El fotògraf free-lance Arnau Rovira. La fotografia, on es veia la cruïlla dels carrers Rocafort i Consell de Cent de Barcelona, la va publicar el 7 de novembre de l’any passat El País Semanal i il·lustrava l’article titulat “Barcelona: la reconquesta tàctica de l’asfalt”. El president de l’Agència Catalana de Notícies, Ignasi Genovès, la va recuperar el 27 d’agost per penjar-la en un missatge de Twitter acompanyada del text “Com trinxar la Barcelona de Cerdà”. No va dir que la foto era d’Arnau Rovira i aquest li ho va recriminar l’endemà en un altre missatge en aquesta xarxa social: “M’encanta que el president de l’Agència Catalana de Notícies pengi una foto meva de les super illes sense citar l’autor”.
El periodista de La Directa Jesús Rodríguez es va sumar a la queixa d’Arnau Rovira i va fer la piulada següent: “Diu molt del responsable d’una agència pública de notícies”. Una altra tuitaire, en aquest cas realitzadora de Vallès Oriental TV, Núria Nia, es lamentava així: “Com trinxar l’ecosistema fotogràfic de Barcelona”. Un altre fotògraf, Albert Váquez, va comentar irònicament “Periodisme, li diuen!”. En un to més agressiu, l’usuari de Twitter @lletraferitbcn va escriure “És convergent, què et podies esperar? Són experts en apropiar-se d’allò que no és seu…”.
Efectivament, Genovés és un militant històric del món convergent. Va ser el primer secretari del Grup d’Estudis Nacionalistes, format per persones vinculades a Jordi Pujol i Convergència Democràtica de Catalunya, partit al qual va militar per passar després a fer-ho al PDeCAT i finament a JxCat. Al seu perfil de Twiter, on encara hi conserva el llaç groc per demanar la llibertat dels presos independentistes, es presenta com a president de l’ACN i com director general de Difusió de la Generalitat. Aquest càrrec comporta la responsabilitat de distribuir la publicitat institucional entre els mitjans de comunicació, també la que va a parar a l’ACN. L’usuari @resd9 no veu clar que Genovés compatibilitzi els dos càrrecs: “no deixa de sorprendre que sigui legal (no diguem moral) fer ambdues coses a l’hora”.
