Elena Fort torna a fer el ridícul, ara amb el Femení

La directiva i portaveu dona la notícia que podrà entrenar en un camp d'herba natural del qual ja gaudeix des d'abril de 2020

Elena Fort, la directiva i portaveu de la Junta de Joan Laporta, faria bé de trobar un assessorament seriós i eficient, o bé estar callada, abans de cometre un error darrere l’altre intentant ajudar el seu president a demostrar que només des de la seva arribada al Camp Nou el Barça és un club model, organitzat i exemplar. Sembla obstinada, no obstant això, a fer tot el contrari i posar-se en ridícul.

L’exdirectiu i excandidat Xavier Vilajoana la va haver de posar en el seu lloc ahir a les xarxes socials després que Elena Fort, a través del seu compte personal de Twitter, anunciés el que sembla un avanç en el rodatge professional de futbol femení del FC Barcelona. “Un compromís ferm per a consolidar el futbol femení. Creiem i fem! Per fi poden entrenar en un camp de gespa natural, com es demanava. Per fi una Masia també en femení. Ens vam comprometre i ja està fet. Fets. Treball i compromís!”.

La rèplica demolidora de l’exdirectiu Xavier Vilajoana no va trigar a córrer com la pólvora per les xarxes: “Des d’abril del 2020 que el @FCBFfemeni té el camp n.4 de gespa natural per a ús exclusiu … Aquesta i que el Femení B entrenés als matins van ser les dues primeres decisions que vaig prendre. Hi ha un munt d’hemeroteca que pots consultar per si no t’han informat correctament”.

També és un fet anterior que a la Masia s’ha habilitat una planta per a esportistes dones de les diferents seccions.

No es va produir, per part d’Elena Fort, la menor reacció ni de disculpa ni de matís consolidant aquesta sensació del seu tarannà, totalitari i d’obediència cega al qual sembla ser l’únic propòsit del seu pas pel Barça: esborrar el passat del club per desastrós, irrepetible i causa permanent de xafogor i de vergonya. Independentment de les seves opinions, sembla evident que la gestió del Femení del FC Barcelona, primer equip, filial, equips formatius i Masia ha estat un exemple d’èxit que tampoc, això és cert, ha d’atribuir-se en exclusiva a Xavier Vilajoana. Ni de bon tros.

En la seva rèplica, rotunda i inapel·lable, també havia d’haver generalitzat en favor de tots els responsables de la progressió i de la consolidació del Femení dels darrers anys; un equip que, quan Elena Fort era directiva amb Joan Laporta el 2010, havia estat oblidat i relegat a secció amateur sense gens d’interès per a reforçar-lo ni per treballar per a recuperar la primera categoria. I molts menys Elena Fort, que en aquest àmbit hauria d’estar més callada que ningú.

El mateix que la resta de la directiva, Elena Fort es dedicava aquells dies a viatjar amb el primer equip, donar-se una vida de cinc estrelles amb els recursos d’un club arruïnat i gaudir despreocupadament de totes i cadascuna de les gestes de la decadència dels últims dies de Joan Laporta, com comprar els terrenys de Viladecans, pagar-se una milionària pòlissa de responsabilitat civil i creure’s com ara la capacitat de gestió d’un president que no seria precisament un exemple de defensa i de respecte dels drets de les dones. Ella va estar d’acord i va ser còmplice que Laporta contractés la seva amant, Flavia Masoli, perquè la mantingués i visqués del club mentre era la seva amiga. Li va donar, amb la seva permanència i devoció, ple suport i col·laboració.

Ara, el paper d’Elena Fort com a portaveu de la Junta s’ha hagut de limitar a pràcticament zero perquè no està al dia, veritablement, de que esdevé passa club i ja es va posar en ridícul quan va anunciar que l’assemblea extraordinària havia de convocar-se el 4 de juliol i no el 20 de juny com finalment es va celebrar.

Buscar-se el refugi del Femení, com si aquest estigués necessitat d’una mà salvadora, demostra poca visió i, per descomptat, gens respecte pel treball, excel·lent, de tantes persones que van apostar per atorgar-li rang de secció professional, però per descomptat sense deslligar-ho, al contrari, d’una filosofia de club que l’ha portat a conquistar la primera Copa d’Europa en la mateixa temporada del seu primer Triplet amb el sistema de joc propi i identitari del marc formatiu del FC Barcelona.

Lamentable les poques mires, l’egoisme i el mal guanyar d’una directiva com ella que després de ser escollida directiva a les eleccions el 7 de març, sense haver trepitjat en la seva vida l’Estadi Johan Cruyff, vol ara donar lliçons de suport al Femení com si hagués estat abandonat, sense rumb i necessitat, com ha insinuat, que algú li procurés un camp d’entrenament digne.

Clar que aquesta ignorància i inapropiada actitud s’adiu amb la del seu propi president Joan Laporta, quan va quedar retratat a TV3 durant la campanya electoral per exhibir, amb sorna i conya, el seu absolut desconeixement i desinterès pel Femení del Barça. No fa falta que Elena Fort reforci amb piulades que fan riure allò que ja era evident. Al final, Laporta va guanyar les eleccions pel que semblava el més important: tenir el control i les claus de la renovació de Messi. Però, ni això.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides