Catalunya ja no és atractiva

Entre els danys directes o col·laterals del procés, que són molts i afecten tots els àmbits de la vida, hi ha la pèrdua de l’atractiu català. Durant alguns anys circulava per Espanya la idea que Catalunya era més moderna, més creativa o la regió més europea del conjunt espanyol. Mai sabrem què va haver-hi de cert en això, però la creença era comuna. Tenia aires de llegenda urbana i era compartida per molta gent.

Potser aquesta creativitat i aquesta europeïtat dels anys pròspers i feliços (dels 70 als 90 del segle XX) no es van deure mai a res intrínsecament català, sinó més aviat a alguna cosa barcelonina. Aquí tenim El Víbora, Nazario, el disseny i la moda, les propostes teatrals (Comediants, La Fura dels Baus, La Cubana), certes coses anarquistes i alternatives, propostes de les arts plàstiques avançades (Barceló, Plensa, el dubtós Tàpies, Azagra, Miralda). Fins i tot les revistes Integral o Ajoblanco tenien la seu a Barcelona, per no parlar d’editorials insignes (Tusquets o Anagrama, o la senyora Carmen Balcells) o d’autors amb gran projecció internacional: Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Casavella, Bolaño. I etc.

Mai s’havia d’haver confós la Catalunya real, més carlina que emprenedora, amb la Barcelona creativa, però d’aquest error van sortir grans conclusions equivocades, per descomptat: Barcelona mai ha estat Catalunya.

Tots els barcelonins recordem aquells temps en què ens titllaven de pixapins, camacos i altres perles quan anàvem a les comarques. Als de Barcelona ens odiaven a l’interior profund. A Catalunya hi va haver un temps en què explicaven que conèixer i parlar el català t’afavoriria en coses tan elementals i bàsiques com l’obtenció d’un bon lloc de treball, i aquest argument va poder convèncer alguns. Però els joves d’avui veuen com les seves possibilitats laborals són mínimes, i potser es barallen per repartir menjar amb una motxilla a l’esquena. Per exercir aquesta activitat el català resulta innecessari. La pèrdua d’influència de Catalunya en l’economia espanyola porta conseqüències lamentables com aquesta.

Més aviat que tard arribarà el dia en què les autoritats regionals supliquin a l’Estat que els subvencioni i els inclogui en un programa de regions devastades pel procés. El procés és una guerra civil catalana, no és una disputa entre Catalunya i Espanya.

S’explica als mitjans que professionals de diversos àmbits, des del científic fins al tecnològic, el mèdic o el de la judicatura eviten treballar a Catalunya: no només són les empreses les que se’n van. Mentre Madrid conserva la seva personalitat, la dels seus barris, la dels seus racons emblemàtics, Barcelona ha estat incapaç de mantenir les seves senyes d’identitat: una cosa molt rellevant, i més quan el moviment nacionalista és, sobretot, una reivindicació permanent d’unes senyes identitàries potser il·lusòries.

Danys col·laterals molt greus del procés: empobrir Catalunya, mostrar-la hostil i antipàtica (analitzin el cas de Sean Scully), empetitir-la i, finalment, devorar Barcelona en la seva fagocitació patriòtica (Barcelona va ser, potser, l’únic fet diferencial català).

El procés ha estat, doncs, el pitjor que li va poder passar a la regió quan aquesta vivia la millor etapa de la seva història: mai va tenir tant autogovern, mai tant pressupost en mans de les autoritats locals, mai tants diners invertits en la promoció de la llengua catalana, mai un cos policial propi. Quan tenia tot el que mai va tenir, va decidir engegar-ho tot a rodar en nom d’un somni irracional, basat en il·lusions medievals. Aquest és l’únic balanç racional que podem fer dels deu anys perduts en nom del procés.

Susana Alonso

El més dolent de tot això: la factura de la decadència que s’acosta la pagarem els ciutadans de Catalunya íntegrament, sense distinció de classe, llengua, professió i nombre de cognoms catalans. En la decadència tots serem iguals, germans i germanes en la tristesa. No faltarà qui culpi de la decadència els poders espanyols o europeus, és clar, però tothom sap el que passa i qui en són els vertaders responsables.

Catalans, catalanes: sigueu benvinguts i benvingudes a la decadència postprocés.

(Visited 278 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari