La Confederació Mundial de Penyes s’ha guardat definitivament la carta final, gairebé inevitable, de la demanda contra el mateix FC Barcelona a l’espera del següent moviment de la directiva. Les penyes van recuperar el ple funcionament i legitimitat el diumenge passat amb la reelecció d’Antoni Guil com a president del plenari, després d’un període electoral prolongat, un temps d’un cert buit que va ser aprofitat per Joan Laporta per a fer-los fora del club i desmuntar l’estructura de les penyes.
A la vista de la situació, la demanda es va posar sobre la taula. El plenari, no obstant això, va decidir no fer aquest pas, definitiu, de confrontació i de ruptura, cosa que no ha dubtat a fer la junta directiva. El motiu és que s’espera des de la malèvola estratègia del departament social del club una acció encara més enèrgica, la presentació d’una nova estructura, paral·lela, alternativa i oficialista de servei a les penyes perquè les que vulguin puguin començar a utilitzar-la.
Es tracta doncs de dividir per a vèncer, d’engalipar als penyistes que prefereixin ser dels primers a canviar de bàndol perquè ells tindran els privilegis que està disposada a concedir la junta als qui traeixin a la Confederació.
La batalla és ara més subtil, de control de la impaciència i d’aparèixer cada bàndol més com a víctima que com a botxí. La junta té plans per a arrencar un nou format, controlat i dominat des del club, sense l’autonomia ni la independència que s’havia guanyat la Confederació al llarg de molts anys de treball, esforç i de polir una complexa estructura democràtica amb cobertura estatuària i legitimitat com a associació i com a entitat vinculada al club mitjançant un conveni sense fissures.
Laporta esperava que la Confederació, a la qual ha expulsat a la brava, deixés d’enviar missatges de pau i de negociació, d’estar oberta a renunciar a la subvenció del club, a tot amb la condició de no perdre la seva independència. Li toca moure fitxa al club, a aquesta junta que ha enganyat les penyes i que ara planeja la seva completa dissolució com a col·lectiu. Ha d’afanyar-se, ha d’oferir prebendes i favors, càrrecs, atribucions i buscar aliats abans que, finalment, la Confederació, sense notícies del club, decideixi que l’única sortida és la de denunciar el conveni vigent, gairebé acabat de signar i amb el compromís, signat per Joan Laporta quan era candidat, de mantenir i respectar la Confederació Mundial de Penyes.
Això no pot acabar bé. Les garrotades seran inevitables.
