L’impuls irrefrenable de Joan Laporta és el de carregar el màxim de pèrdues possibles en l’exercici 2020-21 en uns comptes que continuen donant voltes pel club a l’espera d’anar trobant fissures o d’idear nous malabarismes amb determinades partides.
En aquest perillós joc del nou president, que té al cap aprovar la liquidació i proclamar la culpabilitat de Josep Maria Bartomeu de més de 400 milions de pèrdues, estava previst fins i tot una fantasiosa i ofensiva operació emprant el plet judicial obert amb Neymar. Consistia a haver pactat extrajudicialment la retirada dels conflictes legals el mes de juliol passat, ja en l’exercici 2021-22, però incloure’l com a provisió, és a dir, com a pèrdua de 55 milions davant la possible o eventual pèrdua de la demanda interposada per l’exjugador del Barça. I tot seguit, en l’actual exercici, aplicar la recuperació d’aquesta provisió en forma d’ingrés de 55 milions amb el propòsit pressupostari de fer creïble unes despeses que redueixin l’aval del 2021-22.
L’auditor, el mateix que va tancar els comptes de Josep Maria Bartomeu, havia posat objeccions, també alguns dels executius, davant una maniobra, típica de Laporta, de benefici a curt termini, però amb enormes possibilitats que un jutge no li donés cap validesa. De fet, si abans no estava provisionada aquesta quantitat era precisament perquè el FC Barcelona havia guanyat el plet en primera instància, motiu pel qual el mateix auditor, aplicant un criteri de prudència, en aquest cas gairebé positiu, no el veia necessari.
Una aixecada de camisa que, finalment, no avançarà, segons informa 2Playbook, perquè s’ha imposat el sentit comú contra la gosadia jurídica del president, encara disposat a tot. Així, la partida de 90 milions en provisions per riscos jurídics decau en gran part a falta també que l’auditor i els executius considerin necessari cobrir les discrepàncies obertes amb Hisenda per inspeccions (30 milions), de les quals ja s’havien provisionat 20 milions en temps de Bartomeu.
El destacable és la compulsió de Laporta a portar al límit les pèrdues, sumant al total les procedents del desajust ordinari entre despeses i ingressos que segons les fonts oscil·len entre els 300 milions i els gairebé 500 milions, un supòsit màxim que inclou aquesta provisió d’origen legal que ja ha estat descartada de 55 milions i aquesta més que polèmica i més que discutible provisió per la deterioració de la plantilla de 138 milions, amb la qual vol engreixar el ‘mort’ que a més li pretén endossar a la junta de Josep Maria Bartomeu.
En aquest sentit, la carta de l’expresident ja contenia un avís sobre aquest tema advertint-li que aquesta devaluació, que ja va intentar el 2003 contra Joan Gaspart, va ser rebutjada per un jutge.
El més probable és que si Laporta persisteix en aquesta obstinada temptativa de netejar les pèrdues de futur contra l’anterior junta ho faci amb la finalitat manifesta de realitzar una lectura del mandat de Bartomeu amb pèrdues suficients per a interpretar que el seu mandat va donar negatiu i justificar així una acció de responsabilitat.
La conseqüència seria la impugnació de l’assemblea per part de l’anterior junta, amb el risc incorporat per a Joan Laporta que si la jugada surt malament, serà ell, com en l’anterior mandat, qui afronti les conseqüències d’un enorme error de càlcul. Suposar que part de les pèrdues de la temporada és possible atribuir-les a Bartomeu, reduint extremadament les de la covid-19, que sí que poden estar subjectes al decret que l’eximeix a l’efecte d’aval i d’acció de responsabilitat, entranya el perill d’augmentar el seu aval a xifres impossibles. Una temeritat.
Els assessors de Laporta comencen a sospitar que es corren massa riscos, encara que sigui temptador el supòsit que, o bé un jutge els doni la raó o bé, de moment, les mesures cautelars d’un més que probable litigi permetin col·locar aquest dèficit en un armari de la comptabilitat fins que arribi l’hora. De moment, la provisió de Neymar sembla que no s’admet i que el crèdit assembleari pot créixer a més de 600 milions davant les necessitats d’un club que, amb Bartomeu o amb Laporta, no té encara perspectives de recuperar el nivell d’ingressos prepandèmia.
Laporta s’endinsa ara en el laberint on ja està completament sol i sense més recursos, ara com ara, que la limitada obertura del Camp Nou i la continuada absència d’aquest gran turisme que disparava el negoci del Museu, el Tour del Camp Nou i les Megastores. I sense Messi, és clar, que ara ven les samarretes del PSG.
