Aquest divendres es coneixeran d’una manera oficial quins són els comptes reals de la relació del conveni entre el FC Barcelona i la Confederació Mundial de Penyes, unes xifres rellevants precisament per la seva irrellevància, en el marc de la guerra desfermada des de la junta del FC Barcelona contra les penyes, una directiva que no ha dubtat a promoure i difamar amb notícies i al·lusions borroses i mentides la bona imatge i la real situació financera i econòmica de la seva gestió.
Le Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona rep del club, a través d’una donació del patrocini dels principals espònsors, una mitjana d’1 milió d’euros anuals, amb els quals es financen congressos, principalment el Mundial, coincidint amb el Gamper, els de cada Federació de Penyes, l’estructura executiva d’aquestes, millora i adequació de locals i seus de penyes, ajudes a diferents iniciatives i un llarg etcètera d’activitats. Així, des del 2015, quan va quedar regulat el conveni, la Confederació ha gastat uns 6 milions per a atendre les seves necessitats pròpies.
Des del club, a través dels seus canals mediàtics disposats a publicar qualsevol afirmació provinent de la directiva i de l’executiva de la nova àrea social, no sols s’han difós unes xifres manipulades, sinó incertes, de l’ordre de 14 milions en total des del 2015, molt allunyades del sostre real i del veritable volum de la interacció econòmica del club amb les penyes.
Per començar, la Confederació es recolza en l’estructura comptable i administrativa del club per al compliment del conveni, que contempla l’ingrés procedent de la quota de carnets de penyista (a dos euros anuals, aproximadament) que puja a uns 250.000 euros i una quantitat per a l’administració i el servei de l’Oficina d’Atenció al Penyista (OAP). Aquest cost, ara sota el control i responsabilitat de la Confederació, no és superior sinó igual al que representava el de personal i despeses de l’anterior estructura d’atenció a les penyes.
La Confederació reparteix els diners entre les Federacions que, al seu torn destina al manteniment dels seus actes i estructures per a les penyes, la totalitat del report dels carnets i també destina l’altre gruix al pagament de personal, cosa que significa que el conveni no ha representat un increment d’estructura. S’avalua que aquest volum, tot inclòs, ascendeix des del 2015 a uns 9 milions d’euros, dels quals els que aporta el club són solament 6 milions -aquesta mitjana d’1 milió anual, depenent de les inversions i activitats aprovades pel plenari- el destinat a les necessitats pròpies i degudament justificades davant el club i davant els penyistes.
No només s’ha manipulat aquesta informació fins a aquests 14 milions que des del club s’apunta com a “ingent i inexplicable” despesa del col·lectiu, sinó que també s’ha publicat com a notícia una doble negativa de la Confederació a presentar els comptes i els justificants d’aquesta comptabilitat, una fal·làcia que la Confederació atribueix al permanent interès a desprestigiar a la penyes i a la seva organització.
Fins avui, la Confederació només ha rebut dos burofaxos, un per a comunicar-los que la junta directiva donava per suspès el conveni -això malgrat el document signat per Joan Laporta en la campanya electoral comprometent-se al seu manteniment i continuïtat, una promesa com la de renovar a Messi- i un altre per a posar data límit a la seva ocupació de la seu i instal·lacions que la Confederació utilitzava en aplicació del conveni, comunicació prèvia a la seva expulsió física a la fi d’agost i a la negativa de la junta a l’accés d’executius i directius de la Confederació.
Per contra, no han estat ateses les propostes constants de la Confederació per a establir un diàleg, i la proposta de la mateixa associació de penyes de signar un nou conveni en el qual, si és necessari per les circumstàncies, renunciaria a aquest patrocini assumint totes les despeses d’estructura. Encara que el propi CEO, Ferran Reverter, va pensar que tot estava arreglat a partir que la Confederació passava a tenir un cost zero per al club, la resposta de Joan Laporta va ser la mateixa, perquè el que ha manifestat el mateix president és la seva voluntat de desmantellar la Confederació com a col·lectiu organitzat, democràtic i com la primera força social del barcelonisme.
Per tant, no existeix una fricció real pel conveni sinó perquè l’anterior junta, des que Sandro Rosell va ser elegit president, va promoure aquesta autonomia des del projecte Penyes SXXI que va culminar el 2015 amb la creació, com a associació independent, de la Confederació Mundial, en representació de 1.250 penyes i 170.000 afiliats perfectament legalitzats i en funcionament amb una estructura viva i participativa, intensa socialment, generadora d’almenys 15 milions d’ingressos directes i indirectes per al club i sobretot democràtica i emparada en el reconeixement estatutari del seu paper i de la validesa de la seva organització.
Laporta tem que sigui un contrapoder dorment capaç de despertar i de dominar, per exemple, unes eleccions o un vot censura, motius de preocupació que la junta anterior no temia, però que sí que causen pànic en un president com Laporta que desconfia sistemàticament dels socis i dels penyistes en el marc del seu pla de govern totalitari i de gestió a la seva esquena.
Com més tracti de pressionar als penyistes, un col·lectiu absolutament pacífic de naturalesa no intervencionista, més risc hi ha que aquesta força arribi a desfermar-se algun dia.
La Confederació no sap com prendre’s aquests missatges via mitjans de premsa sobre la petició dels seus comptes per a la seva revisió, una documentació que precisament està en mans de l’àrea social i de la seva actual responsable, Anna Aznar, resultat de tots i cadascun dels assentaments comptables sota la responsabilitat i el control d’una comissió mixta. Per què -es pregunta la Confederació- se’ls demana, a través dels mitjans de comunicació una documentació que està a la seva disposició, transparent i auditada, en les oficines del club?
Els penyistes comencen a sospitar que el govern del club no funciona com cal quan s’enganya els socis amb Messi i, en aquest cas, a les penyes. La credibilitat de la junta directiva baixa per moments.
