Cap de les afirmacions de Javier Tebas, el president de la Lliga Futbol Professional (LFP), és gratuïta ni menyspreable. Tebas ha alertat a Laporta dels errors de rumb que està cometent i sobretot de la sorprenent situació de sotmetiment i de submissió de l’actual president del FC Barcelona als desitjos i interessos del Real Madrid que, de moment, l’han deixat sense Messi, sense els 270 milions de CVC i aferrat a la punta del masteler d’aquest vaixell enfonsat que és la Superlliga.

En declaracions de Javier Tebas al diari Sport, el poderós executiu de la LFP, que mana més que els mateixos clubs, assenyala a Ferran Reverter, el CEO del Barça, com a responsable d’influir massa en el ‘no’ a l’acord amb CVC i a Laporta com a responsable d’una mala estratègia per als interessos del Barça per estar desfasat.

“Va deixar la presidència el 2010. Amb això vull dir que la indústria del futbol no té absolutament res a veure a com era fa més de deu anys. Tinc la sensació que en el Barça hi ha un segrest psicològic per part de Florentino i del madridisme, com un complex d’inferioritat”, afirma. Tebas apunta que “el Barça va estar a favor de l’acord amb CVC just fins quan el Real Madrid va dir que no. Blanco y en botella“.

L’altra qüestió capital és la maniobra de carregar 400 milions de pèrdues en l’exercici anterior amb la intenció que engreixin les pèrdues de Bartomeu. “No he vist els comptes, però pel que s’ha pogut parlar i saber, és impossible que només siguin 92 milions per COVID. Em podria equivocar, però crec que la xifra hauria d’estar molt més prop dels 200 milions que dels 100”, ha dit, sense voler entrar d’altra banda a justificar del tot la no responsabilitat de Bartomeu. “Si se li volen imputar aquestes pèrdues, caldria posar-se en la perspectiva de si no hi hagués hagut una pandèmia, perquè el club ha deixat d’ingressar centenars de milions en ticketing, marxandatge, etcètera. Encara que és cert que el patrimoni net del FC Barcelona és negatiu, en la pràctica té actius i jugadors que valen més que aquestes pèrdues. Crec que és una disfunció de la llei quan es produeixen eleccions a mitjans de temporada”, assegura Tebas. Finalment, adverteix: “No sé qui ha estat l’autor intel·lectual de la idea, però es pot trobar amb un problema”, recordant que existeix un precedent fallit per a Laporta en 2003 per intentar la mateixa jugada.

El que sí que deixa clar és que “la marxa de Messi es podria haver evitat. Ho vaig comentar amb Laporta personalment, per telèfon, i amb la seva Junta Directiva. Es van buscar solucions, si és que el motiu era econòmic. Si ha estat per un altre motiu, jo ja no puc valorar-ho. I encara que respecto la decisió del club, cal explicar les coses com són. No va ser una decisió econòmica. Ho sé amb seguretat”.

Tot això no vol dir que l’LFP s’oposi al fet que Laporta presenti els comptes com ell vulgui, desbocadament manipulats contra Bartomeu, deixant en mans dels socis del FC Barcelona discrepar legalment, davant dels tribunals, o bé en mans de l’exdirectiva la impugnació dels acords de l’assemblea, on tot cremarà més o menys dins d’un mes.

Sobre la gestió de la Superlliga, la claca del laportisme ja s’ha afanyat a afirmar que aquest agosarat aferrament a la Superlliga és una altra herència de Bartomeu, la qual cosa no sols no és certa, sinó que demostra, al contrari, fins a quin punt Laporta ha venut la seva ànima al diable blanc. El Barça va subscriure, en efecte, un condicionat suport a la Superlliga -que començava deixant 350 milions el maig passat en les arques del club- apel·lant a la situació de crisi per la caiguda dels ingressos, subjecte en qualsevol cas a l’aprovació final dels seus veritables propietaris, els socis del FC Barcelona.

En cap cas l’expresident va participar ni, per descomptat, va estar d’acord, ja des de la distància, de l’esperpèntic episodi del seu anunci, posada en escena i desastrós paper mediàtic de Florentino Pérez, onejant des d’“El Chiringuito” de Pedrerol la bandera de la deriva i de l’enfonsament de la Superlliga.

És clar que la majoria dels clubs va desertar i el mateix promotor financer, el banc JP Morgan, va admetre la seva retirada a la vista de la fugida dels equips anglesos i italians, també del At. Madrid i el rebuig del Bayern i del PSG. El president del Barça, per ordre de Florentino, es va mantenir en la cornisa realitzant a més un moviment molt estrany, com va ser avançar del 4 de juliol al 20 de juny l’assemblea extraordinària amb el pretext i el motiu de votar un assumpte urgent i delicat com era el suport social a la Superlliga.

Arribada l’hora de la veritat, en aquest punt de l’ordre del dia, informe d’antecedents, situació actual i, si escau, decisions sobre la Superlliga, Laporta va passar finalment de puntetes, no va voler córrer el risc de plantejar una votació que comprometés la posició del club, però sobretot la seva clara submissió a la voluntat del Real Madrid. I així segueix, esperant instruccions de Florentino, una realitat que el barcelonisme laportista percep i constata encara que s’obstini a no admetre-la.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides