L’exèrcit espanyol es retira aquest divendres de Kabul (Afganistan), després d’haver evacuat un total de 1.900 cooperants afganesos -així com als seus familiars- des que els Talibans van prendre el control del país. Des de la base de Torrejón de Ardoz (Madrid), el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions els deriva a la resta d’autonomies, i Catalunya, juntament amb Castella i Lleó, serà el territori que més n’acollirà.
Concretament, la comunitat catalana acollirà, per ara, 121 afganesos evacuats de Kabul, 54 dels quals són menors d’edat. Es tracta de 70 homes i 51 dones que es distribuiran de la següent manera: 58 a la demarcació de Barcelona, 48 a Girona i 15 a Tarragona. Les xifres, però, podrien augmentar en les pròximes hores, un cop arribin a Torrejón de Ardoz els dos últims avions militars que Espanya ha enviat a Kabul per evacuar afganesos.
La Generalitat vol acollir més refugiats i ha demanat que el criteri s’ampliï, sobretot, per ajudar dones, nenes i membres de col·lectius vulnerables com l’LGTBIQ+. També ha sol·licitat que l’Executiu central li permeti participar en el pla d’acollida, ja que el Govern català ha preparat un pla especial d’integració pels refugiats, però no el pot aplicar perquè l’assumpte està únicament en mans del Ministeri d’Inclusió.
En aquest sentit, la secretària d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Mireia Mata, ha reclamat la participació directa de la Generalitat en el procés d’acollida. “Demanem a l’Estat que ens informi d’aquesta gent que arriba. Comptem amb una xarxa potent de municipis que ja ens han manifestat la seva voluntat d’acollida, per tant, estem pensant ja amb una capil·laritat d’acollida en el territori”, ha manifestat.
D’altra banda, el regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha anunciat que estan treballant “amb el govern de l’Estat per agilitzar al màxim l’arribada d’aquestes persones refugiades, sobretot les més vulnerables, i també dels familiars de residents afganesos, que n’hi ha molts a Barcelona”. Respecte a això, Serra ha explicat que els refugiats que puguin demostrar arrelament familiar o tinguin la possibilitat de ser acollits en un domicili particular -i empadronar-se en aquest- no aniran a cap centre d’acollida.
