“Tot arrenca del dia en què Bartomeu els demana a ell i a Luis Suárez que es rebaixin la fitxa. A partir d’aquí es produeix que Messi es regira en contra de Bartomeu”. Aquesta important revelació es va produir ahir a la nit al programa ONZE d’Esports3 per part del periodista Lluís Canut, que va realitzar una intervenció des del seu domicili amb motiu d’una tertúlia entorn de la situació del club, la marxa de Messi i altres qüestions com l’origen previ de la gran crisi entre Leo i l’expresident Josep Maria Bartomeu, el cas del burofax.
“És que no s’ha explicat mai la veritable història del perquè de l’origen de burofax de Messi”, va dir a manera de prèvia Lluís Canut abans de relatar l’intent descrit de Bartomeu de plantejar una nova rebaixa de salaris, després de la dolorosa eliminació de l’equip a la Champions i l’anàlisi de la temporada 2020-21, amb molt escasses perspectives de la tornada del públic a l’estadi.
La relació, es pot afegir a aquestes explicacions, ja s’havia deteriorat quan, després de la declaració de l’estat d’alarma, amb afectació els mesos de març, abril, maig i juny de 2020, Josep Maria Bartomeu, davant l’escassa reacció del vestuari acorda unilateralment el que està a la seva mà: imposar una retallada obligada del 12%, destinant una part a compensar els ERTO de la resta dels empleats del FC Barcelona durant aquests mesos pendents de l’exercici.
Quan s’afronta, ja a l’agost, a l’inici de la següent temporada, una nova reducció és quan es produeix aquesta acció i reacció. D’una banda, el president fa un prec perquè els cracks s’estrenyin el cinturó i, per un altre, Leo se’n va a veure als seus advocats per a intentar marxar, mitjançant un burofax, del Camp Nou.
El conductor del programa va afegir quina va ser la resposta de Messi i de Suárez. “A mi i a Lluís no ens toqueu. Amb la resta, feu el que vulgueu”, va explicar en un relat que Lluís Canut va donar també per bo. “I a continuació arriba el burofax”, va rematar.
Els episodis posteriors són prou coneguts. Bartomeu es va mantenir inflexible, però va haver de prendre decisions per adaptar-se a la normativa donada per la LFP cara a la temporada 2020-21, que és la mateixa aplicable a l’actual amb la diferència que Joan Laporta s’ha agafat a ella mediàticament mentre Bartomeu, i la resta dels clubs, es van limitar a complir-la ja un any abans. De fet, ja va ser una normativa especial, donant la LFP per descomptat que “la totalitat dels clubs incomplien la ràtio ordinària sense pandèmia”.
Bartomeu va haver de rebaixar massa salarial a força de traspassar per molts pocs diners a Luis Suárez i forçar la marxa de Vidal, Rakitic i el traspàs d’Arthur.
Per això sona ridícul que Laporta i el seu entorn directiu hagin al·ludit a la normativa LFP com una cosa d’última hora o imposada contra els seus interessos quan va ser dictada un any abans.
També demostra que darrere d’això es va iniciar el moviment del vot de censura contra Josep Maria Bartomeu, l’escalada de l’oposició del propi Govern de la Generalitat en contra seva i els fets posteriors que ja encobrien un pacte entre Joan Laporta i el pare de Messi, Jorge, i el mateix Leo per a prometre-li i donar-li allò que Bartomeu li negava. Igualment, Bartomeu va arribar a negociar fins a un brut d’uns 80 milions per dos anys per a prolongar la seva vida al Barça. Van ser els Messi els qui van trencar la baralla perquè havien començat un altre joc molt perillós, el de creure’s a Joan Laporta.
Tot va canviar, és evident, quan Josep Maria Bartomeu ja no va poder fer grans esforços per mantenir el cost d’una plantilla insaciable i, com s’ha pogut comprovar, insensible. Els pocs que van entendre la situació i van adaptar el seu contracte van ser assenyalats i acusats per Messi de traïció al vestuari.
