Avui en dia tots estem a mercè de caure en notícies falses o bé en reproduir com a actuals informacions d’anys enrere. Per això, cal sempre comprovar i llegir bé abans de repicar-ho a les xarxes socials, una funció que nombrosos polítics fan i no sempre verificant-ne la certesa.
Aquests últims dies hem viscut com un diputat de Junts per Catalunya, Francesc de Dalmases, donava per actual una informació de 2015, la qual cosa li servia per atacar tant els socialistes com Podem, quan aquella informació feia referència a una iniciativa del Govern de Mariano Rajoy.
Ni De Dalmases es va llegir la notícia ni els seus amics tampoc quan van repiular-la. Malgrat això, alguns van avisar el diputat independentista, però ell va trigar un dia a esborrar-ho, deixant que circulés per les xarxes. Per això, va obtenir el suport de repiuladors més ràpids que els més ràpids del Far West. Josep Costa, Jordi Martí, Lluís Llach o el vicepresident Jordi Puigneró, van ser factors entre el miler de persones que van caure a l’engany.
No és el primer cop que De Dalmases cau al parany. Voler ser el més ràpid sol tenir les seves conseqüències. Aprofitar qualsevol cosa per denigrar l’adversari no és de rebut. Si hi ha que ho fa, pitjor per ell.
De Dalmases forma part del grup més proper als postulats de Carles Puigdemont i, sobretot, de Laura Borràs, a qui l’uneix una amistat forjada als despatxos del Parlament. Ells dos amb Costa formen un trio d’opinadors a les xarxes ben consolidat.
Dins de l’independentisme corre que Espanya és una dictadura a l’alçada de Turquia. Si fos així, tots ells estarien a la presó sense judici, que és el que fa Erdogan al seu país. Són els mateixos que des de tribunes públiques proclamen la manca de llibertats. I ho poden fer un dia si i un altre també. A Turquia no podrien i ells ho saben.
A la vegada, asseguren sense cap problema que Espanya no pinta res de res a l’escenari internacional, per la qual cosa seran les institucions europees o mundials les que obligaran Pedro Sánchez a fer un referèndum a Catalunya per proclamar la independència. Precisament això no quadra massa amb les últimes accions del govern espanyol, liderant Europa amb la repatriació de ciutadans afganesos.
Sembla que la il·lusió estigui per davant de la raó. Ara per ara no sé si hi haurà un referèndum o no. Ara per ara, no sé si Catalunya podrà independitzar-se d’Espanya. Però del que estic segur és que a Catalunya ara hi ha llibertat per expressar les idees sense cap problema.
