Però no per veure el darrer míting de Carles Puigdemont o la nova performance de l’Assamblea Nacional Catalana. Tots a Perpinyà per veure les exposicions fotogràfiques del Festival Visa Pour l’Image. Està obert al públic des del 28 d’agost fins el 12 de setembre i també el cap de setmana del 18 i el 19 de setembre. Algunes exposicions es poden veure també el cap de setmana següent.
Visa Pour l’image retrata el món en què vivim. El món de com pateixen els refugiats la crisi sanitària global o el conjunt de la població a l’Índia. El dels deu anys que dura la cruel guerra de Síria (m’ha impressionat especialment la foto d’Oumar Sanadiki d’un nen que dorm o ho intenta dins el compartiment exterior d’una maleta que un adult, suposo que el seu pare, porta a la mà quan fuig d’aquesta guerra). El d’un Haití on no tot són les catàstrofes humanitàries que l’afligeixen. El de l’Etiòpia també marcada pel conflicte i l’Armènia que sobreviu amb tan oblit com patiment. El dels Estats Units farcits d’armes i el del Portugal que no veuen els turistes. Del 30 d’agost al 4 de setembre hi haurà projeccions al vespre per repassar els esdeveniments més destacats que ha viscut aquest món entre el setembre de l’any passat i l’agost que s’acaba demà.
Si hi aneu us demanaran un passi sanitari, un certificat de vacunació completa o un test PCR o d’antígens negatiu fet com a molt 72 hores abans i que porteu sempre posada la mascareta.
Danish Siddiqui, premi Pulitzer de Fotografia el 2018, i que aporta a Visa Pour l’image un extraordinari reportatge sobre l’impacte de la Covid-19 al seu país, l’Índia, va morir, el 16 de juliol, prop de Kandahar per trets dels talibans que s’enfrontaven amb les tropes afganeses.
És el món que tenim. Millor mirar-lo als ulls que tancar els nostres. Confio que el nen que dormia a la maleta fugint de la guerra a Síria en vegi amb els seus un de molt millor al llarg de la seva vida.
En temps d’Internet sempre ens queda el recurs de veure el que hi ha al web del Festival, que no és poc.
