La gran esperança blanca del catolicisme més conservador, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, va dimitir el 23 d’agost adduint motius estrictament personals. De seguida, alguns màrtirs de la pàtria catalana, com Josep Rull, van llançar les seves veus exclamant-se, no sense certa alegria, del naixement d’un nou represaliat de la causa independentista. No en va Novell va defensar la independència en més d’una ocasió des del seu púlpit. De la mateixa manera que demanava tractament psicològic de xoc pels homosexuals i condemnava l’ús del preservatiu per representar una barrera a la creació de la vida.
Res més lluny de la realitat. Novell havia cedit a les temptacions de la carn, s’havia enamorat d’una psicòloga 14 anys més jove que ell, divorciada i escriptora de novel·les eròtiques amb un transfons satànic. Davant això va optar per penjar el hàbits, i per un silenci que avui li retreuen els seus feligresos, entre els quals una Sor Lucia Caram que opina sobre l’actitud del seu exbisbe amb la mateixa alegria i encert amb que parlava de la permanència de Messi a can Barça.
Mentrestant, Novell era lluny de Solsona. S’havia instal·lat a viure el seu amor a Manresa on busca feina com a enginyer agrònom. Tota una vida dient a les parelles com havien de viure la seva vida, per deixar-ho tot just quan adquiria les aptituds precises per fer-ho amb coneixement de causa.
En un món normal la cosa hauria acabat aquí. Tothom té dret a fer el que vulgui amb la seva vida. Però Catalunya és diferent i, per molt que ens dolgui, no deixa de ser un poble una mica gran on qualsevol persona se sent obligada a interessar-se per la vida de l’altra, si pot ser per sucar-hi pa, i a la història de Novell no li falta suc.
Preguntant, preguntant, els propers al ja exbisbe varen adonar-se que Novell va començar a canviar ja fa anys, el 2015, tot just assumir el ministeri com a exorcista titular de la diòcesi de Solsona en no considerar-se cap dels possibles candidats com a idoni al càrrec. El prelat dimitit es va endinsar en l’estudi de la demonologia i va trobar-se amb l’experta en satanisme Sílvia Caballol, qui anava exercint una influència cada cop més gran sobre ell, tant que alguns sacerdots propers el van advertir que estava sent sotmès a una acció satànica per part de la psicòloga que avui ocupa el seu cor.
Alguns feligresos no s’estan d’acusar Novell de supèrbia per no haver incardinat exorcista a algun altre sacerdot de la seva diòcesi i assumir ell el càrrec de forma directe. Diuen a qui els vulgui escoltar que un bisbe és un premi molt llaminer pel maligne i algú que coneixent poc el tema demoníac es posa a tractar de tu a tu amb el diable sense saber com protegir-se d’una forma adequada s’exposa a greus perills de forma innecessaria.
La conclusió és que monsenyor Novell no ha abandonat el bisbat, ni deixarà properament el sacerdoci per amor, ni tampoc pel pecat de la carn, sinó que ens trobem davant un cas claríssim d’infestació. Un cas gravíssim doncs aquest gran amant dels exorcismes que era Novell ha acabat posseït.
Des del bisbat de Solsona s’assenyala directament a la seva amant com a responsable dels fets, al cap i a la fi les dones han portat el pecat al món des dels temps d’Eva, i una divorciada amb dos fills, que ha estat vivint al Marroc i que escriu novel·les amb títols que invoquen inequívocament al culte al diable com L’infern en la luxuria de Gabriel només pot ser una enviada de Satanàs.
A Solsona diuen que malgrat les aparences, Novell era una persona feble i turmentada amb la carn. Diuen que abans de dimitir sense donar explicacions es va veure diverses vegades amb el mateix Papa Francesc per mediació del president del bisbe Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola, i que el Pontífex li va demanar com a mínim dues vegades que se sotmetés a un exorcisme que alliberés el seu cos mortal. Va ser en va. Novell es va negar en rodó. El Vaticà ni confirma ni desmenteix, però la maledicència solsonina creu que aquestes negatives no fan res més que confirmar la possessió infernal del seu exbisbe. Si no tingués un cos que pertany al dimoni, no es negaria a l’exorcisme.
La felicitat d’un home enamorat, prou valent com per renunciar a tot per amor, ha acabat per ser el culebrot d’aquest estiu, Un culebrot d’aires i argument medievals. I és que Catalunya no ha canviat tant en els darrers mil anys.
