El director de La Vanguardia, Jordi Juan, va sorprendre l’1 de setembre amb una editorial que defensava l’interès de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de tornar a Catalunya sense la pressió de ser jutjat i, previsiblement, empresonat. El títol de la peça era clar: “No sense Puigdemont”, i Jordi Juan l’acabava escrivint “agradarà més o menys però no hi pot haver solució al conflicte a Catalunya si no se li troba una sortida al futur de Puigdemont”. Responia així a l’anunci del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que el Govern espanyol no té previst realitzar cap reforma del Codi Penal que afecti els delictes de rebel·lió i sedició abans que acabi 2021.
És pel delicte de sedició que han estat condemnats a llargs períodes de presó alguns dels companys de govern de la Generalitat que van compartir amb Puigdemont el procés de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i la posterior declaració d’independència. I se suposa que és per aquest delicte que serà jutjat si algun dia torna a Espanya. En el seu editorial, Jordi Juan acusava el president del Govern, Pedro Sánchez, de canviar d’opinió sovint –“camaleònic” li deia- i afirmava que “a Puigdemont se li hauria de buscar una sortida pactada, com es va fer amb Oriol Junqueras i la resta de presos condemnats pel Suprem”. “Pensar que es pot arribar a un acord global a Catalunya sense comptar amb l’ex-president i la resta de dirigents fugits és no conèixer bé la realitat del món independentista”, escrivia el director de La Vanguardia.
El passat dissabte 4 de setembre, en un altre article editorial, Jordi Juan va carregar contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per la seva decisió de desmarcar-se de l’acord entre el seu govern i AENA per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas. L’acusava d’optar per la “sortida fàcil” i de desautoritzar el seu vicepresident Jordi Puigneró, de JxCat i li recordava que “governar de vegades és incompatible amb voler quedar sempre bé”. La Vanguardia va dedicar un semàfor vermell a Aragonès després que el govern espanyol congelés la inversió a l’aeroport per les divisions al sí del de la Generalitat en relació a la seva ampliació.
Què ha fet que La Vanguardia faci aquest gir favorable al món independentista que representa el president fugit i es mostri crític amb la gestió del republicà Aragonès? Els diners de la publicitat institucional que reparteix el govern de la Generalitat. Qui se n’encarrega ara és Jofre Llombart, secretari de Difusió del Govern, que depèn del Departament d’Economia i Hisenda, presidit per Jaume Giró. Llombart, que va arribar al càrrec procedent de RAC 1, emissora del grup Godó de la qual n’era sotsdirector.
La secretària de Difusió ha passat, doncs, de mans d’ERC a les de JxCat i això ha tingut repercussió en la línia editorial de La Vanguardia. Javier Godó aspira a augmentar els 4.716.048 euros que va ingressar el grup que dirigeix gràcies als anuncis institucionals procedents de la Generalitat. D’aquesta quantitat, 2.657.244 euros van anar a parar a La Vanguardia i 1.429.254 euros a RAC1. Altres publicacions d’aquest grup mediàtic, com Mundo Deportivo o Què fem també van sucar: 171.567 euros i 71.094 euros, respectivament.
L’editorial de Jordi Juan es va publicar coincidint amb la difusió de les dades de la caiguda dels ingressos publicitaris de La Vanguardia l’any passat. Va perdre quasi un 20%, passant dels 84,9 milions del 2019 als 68,6 milions del 2020. ERC es deu penedir ara, en plena pugna política amb JxCat, d’haver cedit aquesta àrea de poder polític al partit de Puigdemont en veure què ràpid influeix el canvi de partit de les mans que reparteixen els diners de la publicitat institucional en la línia ideològica d’un mitjà de comunicació com La Vanguardia.
